Vull recordar els tretze morts
i oblidar, de tot, el fang
No me vull fer mala sang
ofegat dins les dissorts.
Per ells són els meus records
que el pas del temps sols engreixa. Continua
Vull recordar els tretze morts
i oblidar, de tot, el fang
No me vull fer mala sang
ofegat dins les dissorts.
Per ells són els meus records
que el pas del temps sols engreixa. Continua
TRISTESA, INDIGNACIÓ,…
Mig govern és a l’exili
l’altre mig empresonat
el poble està desnonat
i ningú li dóna auxili. Continua
Dia 18 es van lliurar els premis del XXI Concurs de gloses de les festes del Vermar de Binissalem.
El tercer premi fou per la Glosa “Missatge dins la botella”.
MISSATGE DINS LA BOTELLA
Dins meu trobaràs el sol
i un matís suau de pluja
obri’m i veuràs com puja
l’alegria i pren el vol.
El meu cos és un estol
de fragàncies reservades
de sensacions delicades
aspirades de la terra
som la pau a dins la guerra
de papil·les excitades.
Transport el gust de la lluna
i el record de mans expertes
som el fruit de ments obertes
i per l’odi en som vacuna.
També juga la fortuna
en el meu esdevenir.
Som el somni per complir
que un dia tengué la rella.
Som la sang de la botella
resumint, som un bon vi.
El teu jo és del tot fals
també ho és la llar que habita
matusserament imita
la melodia d’un vals. Continua
Dins el programa de les festes de Sant Jaume de Manacor es va dur a terme el I concurs de Glosa escrita per la igualtat en el qual vaig quedar tercer classificat amb la glosa: Continua
DOS ANDREUS I UNA GLOSA
Tenc un rellotge d’arena
fet de cendres de la història
un embut de la memòria
que al temps passat m’encadena.
El seu pes vincla l’esquena
del meu jo atemorit
l’Andreu lúcid pega un crit
que fa esclatar la bombolla
i és així com la ment folla
dóna el fruit del vers escrit.
EXILI. XXXIX PREMI LLORENÇ “MÓRA” DE POESIA POPULAR (GLOSAT).
He vist morir molts companys
he patit odi i tortura
la presó ha estat molt dura
ja no tenc noció dels anys. Continua
El proper dia 23 d’octubre hi ha un espectacle glosat a l’Espai 36, aquest acte no serà un combat de picat a l’ús , per això crec que no està de més fer una petita introducció. Continua
A VIURE! Continua
Aquí teniu una glosa de n’Andreu Matamales titulada VERGONYA EUROPEUS, VERGONYA!
Et deim ets un immigrant
entre el dolent el pitjor
tens una altra religió
ets gandul i ignorant. Continua
A on són els refugiats?
què passa, que ningú en xerra?
Ara ens importa una guerra
d’odis mutus desfermats.
Allà estan abandonats
a darrera les fronteres
assolats per les grans feres:
el fred, la set i la fam
mentre que noltros estam
fent més altes les barreres.
TESTAMENT
Voltros m’heu fet repensar
totes les meves creences,
sou petites però immenses
tot ho voleu raonar.
No us fa falta millorar
arribareu a bon port
quan a jo em cridi la mort
que no us sotmeti cap jou
no deixeu de ser qui sou
i no us farà falta sort.
Jo vos deix l’estimació
i la força d’un record
una forma de ser fort
per poder abraçar el perdó.
Pare d’una criatura
vaig seguir la vocació
i em vaig fer professor
per transmetre la cultura
en una regió molt dura
on amb esforç i lluitant
podies anar endavant
amb penes i molts treballs
fins que ens van fer vassalls
del pur odi ignorant. Continua
Cada agost sant Llorenç plora
amb les llàgrimes més belles,
ell que morí a les graelles
nostra compassió implora.
Llevau-me, ja, de devora
els llums que no em deixen veure
jo avui vespre voldria beure
desde l’herba feta llit
l’espectacle d’una nit
tan guapa que és mal de creure.
A VIURE
El passat ja ha caducat
el futur no arriba mai
la vida: ai quin esglai!
m’atura i em té fermat.
De tot allò que he lograt
què és el que havia merescut?
Sé que no he reconegut
quan era hora, en que som fort.
No tenc gens de por a la mort
m’assusta no haver viscut.
Paraules que se’n du el vent,
gestos que estan arrelats,
somnis que no són contats,
cares amb molt sentiment.
Fixa mirada potent,
ulls clucs que cerquen ajut
per trobar allò que han perdut
i no extraviar res més,
la ment fa el seu procés,
el silenci mai és mut.
Quan és una bassa d’oli
tot allò que m’enrevolta
pens en donar-li la volta
en deixar que sol s’escoli.
Vull escriure en un nou foli
tot el que ha estat somiat,
per tenir la llibertat
hi ha d’haver quelcom que vibri
per mantenir l’equilibri
necessit dificultat.
NEGACIÓ
El futur es fa present
però depèn del passat
quan el temps em té atrapat
em cal actuar diferent.
Tot està a dins la ment
la por, també la il·lusió.
El poder de decisió
estava i està en mi
un és esclau del seu si
i lliure com el seu no.
La vida, on és que rau
és al cos, o és a la ment?
La se pot emportar el vent
i del vent en som esclau?
Quan ella abandona el cau
se’n du ella el meu jo?
O l’essència queda al cor
de la gent que m’ha estimat?
Si és així, ja estic salvat
ja puc viure fora por!
RITME
Anam amunt i avall
no ens aturam a pensar
sempre miram el demà
que no s’interrompi el ball.
No apagam mai l’encenall
i no gaudim de la vida,
fa temps que hem perdut la mida Continua