I les magranes, quan son madures, soles es poden obrir. Es una idea complementària a la metàfora del desenvolupament d’una llavoreta que, amb el temps passa a ser arbre esponerós. Seria tasca de la comunitat educadora adobar la terra i propiciar les condicions d’humitat perquè cada infant, cada persona, al seu ritme, es pugui desenvolupar en totes les seves intel·ligències. Continua
Quin és el sentiment quan no hi ha el mòbil a disposició?. ¿El telèfon mòbil és una eina de treball i de relació o ha passat a ser una dependència, no sempre raciopnal?. ¿Què es fa quan, a mitjan camí, hom se n’adona que ha deixat el mòbil a casa?. Continua
Possiblement un dels psicòlegs més influents del moment és Esteven Pinker.
Encara que sigui just iniciada la lectura de “En defensa de la ilustración” resulta fàcil quedar-hi enganxat. Segurament en sortiran moltes altres idees. Continua
Avui tornam votar. Altra vegada. Des de la raó no s’entèn la manca d’habilitat per d’arribar a acords. Però es que la raó hi intervé poc. Continua
Dies de campanya electoral, tothom diu el que més li convé. Malgrat les reposades reflexions en el fons votam per intuïció (i no sempre pel que ens convendria). Recordem, si potser, un tema cabdal: el de la llengua. Continua
La porta cremada pel sol em suggereix un tema vell i persistent. Els claus rematxats, la voluntat humana, de qui la va fer, de mantenir constant i fermada la situació.
La frase ens recorda un dels problemes més greus del món actual, l’increment de la injusta distribució de la riquesa. Continua
En aquest espai de reflexió dominical arriba avui una cita que ens pot orientar sobre el masclisme de les persones, de forma presumpte, no masclies i adhuc de les feministes. Tema alhora relacionat amb la violència de gènere. Continua
Hi ha una vella dita, si no vaig errat atribuida al poble zulú, que assenyala: “per educar un infant es necessita tota una comunitat”. L’aportació de Steiner, quan fa referència al desenvolupament de l’autonomia dels infants, va en la mateixa línia: es fa imprescindible l’aportació de la comunitat. Continua
Hi ha coses que ens atanyen, altres no. Podem incidir en moltes qüestions, però en altres no. La mà arriba on arriba.
A vegades volem incidir en el voler o poder d’altres persones. Massa vegades, segurament a manera d’arma de distracció, plantejam solucions a problemes que són fora del nostre abast. Continua
Si resulta cert que l’errada no existeix, que solament el temps, més o manco llarg, determinarà si aquella acció concreta que portarem a terme amb la millor de les intencions era encertada o no. També ho és que, en el fons el que imoporta no és tant el que fem com les conseqüències que se’n deriven del que hem fet. Continua
Encara que no treballem gaire el tema, tots sabem que els infants -segons Bunge tots els mamífers-, en la seva etapa més tendre, són vertaderes espongetes. Copien tot el que veuen. De mares i pares, de padrines i padrins -l’ordre no és casual-, dels altres infants amb qui juguen… Estirant aquest fil, de manera fàcil, arribariem a la transcendència formativa, directe i indirecte, de les escoletes i també del concepte “Municipi educador”. Continua
L’afecció és la dependència passiva i rutinària. Es pot donar en un entorn, un grup, a altres persones…és quella relació sense gaire compromís però que tampoc no aporta gaire cosa. El mot castellà “apego” potser resulta més contundent.
En l’entorn empresarial de finals de segle passat s’utilitzava l’exemple del comportament animal. Per liderar un grup cal primer sortir de la guarda. Continua
Diuen que, a vegades basta analitzar una part per entendre el tot.
Si haguéssim d’avaluar l’interès del Govern Balear en l’agricultura considerant les ajudes atorgades després de la torrentada del 2018, segurament li hauríem de posar una nota baixa, molt baixa. Solament s’atengueren les demandes dels pagesos (no dels propietaris de terres que no fan la declaració de la PAC) i encara sols amb un 45% del cost teòric dels desperfectes. Continua
Sempre carregats de raó ens consta moure’ns del nostre pensar. I tanmateix si volem evolucionar ens hauren de qüestionar. Continua
Desenganys, mals d’amor, crisi política, incendi, torrentada, persones que neixen i altres que moren… Continua
Martin E.P. Seligman és un dels pares de l’anomenada Psicologia Positiva. Es tracta de partir de les fortaleses -tots tenim les nostres!- per poder aprendre, gaudir, mostrar alegria, generositat i optimisme. Continua
Una de les coses compartides per la majoria és el bé que desitjam per als nostres fills. Voldríem que pogessin gaudir de la plena felicitat.
Des de la psicologia positiva ens orienten sobre diversos camins d’intervenció: Continua
Juny, mes de daurats. Els sembrats donen una tonalitat agairebé homogènia a la foravila humanitzada. Els arbres, les hortalissen d’estiu, l’ocre obscur de les faves…en fan excepció.
I a la vora dels daurats generalizats les petites flors, com les de corretjola, llevamans o les de cama-roja. I també les grans flors com les de la carxofera, de singular bellesa. Continua
I després del frenesí de la campanya, el silenci.
Ara toca el glec-glec dels pactes on s’hi couen els interessos socials i també els personals, amb intervenció, a vegades ben directe, dels poders fàctics, i amb els ingredients afegits, o no, de pors, orgull i coherències. Continua
En l’àmbit del Coaching Relacional, l’acordar es situa en el vertex superior, quan a la base del triangle hi ha el demanat i l’oferir.
Encara que no en parlem, des de la infantesa, sempre cercam i aplicam acords. A vegades clars i de forma explícita, altres vegades confosos i de forma implícita. en el ventall de relacions que es van establint. Continua