La fotografia està tirada de la banda d’es Picot Continua
“Imatges” de Salvador Galmés (XXII)
1
Arxiu de l'autor: Josep Cortès
Sense (hip!) comentaris
Carrer de la Caritat, entre el de Sant Llorenç i el de l’Esperança. Continua
“Imatges” de Salvador Galmés (XXI)
La fotografia està tirada des del Castellet de Llucamar Continua
L’Adagio Albinoni
L’engany musical és una espècie de mentida, segons la qual un músic composa una peça i l’atribueix a un altre, sempre de categoria superior. El més prolífic en aquest aspecte fou Fritz Kreisler (1875-1962) que va assignar fins a 16 obres seves a Boccherini, Bach, Couperin o Vivaldi, per només esmentar alguns grans compositors. També és famós Henri Casadesus (1879-1947) i el seu germà Marius (1892-1981), que van composar i atribuir diverses peces seves a Bach, Händel i Mozart. N’hi ha molts més, però avui m’interessa parlar de Giazotto, nascut a Roma el 1910 i mort a Pisa el 1998.
Remo Giazotto va esser un musicòleg italià conegut per la seva catalogació i classificació de les obres de Tomasso Albinoni (1671-1751), del qual en va escriure una biografia. Va esser crític musical i editor de la Rivista musicale italiana i fou professor d’Història de la Música a la Universitat de Florència, a més de moltes altres activitats relacionades amb la música. Continua
Flor de Card 45 (V)
La represa. Qüestions prèvies
Després d’un any i mig d’inactivitat –o, millor dit, d’una activitat ralentida, perquè ja s’ha dit que entre el juliol de 1975 i el desembre de 1976 tiràrem dues revistes amb informació local–, a principis de 1977, un grup reduït dels que hi havíem treballat des del començament ens plantejàrem la possibilitat de tornar reemprendre l’edició de Flor de Card, cercant nous col·laboradors. Aquesta decisió no fou fàcil, perquè sabíem que hauríem de canviar radicalment la manera d’editar-la, ja que no disposàvem d’un local social com el que tenia el Club Card a la segona planta de l’Ajuntament. Abans, gairebé tota la feina era col·lectiva: molts dels articles es discutien de manera conjunta, encara que un se’n cuidàs de redactar-los, els il·lustradors que estaven disponibles (Antoni Quetglas, Guillem Nadal, Miquel Rosselló, jo mateix…) feien la seva tasca, els mecanògrafs (els que tenien un poc més de pràctica) passaven els articles a clixé, els de la multicopista (Guillem Quina, Pere Mesquida, Andreu Amer…) se’n cuidaven de la impressió, i, entre tots, enrevoltàvem la revista i la grapàvem.
“Imatges” de Salvador Galmés (XX)
“Imatges” de Salvador Galmés (XIX)
La Guerra Civil a Sant Llorenç
Divendres que ve, dia 21 d’abril, a les 20.30, a l’Espai36, es presentarà el llibre “La Guerra Civil a Sant Llorenç”, del qual en som l’autor.
El llibre està estructurat en nou capítols. Els quatre primers parlen dels precedents del conflicte (els antecedents, en el primer terç del segle passat; les arrels socioeconòmiques: població, agricultura i indústria; la Segona República: eleccions, partits, associacions, personatges…; els poders locals: l’Església, la Falange, la corporació…). Continua
“Imatges” de Salvador Galmés (XVIII)
Flor de Card 45 (IV)
1975-76
La crisi que voltava Flor de Card va esclatar defititivament l’estiu de 1975 i aquell any només es varen publicar quatre revistes: gener/febrer, març, abril i maig/juny. Des del juliol del 75 fins al desembre del 76 també imprimírem dues revistes més –de tirada reduïda–, però només amb un Editorial a la primera i amb els fets més rellevants esdevinguts en el poble, dins la secció del Batec. Aquestes dues revistes, vistes en perspectiva, tenen la seva importància, perquè constitueixen el lligam entre les dues etapes de Flor de Card i permeten atorgar-li continuïtat, tant en els continguts com en els objectius que ens havíem marcat quan va néixer, encara que la manera d’elaborar-la va haver de canviar radicalment. Continua
Guillem Llinàs i Bartomeu Duran: dos maçons llorencins (i V)
Joan Mira Caldentey, Cadireta
A part dels dos maçons esmentats abans, hi ha un altre llorencí que també va tenir una certa relació amb la Maçoneria, el capellà Joan Mira Caldentey, de malnom Cadireta, encara que aquest fou com a acusador. Entre 1927 i 1933 va esser rector de la parròquia de Son Rapinya, càrrec que va deixar per passar a l’Armada Nacional com a capellà castrense, fins el 18 de maig de 1948, en què es va retirar amb la graduació de Capellà Primer provisional. Això és el que consta a l’esmentada causa 1305/1936: Continua
“Imatges” de Salvador Galmés (XVII)
La fotografia està tirada del camí de sa Grua, a la banda de Son Avinent
Can Trujillo: una casa diferent
Abans de l’arribada del turisme, la majoria de les cases de Sant Llorenç se semblaven molt les unes amb les altres, amb algunes diferències que Jaume Sales explicà molt bé en el llibre del Centenari. N’hi havia algunes d’especials que se sortien de la “norma”, però eren poques i normalment corresponien a edificis singulars, com l’estació, la rectoria o la casa de Salvador Galmés, per només posar alguns exemples; la resta es movia dins el que sempre s’havia vist: persianes, dos aiguavessos, en el primer dels quals hi havia l’entrada i un quarto a casa costat; en el segon, la cuina, a vegades un altre quarto i, enmig, una espècie de sala que en realitat era la continuació de l’entrada; i, a dalt, el sòtil. Aquesta distribució era la que s’havia fet sempre i corresponia a la que, al llarg dels segles, semblava que era la més pràctica en una zona calorosa com la nostra. Continua
Guillem Llinàs i Bartomeu Duran: dos maçons llorencins (IV)
Bartomeu Duran Caldentey
Bartomeu Duran Caldentey va néixer a Sant Llorenç el 27 d’agost de 1889 i treballava d’agent comercial. Estava afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol. L’any 1933 ingressà a la Maçoneria, concretament a la lògia Pitàgores, i va arribar al grau 3 de Mestre Maçó, ocupant el càrrec de llimosner. Segons Francisco Sanllorente, tenia el pseudònim “Salmerón”, probablement en honor de Nicolás Salmerón, que el 1873 havia presidit la República i era considerat francmaçó. Continua
“Imatges” de Salvador Galmés
La fotografia està tirada al camí de Son Paparra Continua
Flor de Card 45 (III)
Flor de Card, 1974
Per a mi, tant el Club Card com la revista van estar marcats, l’any 1974, per dos aspectes principals: la continuïtat amb les activitats habituals, impulsades, bàsicament, pel petit grup de joves que conformàvem la junta directiva, i pel començament d’una certa crisi de participació d’una bona part dels socis, sobretot durant els mesos d’estiu. Aquesta crisi, que l’any següent ocasionaria –en part– el tancament de la revista i l’emancipació de moltes seccions del club, està reflectida de manera més o manco subreptícia als editorials del mesos de març (La vida), novembre (Fulles) i desembre (Mal temps) i també als articles Ses bajanades d’una Junta (octubre) i Com cada any (novembre).
Tot i això, però, les activitats del club i les col·laboracions a la revista seguien el seu curs. Segons el meu veure, en destacaria quatre, encara que entre elles n’hi ha dues que sobresurten pardamunt les altres: la de mossèn Galmés i la de Raimon. Continua
Guillem Llinàs i Bartomeu Duran: dos maçons llorencins (III)
Quan assassinaren el seu oncle polític, el qui esperava esser el seu sogre –un comerciant que venia bacallar i arengades a una botiga del carrer del Sindicat i que tothom coneixia com “el Bacallaner”– li recomanà que s’entregàs voluntàriament per fer el servei militar amb els nacionals, ja que sinó s’exposava a seguir el mateix camí, però ell, una vegada entregat, no se n’acabava de refiar i, treient-se la roba de soldat al peu de la murada de Ciutat, enfront de la Catedral, es va llençar a l’aigua i va nedar fins a un vaixell carboner francès que hi estava fondejat, esquivant el far de Portopí que il·luminava les aigües de la badia per a què ningú no s’escapàs. Va demanar asil polític i va marxar amb el vaixell cap a Marsella, on hi va estar aproximadament fins l’any 1941, treballant a la distribuïdora de fruites d’un comerciant solleric. Continua
“Imatges” de Salvador Galmés (XV)
La fotografia està tirada a la Punta de n’Amer, prop de sa Coma Continua
Guillem Llinàs i Bartomeu Duran: dos maçons llorencins (II)
La repressió
A darreries de juliol de 1936, els capitans d’artilleria retirats Pasqual i Antoni Zaforteza Villalonga i el tinent d’Intendència Llorenç Serra Siquier, acompanyats per membres de la Falange i de les Joventuts d’Acció Popular (JAP), assaltaren el Temple de la lògia Pitàgores, que estava en el carrer Anselm Turmeda, núm. 32, requisaren tots els seus béns i documents i el centre fou clausurat. El 15 de setembre de 1936, el general Franco va publicar un decret on es declarava la Francmaçoneria fora de la llei i va començar una forta repressió contra els seus membres.
Segons Sanllorente, varen esser onze els maçons mallorquins assassinats, tots de la lògia Pitàgores, entre els quals hi havia tres Venerables Mestres: Jaume Valls Segura, Pere Grau Dauset i Dionís Pastor Balsero, tot i que la dada de víctimes no és totalment correcta, ja que també hi inclou Bartomeu Duran i aquest darrer només va esser empresonat, com veurem més endavant. També assasinaren Mateu Martí, que havia pertangut a la lògia Renovació. Continua
“Imatges” de Salvador Galmés (XIV)
La fotografia està tirada des del camí de Son Dragó Continua