Arxiu de l'autor: Jaume Galmes

De Paris. La fascinació natural d’escriure

Publicat el per
3
Als meus quintos,
especialment a M. G., in memoriam,
i a Don Toni, que m’ensenyà a estimar la Història antiga

Just abans de començar el segon cicle d’EGB (que anava de 6è fins a 8è, o sia: dels 11 als 13 anys), havíem tengut  Don Joan (“El mateix”, va ser la resposta que donà davant meu i davant ca seva a mon pare en demanar-li, l’estiu que xapava els cursos 4rt i 5è: “Quin mestre tendran enguany?”). Record com si fos ahir el dia que, a la pissarra, aquest mestre escrigué  “Médico” i “México”, i abans que ell no obrís la boca, ja vaig veure’n, sense poder anomenar-lo, el lligam. Continua →

De París. De Ses Sitges d’avui a l’Alemanya d’ahir

Publicat el per
2

De PARÍS

Iniciï avui aquesta nova secció que esper poder dur a terme amb periodicitat setmanal (i, sempre que hi pensi, el dimecres entre les 14 i les 16h). És possible que de vegades parli de Sant Llorenç (hi acab de passar sis mesos seguits, cosa que no s’esdevenia des del 1998) o d’altres llocs del planeta. En aquests casos, l’escrit no parlaria (gens o gaire) de París, però sí que vindria sempre de París, com els nins (i les nines, que llavors m’atupen!).

                                                                                              Jaume Galmés

  1. DE SES SITGES D’AVUI A L’ALEMANYA D’AHIR

El text de Guillem Pont aparegut a card.cat a les deu del dematí del 20 d’aquest mes (1), o sia una hora després d’haver tornat del nostre passeig on em fotografià davant la casa natal de Salvador Galmés (aclarint-me que amb tota probabilitat degué néixer a la finestra que hi ha a l’esquerra del portal), aquest text, em deman, si, conscientment o no, té a veure amb la nostra passejada.
Aquell diumenge m’havia mostrat i demostrat que les ovelles també eren “humanes”, ja que de la seva guarda n’hi hagué que preferiren la verdesca fresca a la civada collida feia temps; aquell mateix dia, a l’escrit esmentat, qualifica, al seu torn, els humans d'”irracionals”. Continua →

Recordant n’Ignasi Umbert i els seus Somnis trencats

Publicat el per
1
                                  les vagues ombres del meu somni vívid
                                         MILTON: El Paradís perdut
He agafat, per primera vegada, Somnis trencats, el poemari (o, més aviat, la poesia completa) que n’Ignasi edità a compte seu als voltants del Nadal de 2012. Duia, com a primer llinatge, el segon de mon pare. Tots dos eren políglotes i es dedicaven al turisme. En tant que amic -ho foren tota la vida- mon pare estigué a les seves llistes quan fou elegit el primer batle llorencí de la Democràcia.
Un servidor havia d’escriure la història del Cardassar: m’ho comanà, proposà, en Josep Cortès. Vaig rebutjar, jo era molt jovenet, aleshores l’oferta, i després me’n vaig penedir, me’n vaig penedir sí i no. Sí perquè m’hagués permès conèixer exfutbolistes que ja no hi són, i no perquè els seus coautors finals, en Pep Mosca i N’Ignasi Sabonera, ho feren millor del que jo -encara futbolista en actiu- ho haguera fet. Ells dos, i jo mateix, pertanyíem, en graus diferents, a la desapareguda Flor de Card.

Continua →

Pelegrinatge a Reims amb la parròquia de Saint Paul-Saint Louis (7 de juliol de 2019)

Publicat el per
2

Per Jaume Galmés, París.  Fundació de Reims

Enviat a França pel papa Sixt II junt amb el seu amic Sínice (el qual esdevindrà més tard bisbe de Soissons), Sixt, que serà el primer bisbe de la capital de Champagne, arriba a Durocortorum dels Rems (sembla que el gentilici no té res a veure amb el nom del germà bessó de Ròmul), vila gala aliada a Roma sota Juli Cèsar. El primer Sant Sixt, anomenat així perquè fou el 6è successor de Sant Pere, morí màrtir sota Adrià el 125 al cap de 10 anys de pontificat. Sant Sixt II morí màrtir en temps de Valerià i fou papa només de 257 a 258. Continua →

La Setmana Santa de Notre Dame

Publicat el per
Respon

LA SETMANA SANTA DE NOTRE-DAME
PER JAUME GALMÉS, PARÍS

Dilluns de cendres
L’expressió és del director de la revista cristiana La vie. La Fletxa de Viollet-le-Duc, que duia un segle i mig allà d’alt en estat incòlume, pren foc, amb l’armadura de fusta del segle XIII, i li travessa el cor. Creients i no creients que es trobaven allà criden: Mon Dieu, mon Dieu!
Una musulmana: “Per a mi, és com si s’hagués cremat una gran mesquida.” Continua →

Setmana Santa 2019

Publicat el per
Respon

SETMANA SANTA 2019

“DILLUNS DE CENDRA”

Stabat Mater…

Nostra Senyora, Mare i Catedral,
Fletxa i punyal al cor, ben dreta encara:
de nit, igual, vos dreçau espectral,
sols a ple dia se us veu mala cara.

La gloriosa creu, or immortal,
com el vostre pilar encara ens empara.
Enterrareu París, com diu Nerval,
ho vol el Fill, l’Esperit sant i el Pare. Continua →

L’endemà de l’incendi de Notre Dame

Publicat el per
Respon

L’ENDEMÀ DE L’INCENDI DE NOTRE-DAME

Per Jaume Galmés, París

Finques del carrer del Claustre desallotjades. Pens en Joachim du Bellay, que visqué i morí devora la Catedral al seu retorn de la Ciutat eterna. Havia cantat les ruïnes de Roma al seu segle XVI. Cinc-cents anys més tard, allò que fou el cor de l’Illa de la Ciutat abans de ser el cor de França són també ruïnes. Allò que no destruí ni la Revolució, ni la Comuna ni cap guerra, ha estat víctima d’una negligència. La fogatèria causada a la bastimenta (que en cremar ahir vespre semblava llenya prima) instal·lada per a la restauració de la Fletxa se n’ha enduit dos terços del sostre, Continua →

Entorn d’Amic e Amat

Publicat el per
Respon

Tots els llibres de Ramon Llull són fruit d’un impuls evangelitzador presidit en tot moment per la paraula poètica i el miracle que obre l’Obra en el cor del lector, el qual, si el Creador l’ha dotat de sensibilitat i enteniment, no pot sinó quedar-ne corprès, meravellat. Llull, en concebre el seu Libre d’Amic e Amat, Continua →

Haiku: Una introducció

Publicat el per
1
  1. QUÈ ÉS EL HAIKU? D’ON VE?

Haiku: respectivament primera i darrera síl.laba dels mots haikai i hokku, contracció realitzada per Masaoka Shiki (1867-1902), un dels quatre grans mestres d’aquest art de la brevetat. El precediren en el temps Matsuo Bashō (1644-1694. Divinitzat el 1843, és el més conegut de tots) que renovà el gènere i l’elevà a l’altura de la tanka, un gènere mil.lenari, Yosa Buson (1716-1773) i Kobayashi Issa (1763-1827). Continua →