Ahir, passades les set del matí i moments abans de sortir el sol, a la banda de ponent es mostrava una lluna grossa, vermella, plena…imponent!
Una plenitud semblant a la que, en determinades i comptades ocasions, arriben a aconseguir les persones que hi treballen.
D’un dia a un altre, si fa o no fa a la mateixa hora, es presenten substancioses diferències entre la sortida de sol i la “posta” de la lluna. Sembra igual però no és. “L’única cosa permanent és el canvi continu” d’Heràclit es fa present