Ara fa poc, el dia de Tots Sants concretament, el batle Mateu Puigròs em va demanar el meu parer sobre la sala del vetlatori que hi ha al cementeri de Son Carrió. Jo li vaig dir que era molt digna. Acte seguit em va expressar que li agradaria, no obstant això, que a la biga de l’entrada hi hagués qualque inscripció, demanant-me si li podia dir qualcuna en llatí. Vaig pensar que havia de ser breu i austera. En llatí em pareixia bé, ja que és una llengua que té un caràcter universal. Vaig pensar també que havia de tenir un to positiu, o, més bé, esperançador. Així doncs, se’m va ocórrer “in pace vivant”, que sols una vegada en ma vida vaig llegir no sé on, i que traduït literalment vol dir: “que visquin en pau”. Continua →