D’aquesta entrega en destacaria, potser l’articulació i ús -actualment desús- del “vet”: vetaquí, vetallà.

I també el para·llelisme que estavleix entre l’ús de referències geogràfiques i sentiments: “Amors fascinadores com les verticalitats del Gorg-Blau”, de banda la usual mirada poètica dels seus textos: “La campana esquexà l’atmòsfera ab les vibracions reposades”

Continua →