El meu resum de les festes de Sant Antoni 2023 és simple, la festa està més viva que mai.
A nivell emocional ha estat espectacular, tornar a veure la rectoria plena, la quantitat de gent que anava darrere els dimonis, sentir en boca de tot el poble els goigs…
Però el que sí que enyorava era el fogueró del Quesito, un lloc on m’ensenyaren gran part del que sé avui sobre cançons de Ximbomba, un lloc únic,amb essència on veterans i novells són un, els vells tornen joves i esdevé amb una atmosfera màgica de pura tradició. Ja els hi vaig fer alguna Glosa dilluns vespre, però per a ells vagi la publicació d’aquesta setmana. Gràcies. Continua
Arxiu de l'autor: Ivan Antich
7 dies, una setmana.
7 dies,una setmana
Per encendre el fogueró
De cultura i tradició
Foc, fum que sempre engalana
El cor del poble és qui mana
El ritme, la cerimònia
Més quan un i altre dimoni
I la banda, acompassats,
Fan balls i sons anhelats
En honor de Sant Antoni
Ball, cançó, Ximbomba imposa
Dimonis, foc, fogueró
Fan mesclats de tradició
Que fan créixer el valor
De la festa i de la Glosa.
Els primers desitjos
Els primers desitjos
Enguany desitj que el meu poble
Tengui centre de salut
Escoleta,juventud
Virtud i també un cor noble
Desitj que no hi hagui moble
Que Travi el nostre camí
Que triem bé el nostre destí
I poguem assolir fites
Just deman coses petites
Un poble més Llorencí.
Glosa
M’embriaga l’emoció
D’un somni fet realitat
La Glosa és al combat
De Corea i Camp Rodó!!!!
La Glosa serà al pregó!!
Amb un tò solemne,noble
La Glosa en serà el coble
Per “dar” veu a cada alè
I així deixa molt clar que
La Glosa és la veu del poble. Continua
Canvis de circulació
“Ara hem d’anar cap allà”
“Si no va bé, cap aquí”
El poble ha de decidir
SEMPRE cap a on vol anar
Canviar o no canviar
És la qüestió de l’envit
Dreta, esquerra treven pit
Tensant, estirant el coble
Però l’important és que el poble
Vagi en el mateix sentit.
No me doneu creu!
Un símbol de gran valor
per aquells que afussellaven
torturaven, silenciaven.
Emparats amb religió,
un símbol de repressió.
Ara cau com ho fa un mite,
és una passa petita
però una passa, a la fi!
Tomba, tomba que el camí
de justícia té altre fita.
En que alguns ho trobin car
poc a poc tancam ferida
però el seu preu mai serà
tan alt com el d’una vida.
#sonservera
2020-2021
Acabant un any complicat, us desitj un any nou ple d’alegries.
Gener: “enguany podrem gaudir”
Febrer: “compliré promesa”
Març: “què passa? Incertesa”
Abril: “quan podrem sortir?”
Maig: “com podrem subsistir?”
Juny: “veig, del turisme no.”
Juliol: “quina calor!!”
Agost: “segueix el contagi”
Setembre: “Ai! Quan me’n vagi”
Octubre: “ja ve el pitjor.” Continua
La “Nova Normalitat”
Veguent com cada vegada es complica més la cosa a nivell econòmic i social aqui a Mallorca, ertes que es cobren amb molt de retràs, acomiadaments imminents, etc…
Es preveu un hivern bastant llarg, és el moment de, entre tots, donar-nos una mà.
Ja sigui comprant producte local, entre altres coses, a fi de què ens donem de menjar l’un a l’altre. Continua
Temps de Figues
En ple segle XXI, no hauria d’esser necessari haver de fer aquest tipus d’accions, desgraciadament vista com està la societat actual, ho és. Neix una associació feminista a Sant Llorenç i esper que ajudi a entendre i assolir la igualtat,si volem, entre tots l’assolirem. Continua
“Nova Normalitat”?
Ja que ha passat el pitjor
Veim l’estiu amb optimisme
I pregam per que el turisme
Sigui el nostre salvador Continua
Podrem omplir el rebost?
Podrem omplir el rebost?
Te diven, “Treballador
Li pagarem, just esperi
Paciència i no és desesperi
Vostè és essencial, no?
Volem tranquil°litzar-lo”
I esperant un desespera
Es va buidant la cartera
La fam puja, creix el cost
Volguent poder omplir el rebost
Emperò el rebost no espera
Anem per fases…
Ara que el sol intenta
posar llum a la foscor
aprofitem la claror
per fer la vida lluenta
però quan una ment lenta
s’engresca per mal camins
i intenta enfosquir els fins
que la societat explora
cuidant-se més de defora
descuidant-se de dedins. Continua
Vius!
En vista de com evoluciona, l’Estat ha declarat l’estat d’alarma, per tal d’evitar propagacions ens recomanen quedar-nos a casa. A les persones, sovint ens costa seguir un protocol,però a n’aquest cas, es el més convenient.
Ara esteim molt assustats
tenim por a la pandèmia
però crec que el món té anèmia
de responsabilitats.
Sé que costa estar tancats.
llegeix o bé fet pintor
escriu,canta o fes cançó
però sortir no és oportú.
i ajuda així al bé comú
d’evitar propagació
Per què no simplificam?
Quan se presenta un problema
Ja ve s’hora de trobar
El camí per arreglar
O seguir amb el dilema
Però quan s’exposa el tema
A mem quin camí triam
Si és fàcil, ho complicam
Si és difícil, ho treim bé
En que això no mos convé
Al final ens embullam Continua
D’un temps als darrers dies
Vaig tenir el plaer d’assistir a una ximbombada llorencina el cap de setmana passat, a on gent de diferents edats (des de gent major, fins a nins petits) mostràven tot el que han après amb el temps. Amb aquesta força la tradició no és perdrà.
Ximbombada a can Botó.
És l’unió de la passió
Amb moltes ganes de festa
Quan la gent va tant xalesta
Reviu fort la tradició
Es el renou del tambor
I la canya ben banyada
Aquella veu escanyada
Que no se vol aturar
Les que fan ressuscitar
Una època passada
Aquella en que els padrins
Cantaven bé de valent
I amb molt coneixement
Ensenyàren a nes nins
Que fent els pròpis camins
Fan seu aquest cantar
Aquell que sol venerar
To lo que un bé ha après
Perquè sabem:no som res
Sense qui mos va ensenyar.
Glòria a la primera línea
D’Alcúdia a Cala Marçal
La tempesta ha fet destrossa
Perquè cada ona grossa
Ha fet malbé el litoral Continua