-En sé una de nova!, -a si, i quina és!, -fonell.
Així comença la conversa matinera amb n’Antoni Pasqual (Cus). De seguida, mirant pel mòbil la meravella del Diccionari Alcover-Moll, en surten diversos significats. Ell escolta i mostra consentiment amb la segona accepció. La que defineix la tapadora foradada del rusc. Continua
Aquí em varen agafar. Condicionat per parlar santanyiner de na Caterina vaig respondre a la pregunta, i que saps que és una sarrieta? segons la segona accepció; però n’Antoni Pascual (Cus) va descriure la tercera que era el concepte que recordava de quan era jovencell. En arribar en Sebastià Caldentey (Relles) a la taula del cafè, també va fer una acurada descripció del mot, segons la tercera accepció. Continua
Es un entreteniment com un altre. Quin mots sentíem o empràvem abans i ara ja no s’usen? Una mena de joc de salutació.
Hi ha persones, de memòria llarga que en son un pou de mots perduts, tal és el cas de n’Antoni Pasqual (Cus) que n’ha suggerits uns quants. El primer és aquest, dengue, que n’Antoni el coneixia, sobre tot, per «malestar llarg en el temps» (accepció 2.2).
Per la retxillera de les possibilitats obertes, en el 78, ens varen fer creure que democràcia era votar cada quatre anys. I que després els elegits, amb una llei de conveniències (d’Hont) per afavorir els grossos i excloure els petits, podien fer i desfer el que els convenia, estàs o no escrit en el seu programa electoral. Però això és un engany. Continua
Neix una nova pàgina a card.cat
Amb pretensió divulgativa, esperit d’utilitat i desig de que sigui pàgina compartida.
Es tracta de posar a l’abast dels lectors adreces que aquest pugui situar a la barra d’eines o a l’apartat “altres marcadors” per poder-los usar adesiara. Continua