Em meravella aquesta capacitat i lluïdesa que, determinades persones, tenen a l’hora de contar un conte, una història, un sentir…

Compondre paraules per expressar una idea és com a compondre pedres per fer-ne una paret. Quan està fet te n’adones del resultat.

Hom es pot recrear amb el que acaba de fer, o ho pot mirar amb ulls crítics i fer un llistat mental d’aspectes positius i negatius, passar comptes en diem. Continua →