Per favor, hi ha algú del PSOE que em pugui explicar algunes coses que no entenc?
Una, si governar totsol va tan bé –ho va fer des de la moció de censura de l’1 de juny de 2018 fins el 28 d’abril de 2019: 10 mesos–, per què no va continuar igual i va convocar eleccions generals?
Dues, per què, si ara té el 28% dels vots, considera que Unidas Podemos li ha de donar el 100% del poder? Continua
L’Associació per a l’Estudi dels Aliments i la Societat (en anglès ASFS: Association for the Studi of Food and Society) és una associació nordamericana fundada el 1985 que es dedica a allò que s’esmenta en el seu títol, atorgant premis (al millor llibre, a l’excel·lència acadèmica, a la pedagogia d’estudis alimentaris, a la contribució dels estudiants mitjançant treballs…), a donar conferències sobre la història de l’alimentació i a la publicació d’una revista trimestral.
Aquesta associació científica ha atorgat el premi al millor llibre d’articles d’Història de l’Alimentació publicat el 2018 als Estats Units a “Food and Representation in Central and South Modern Modern Southwestern Europe”, publicat per Montserrat Piera Ed., en el qual hi ha participat amb un llarg article sobre l’alimentació dels cistercencs en el segle XII, el nostre amic llorencí Antoni Riera Melis, catedràtic d’Història a la UB i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Des d’aquí li volem fer arribar la nostra enhorabona.
Avui dematí, a San Fernando, Cadis, ha mort el llorencí Guillem Febrer Gayà, “Corneta”, a l’edat de 83 anys.
En Guillem va esser futbolista professional, a les dècades dels als anys cinquanta i seixanta, jugant de porter. Després de militar a Tercera Divisió amb el Manacor, el 1957 fitxà pel Mallorca, també de Tercera, i en dos anys pujaren primer a Segona i després a Primera Divisió, essent, després de Pedro Caldentey, “Comare”, el llorencí que més ha destacat en el món del futbol.
L’any 1960 va fitxar pel Ceuta, de Segona Divisió, i hi va jugar durant 9 temporades; després, quan es va retirar, va fer feina a una notaria de San Fernando, on hi va residir la resta de la seva vida.
Descansi en pau.
Suposem que tenc un llaüt i que m’agrada anar a pescar mar endins.
Suposem que, un dia, trob algunes persones que, si no els don una mà, s’ofegaran.
Si són europeus, ja sé que els he d’ajudar, no només perquè és el que toca, sinó també perquè crec que si no ho faig em poden multar per denegació d’ajuda, com sol passar en els accidents de trànsit.
Però, i si són negres, també els puc fer pujar al meu llaüt i portar-los a terra? O primer els he de demanar els papers, per por que les autoritats no m’acusin de tràfic de persones? I si no tenen papers, els he de deixar morir, encara que entre ells hi hagi nins o nines com els nostres néts? Continua
Ja he extret tota la informació sobre les places turístiques a l’interior del nostre municipi, però no en publicaré la relació completa per evitar una llarga teringa de dades (si algú n’està interessat, les hi puc facilitar). Em limitaré, per tant, a fer-ne un resum.
Estances dins habitatges particulars: Sant Llorenç (25 cases i 147 places); Son Carrió (6 i 37); Foravila (176 i 1.003).
Habitatges turístics de vacances: Sant Llorenç (15 cases i 129 places); Son Carrió (8 i 63).
Hotels rurals: Son Trobat (92 places).
Turisme d’interior: Can Solaies (8 places).
Agroturisme: Ca n’Agustín (33 places), Son Penya (40), Cas Padrí Guillem (19), Ca na Nina (22), Es Lligats (35), Cas Cabo Nou (16), s’Arboçar (28), ses Cases Noves (20), ses Bitles (14), s’Hort de sa Begura (28). Total: 255 places. Continua
Polígon 3. Aquest polígon comprèn des de la part sud de la via verda entre Son Carrió i Sant Llorenç fins la carretera de Son Carrió a Son Negre. En aquest tram hi ha 31 habitatges, amb 103 habitacions i 190 places.
Son Berga 4 6
Son Negre (parcel·la 520) 3 6
Son Negre (parcel·la 564) 2 3
Son Negre Nou 3 6
Son Garrover 2 3
Sa Cova 3 6
Can Parpal 3 6
Son Perllonga 4 8 Continua
Nota prèvia: a l’anterior article hi he inclòs les estances dins el nucli urbà de Son Carrió
A continuació, relacionaré les estances turístiques a cases de foravila dins tot el terme municipal, separades per polígons per facilitar la seva ubicació:
Polígon 1. Inclou tota la costa de Sant Llorenç, des de la mar fins la carretera que va de Portocristo a Son Servera. Hi ha 8 habitatges, amb 26 habitacions i 51 places.
Habitacions Places
Son Moro Vell 4 8
Camí de Son Moro Vell 4 8
Ca na Mari 3 5
Els Tarongers 4 8
Eucalyptus 2 4
Ses Andreves 2 4
Can Amer I 4 8
Can Amer II 3 6 Continua
N’Antoni Sansó, que fins a finals d’agost seguirà essent el director general de Turisme, em va mostrar una pàgina web on hi surten tots els establiments turístics de les Illes Balears. Si hi voleu entrar, teclejau al Google “Portal de la dirección general de Turismo” i, en esser-hi, clicau sobre “Registro de empresas, actividades y establecimientos turísticos de la isla de Mallorca”. Filtrau per grup, municipi, codi postal… i hi trobareu molta informació.
A mi m’interessava sebre la quantitat de places que hi ha en el nucli urbà de Sant Llorenç i els seus voltants i me n’he duit una gran sorpresa, perquè mai no m’hauria imaginat que n’hi hagués tants. Com que per fer-ho en un sol article es faria massa llarg, ho he separat per grups, així que avui només posaré les estances turístiques dins habitatges dels cascs urbans de Sant Llorenç i Son Carrió. Hi ha 31 habitatges, que compten amb 94 habitacions i 184 places. Són les següents: Continua
És prou conegut que els partits d’esquerra tenen moltes dificultats per pactar entre ells, entre d’altres motius perquè estan carregats de complexos –promoguts per PP, Cs i VOX, a més de la caverna mediàtica del país–, mentre que els conservadors no tenen cap inconvenient en ajuntar-se amb els d’extrema dreta, potser perquè, en el fons, les diferències no són tan grans com ens volen fer creure.
Davant això, si jo fos Pedro Sánchez faria una coalició amb Podemos i distribuïria els ministeris segons els vots: dues parts per al PSOE (28% dels vots) i una part per Podemos (14% dels vots), talment com ho fan pràcticament a tot Europa. El que no sembla lògic és que amb el 28% dels vots pretengui tenir el 100% del poder. Continua
Des del Parc Natural de Llevant ens han tramès el següent article:
Recol·lecció de llavors de plantes endèmiques en el Parc Natural de Llevant.
Dins l’estiu, després de la floració, és el temps per recollir les llavors de les plantes endèmiques (només es poden trobar a les Illes Balears). El tècnic Carles Cardona del Centre Forestal de les Illes Balears situat a Menut i Víctor Martínez un alumne en pràctiques de biologia, ens han explicat com agafar les llavors i com posteriorment fan la selecció per fer el planter. Continua
Bono, després d’una setmana convulsa, amb notícies que canviaven en un sant-i-amèn, a la fi tenim la Corporació constituïda, amb 11 regidors a l’equip de govern i 2 a l’oposició, una circumstància que no s’havia donat mai a l’Ajuntament llorencí i que sembla indicar que aquesta legislatura serà molt còmoda per als que detenten el poder.
Per aconseguir aquest acord tan ampli, ahir horabaixa, dia 14, després d’afirmar que les negociacions s’havien romput, el PSOE es va afegir inesperadament al pacte que havien signat el mateix dia GISC, EL PI i MÉS, en el qual i sense aprofundir-hi gaire, es parla d'”impulsar i facilitar la construcció d’una residència per a la Tercera Edat…”, de “crear l’embrió del Casal Salvador Galmés”, d'”impulsar la creació d’un institut de secundària…”, de “recuperació del patrimoni històric”, de la “construcció d’un pavelló esportiu a sa Coma”… entre moltes altres promeses. La primera cosa que em va venir al cap, després de llegir-lo, va esser el comentari que va fer Josep Pla el 1954, en el viatge a Nova York per escriure un reportatge per a la revista Destino. Quan va veure la gran quantitat de llums que il·luminaven els enormes gratacels de Manhattan, va demanar a la guia: “Escolti, i tot això, qui ho paga?”. Res no em faria més content que equivocar-me, però aquestes promeses es vénen fent des de fa molts anys a gairebé tots els pactes que han signat els respectius equips de govern, sense que a hores d’ara s’hagin complit. Es compliran aquesta vegada? Ja ho veurem. Tant de bo que sigui així. Continua
Què us pareix si recapitulàvem un poc sobre la situació politica local i pensàvem en lo que sabem i en lo que ignoram? Au idò, anem-hi.
En principi, crec que sabem algunes coses del nou organigrama de la Corporació llorencina: Sabem que Onofre García formarà part de l’Equip de Govern, de la junta d’administració de Bellver SA i que serà el representant de l’Ajuntament a la Federació de Municipis. També sabem que Dolors Sánchez formarà part de tots els òrgans de gestió de l’Ajuntament i que se’n cuidarà de diverses àrees, sense especificar quines. Així mateix, sabem –perquè ens ho han dit– que el PSOE, a través dels dirigents de Ciutat, intentarà –potser que avui diumenge ja ho hagi fet– parlar amb en Mateu Puigròs per tal d’arribar a un acord amb els seus quatre regidors, el que suposaria que 11 persones formassin part de l’Equip de Govern i 2, de l’oposició. Ho veieu com sabem algunes coses? Continua
Segons la nota que va publicar ahir Antònia Bauzà a Card.cat, el GISC i el PI han arribat a un acord per intentar governar el municipi en els propers quatre anys, una nota que, d’entrada, em va sorprendre una mica, perquè no feia cap menció al PSOE ni a MÉS, amb els quals el Grup Independent de Son Carrió havia governat des de feia vint anys. Tot i que la nota és molt curta, permet fer algunes especulacions sobre la situació actual en el nostre municipi, en el ben entès que no són més que això, especulacions, fruit de l’opinió personal del qui signa aquest article. Continua
Des de Bàsquet Artà ens han pregat que publiquen el següent article:
El proper 22 de juliol i fins el 2 agost, el Bàsquet Artà torna a tenir la sort de realizar el III Campus de Bàsquet Tommy Jofresa. Durant dues setmanes, de 16 a 20, els nostres nins i nines d’entre 8-15 anys, podran gaudir de l’experiència i coneixements d’en Tomàs.
Tomàs Jofresa, ex jugador del Joventut de Badalona, entre d’altres clubs, va ser un innovador jugador en la seva etapa ACB, entre d’altres coses, per ser un dels primers bases elèctrics, ràpid i atlètics que era capaç de “matxacar” la cistella. Jugador d’aquell Joventut mític que es proclamà campió d’Europa l’any 1994. Continua
Davant els resultats de totes les eleccions, cada partit o candidatura sol treure les pròpies conclusions, que, almanco de cara a l’exterior, tendeixen a sobrevalorar els aspectes que consideren positius i llevar importància als que és evident que no ho són tant. Es veu que, llevat d’algunes excepcions, costa molt reconèixer la derrota, que intenten justificar amb arguments que ben bé es podrien qualificar de peregrins i que moltes vegades atribueixen a circumstàncies externes, sense que sigui gaire habitual l’autocrítica.
Amb els que es donaren ahir a Sant Llorenç, segons el meu veure, hi ha dos vencedors clars, el GISC i el PSOE, un derrotat, el PP i dos que es poden donar per satisfets perquè els va venir de poc no aconseguir escó, MÉS i EL PI. Continua
En Jaume Miró ens ha fet arribar el següent cartell:
Maria Juan Garcias ens ha fet arribar la següent notícia, referida al començament de les festes de Son Carrió:
Ahir vespre va tenir lloc el pregó de festes a Son Carrió, que va ser duit a càrrec de la Dra. Mª del Mar Leza Salord, biòloga i professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i que fou acompanyada pel nostre batle, Mateu Puigròs.
El pregó, titulat “El meravellós món de les abelles”, es va centrar -precisament- en aquest insecte, l’abella, que enguany enrrevolta totes les festes populars de Son Carrió.
La doctora va parlar de la importància d’aquest animal per a l’agricultura, i va relatar una sèrie d’anècdotes molt interessants sobre la “societat de les abelles”, afirmant que “s’assembla molt a la vida en societat de noltros, els humans”. Continua
Davant el resultats de les eleccions generals del dia 28 al Congrés dels Diputats en els diferents nuclis urbans de Sant Llorenç des Cardassar, es poden fer diverses lectures, depenent del punt de vista amb què cadascú s’ho vulgui mirar. Jo miraré de fer les meves.
La primera, que en el nostre municipi han empatat els partits de dretes i els d’esquerres: PP, Ciudadados, VOX i El Pi han obtingut el 49% dels vots, mentres que el PSOE, Podemos i Veus Progressistes han arribat al 49’1, una circumstància que crec que no s’havia donat mai, ja que a les eleccions generals, al contrari de les municipals, sempre solia guanyar la dreta. Continua
La informació sobre aquest carrer m’ha estat facilitada per de Francesca “Recona”
Com ja s’ha esmentat abans, el carrer de la Mar es va obrir el setembre de 1905 i, segons exposa Jaume Salas en el “Llibre del Centenari”, es plantejaren dues possibilitats: construir unes grans escalonades per salvar el desnivell fins el carrer del Pou o deixar-lo tal com està avui en dia, amb la costa d’en Corem. Es decantaren per la segona opció per facilitar el pas dels carros i per donar una sortida directa des de la plaça cap al camí de Son Carrió.
El seu nom ha sofert diversos canvis al llarg dels anys. El primer que tengué va esser “de la Mar”, que el 1921 rebatiaren com “Rafel Blanes”, en reconeixement a la tasca d’aquell artanenc que havia estat l’impulsor de la línia de tren Manacor-Artà, inaugurada el març d’aquell mateix any; el 1931 el canviaren per “Manuel Azaña”, president de la II República; el 1936, després del reembarcament de Bayo, li tornaren posar “de la Mar”; el 1973, a rel de l’atemptat d’ETA que va acabar amb la vida del president del Govern, el canviaren per “Carrero Blanco”, que alguns opositors del règim anomenaven “carreró blanc”; finalment, el 1980 recuperà el seu nom popular, que encara ara conserva. Continua
Una vegada decidida la candidatura definitiva, calia fer feina en el programa electoral i, com que volíem sebre quines eren les prioritats de la gent, acordàrem fer una enquesta a tot el nucli urbà de Sant Llorenç, així que el dividírem en quatre sectors, que serien visitats pels candidats: El primer comprenia la carretera d’Artà i totes les cases que queien a la seva esquerra, anant cap al Llevant; els encarregats d’aquest sector foren en Mateu Girart, en Guillem Soler i en Pep “Treufoc”. El segon, el tram comprès entre la carretera d’Artà i els carrers Verge Trobada i Major, que anàren a càrrec d’en Guillem Quina, en Joan Tous i n’Antònia Servera. El tercer, comprenia el triangle entre els carrers Major, Sant Llorenç i la carretera de Son Servera, del qual se’n cuidaren n’Antònia Garcia, en Tomeu “de ses Sitgetes” i n’Antoni Sansó. Finalment, el quart integraria el tram que va del carrer de Sant Llorenç fins el de la Verge Trobada, anant de cap al Llevant, que agafaren en Joan Riera, na Margalida Jaume i n’Andreu Amer. Continua