No me doneu creu!

Un símbol de gran valor
per aquells que afussellaven
torturaven, silenciaven.
Emparats amb religió,
un símbol de repressió.
Ara cau com ho fa un mite,
és una passa petita
però una passa, a la fi!
Tomba, tomba que el camí
de justícia té altre fita.

En que alguns ho trobin car
poc a poc tancam ferida
però el seu preu mai serà
tan alt com el d’una vida.

#sonservera

2020-2021

Acabant un any complicat, us desitj un any nou ple d’alegries.

Gener: “enguany podrem gaudir”
Febrer: “compliré promesa”
Març: “què passa? Incertesa”
Abril: “quan podrem sortir?”
Maig: “com podrem subsistir?”
Juny: “veig, del turisme no.”
Juliol: “quina calor!!”
Agost: “segueix el contagi”
Setembre: “Ai! Quan me’n vagi”
Octubre: “ja ve el pitjor.” Continua

La “Nova Normalitat”

Veguent com cada vegada es complica més la cosa a nivell econòmic i social aqui a Mallorca, ertes que es cobren amb molt de retràs, acomiadaments imminents, etc…
Es preveu un hivern bastant llarg, és el moment de, entre tots, donar-nos una mà.
Ja sigui comprant producte local, entre altres coses, a fi de què ens donem de menjar l’un a l’altre. Continua

Vius!

En vista de com evoluciona, l’Estat ha declarat l’estat d’alarma, per tal d’evitar propagacions ens recomanen quedar-nos a casa. A les persones, sovint ens costa seguir un protocol,però a n’aquest cas, es el més convenient.

Ara esteim molt assustats
tenim por a la pandèmia
però crec que el món té anèmia
de responsabilitats.
Sé que costa estar tancats.
llegeix o bé fet pintor
escriu,canta o fes cançó
però sortir no és oportú.
i ajuda així al bé comú
d’evitar propagació

D’un temps als darrers dies

Vaig tenir el plaer d’assistir a una ximbombada llorencina el cap de setmana passat, a on gent de diferents edats (des de gent major, fins a nins petits) mostràven tot el que han après amb el temps. Amb aquesta força la tradició no és perdrà.

Ximbombada a can Botó.

És l’unió de la passió
Amb moltes ganes de festa
Quan la gent va tant xalesta
Reviu fort la tradició
Es el renou del tambor
I la canya ben banyada
Aquella veu escanyada
Que no se vol aturar
Les que fan ressuscitar
Una època passada

Aquella en que els padrins
Cantaven bé de valent
I amb molt coneixement
Ensenyàren a nes nins
Que fent els pròpis camins
Fan seu aquest cantar
Aquell que sol venerar
To lo que un bé ha après
Perquè sabem:no som res
Sense qui mos va ensenyar.