Vaig tenir el plaer d’assistir a una ximbombada llorencina el cap de setmana passat, a on gent de diferents edats (des de gent major, fins a nins petits) mostràven tot el que han après amb el temps. Amb aquesta força la tradició no és perdrà.
Ximbombada a can Botó.
És l’unió de la passió
Amb moltes ganes de festa
Quan la gent va tant xalesta
Reviu fort la tradició
Es el renou del tambor
I la canya ben banyada
Aquella veu escanyada
Que no se vol aturar
Les que fan ressuscitar
Una època passada
Aquella en que els padrins
Cantaven bé de valent
I amb molt coneixement
Ensenyàren a nes nins
Que fent els pròpis camins
Fan seu aquest cantar
Aquell que sol venerar
To lo que un bé ha après
Perquè sabem:no som res
Sense qui mos va ensenyar.
