Ja són Festes…
Sent l’essència del meu poble
Créixer amb l’ambient festiu
Un batec que manté viu
L’esperit més pur i noble.
I si el poble duu el coble
Esdevendran grans conquestes
Poble quan tu manifestes,
El renou dels paperins
Ens feim molt més llorencins
La setmana de les festes. Continua
Per no mirar bé a l’esquerra,
m’han passat ferm per la dreta.
i ha estat tal la mamballeta
que just pensar-hi m’aterra.
Em xiula l’orella, guerra!
deven ser els punts de sutura?
la sang brolla, no s’atura
La ferida ha estat ben grossa!
qui pagarà la destrossa?
doncs la llengüa i la cultura
El joc de les cadires.
La música ara ja sona,
Comencen a enrevoltar
Per veure mem qui és seurà
Amb aturar-la a la trona
Hi ha cap cadira bona?
Qui enrevolta també ho és?
La cadira aguanta el pes?
O just just serà un moble?
Si el so no el comanda el poble
El joc no serveix per res
AuditòriumGlosaFest
Tenc sobre exitació, sobretot d’emocions, vaig plorar i molt,estava nerviós, també,casi igual que els que glosàven, el cor me va anar a mil tot el temps. I al final em vaig fondre dins una abraçada amb la passió, la il·lusió, el respecte, l’amor, l’enveja sana i amb tot el que representa per jo esser glosador,i avui, per això, pareix que m’ha passat un tren per damunt, i en certa manera es aixi, m’ha passat per damunt un tranvia anomenat glosa ,que ha reafirmat la meva passió ,el compromís i el meu orgull de ser glosador. Continua
🙆🏽🎉. Diumenge 2 d’abril, a les 18h,
a l’Auditòrium de Palma: Repentistes cubans i glosadors mallorquins!
Amb Luis Paz Papillo i Tomasita Quiala, dos grans referents de l’oralitat improvisada.
🚌 🚌🚌✨Molts de pobles ens ho faciliten, amb autocars que ens deixaran a la porta de l’Auditòrium i ens tornaran a ca nostra i tot! Continua
El meu resum de les festes de Sant Antoni 2023 és simple, la festa està més viva que mai.
A nivell emocional ha estat espectacular, tornar a veure la rectoria plena, la quantitat de gent que anava darrere els dimonis, sentir en boca de tot el poble els goigs…
Però el que sí que enyorava era el fogueró del Quesito, un lloc on m’ensenyaren gran part del que sé avui sobre cançons de Ximbomba, un lloc únic,amb essència on veterans i novells són un, els vells tornen joves i esdevé amb una atmosfera màgica de pura tradició. Ja els hi vaig fer alguna Glosa dilluns vespre, però per a ells vagi la publicació d’aquesta setmana. Gràcies. Continua
7 dies,una setmana
Per encendre el fogueró
De cultura i tradició
Foc, fum que sempre engalana
El cor del poble és qui mana
El ritme, la cerimònia
Més quan un i altre dimoni
I la banda, acompassats,
Fan balls i sons anhelats
En honor de Sant Antoni
Ball, cançó, Ximbomba imposa
Dimonis, foc, fogueró
Fan mesclats de tradició
Que fan créixer el valor
De la festa i de la Glosa.
Els primers desitjos
Enguany desitj que el meu poble
Tengui centre de salut
Escoleta,juventud
Virtud i també un cor noble
Desitj que no hi hagui moble
Que Travi el nostre camí
Que triem bé el nostre destí
I poguem assolir fites
Just deman coses petites
Un poble més Llorencí.
M’embriaga l’emoció
D’un somni fet realitat
La Glosa és al combat
De Corea i Camp Rodó!!!!
La Glosa serà al pregó!!
Amb un tò solemne,noble
La Glosa en serà el coble
Per “dar” veu a cada alè
I així deixa molt clar que
La Glosa és la veu del poble. Continua
“Ara hem d’anar cap allà”
“Si no va bé, cap aquí”
El poble ha de decidir
SEMPRE cap a on vol anar
Canviar o no canviar
És la qüestió de l’envit
Dreta, esquerra treven pit
Tensant, estirant el coble
Però l’important és que el poble
Vagi en el mateix sentit.
Un símbol de gran valor
per aquells que afussellaven
torturaven, silenciaven.
Emparats amb religió,
un símbol de repressió.
Ara cau com ho fa un mite,
és una passa petita
però una passa, a la fi!
Tomba, tomba que el camí
de justícia té altre fita.
En que alguns ho trobin car
poc a poc tancam ferida
però el seu preu mai serà
tan alt com el d’una vida.
#sonservera
Acabant un any complicat, us desitj un any nou ple d’alegries.
Gener: “enguany podrem gaudir”
Febrer: “compliré promesa”
Març: “què passa? Incertesa”
Abril: “quan podrem sortir?”
Maig: “com podrem subsistir?”
Juny: “veig, del turisme no.”
Juliol: “quina calor!!”
Agost: “segueix el contagi”
Setembre: “Ai! Quan me’n vagi”
Octubre: “ja ve el pitjor.” Continua
Veguent com cada vegada es complica més la cosa a nivell econòmic i social aqui a Mallorca, ertes que es cobren amb molt de retràs, acomiadaments imminents, etc…
Es preveu un hivern bastant llarg, és el moment de, entre tots, donar-nos una mà.
Ja sigui comprant producte local, entre altres coses, a fi de què ens donem de menjar l’un a l’altre. Continua
En ple segle XXI, no hauria d’esser necessari haver de fer aquest tipus d’accions, desgraciadament vista com està la societat actual, ho és. Neix una associació feminista a Sant Llorenç i esper que ajudi a entendre i assolir la igualtat,si volem, entre tots l’assolirem. Continua
Ja que ha passat el pitjor
Veim l’estiu amb optimisme
I pregam per que el turisme
Sigui el nostre salvador Continua
Podrem omplir el rebost?
Te diven, “Treballador
Li pagarem, just esperi
Paciència i no és desesperi
Vostè és essencial, no?
Volem tranquil°litzar-lo”
I esperant un desespera
Es va buidant la cartera
La fam puja, creix el cost
Volguent poder omplir el rebost
Emperò el rebost no espera
Ara que el sol intenta
posar llum a la foscor
aprofitem la claror
per fer la vida lluenta
però quan una ment lenta
s’engresca per mal camins
i intenta enfosquir els fins
que la societat explora
cuidant-se més de defora
descuidant-se de dedins. Continua
En vista de com evoluciona, l’Estat ha declarat l’estat d’alarma, per tal d’evitar propagacions ens recomanen quedar-nos a casa. A les persones, sovint ens costa seguir un protocol,però a n’aquest cas, es el més convenient.
Ara esteim molt assustats
tenim por a la pandèmia
però crec que el món té anèmia
de responsabilitats.
Sé que costa estar tancats.
llegeix o bé fet pintor
escriu,canta o fes cançó
però sortir no és oportú.
i ajuda així al bé comú
d’evitar propagació
Quan se presenta un problema
Ja ve s’hora de trobar
El camí per arreglar
O seguir amb el dilema
Però quan s’exposa el tema
A mem quin camí triam
Si és fàcil, ho complicam
Si és difícil, ho treim bé
En que això no mos convé
Al final ens embullam Continua
Vaig tenir el plaer d’assistir a una ximbombada llorencina el cap de setmana passat, a on gent de diferents edats (des de gent major, fins a nins petits) mostràven tot el que han après amb el temps. Amb aquesta força la tradició no és perdrà.
Ximbombada a can Botó.
És l’unió de la passió
Amb moltes ganes de festa
Quan la gent va tant xalesta
Reviu fort la tradició
Es el renou del tambor
I la canya ben banyada
Aquella veu escanyada
Que no se vol aturar
Les que fan ressuscitar
Una època passada
Aquella en que els padrins
Cantaven bé de valent
I amb molt coneixement
Ensenyàren a nes nins
Que fent els pròpis camins
Fan seu aquest cantar
Aquell que sol venerar
To lo que un bé ha après
Perquè sabem:no som res
Sense qui mos va ensenyar.
