No és mot perduts en el sentit que mostra la primera persona del singular del verb estimar. En canvi és pedut en el sentit estricte o agrícola del mot. Continua
Mots perduts: estim
1
Arxiu de la categoria: Mots perduts
Mots perduts: atxa
Ara que ve Setmana Santa, va dir na Be, alhora que adjuntava un altre petit enfilall de mots.
L’expressió “Endavant ses atxes!”, utilitzada amb la mateixa intensió de” som-hi!”, era ben usual anys enrere. Moltes vegades sense conèixer el significat del mot “atxes”.
Un mot lligat, abans als túmuls funeraris que es posaven en els funerals dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, i ara a la Setmana Santa.
A manera de curiositat, atxa, referit a destral, no és un castellanisme. Continua
Mots perduts: pipida
Salvant les distàncies i la seriositat del tema que ens toca ara viure, dels mots perduts enmagatzemats, volem treure avui el tema de la pipida.
El més grans n’hem sentit parlar referit a malaltia contagiosa de les gallines, transcendent quan les gallines conformaven, mitjançant la barata dels ous, en una part important del benestar familiar. I també, algunes vegades, referit a malaltia. Continua
Mots perduts: bastar
Ja sé que és un mot comú i que el seu sentit més popular de “ser suficient” és més que usat. Però hi ha una accepció que, almanco la meva generació, ja no empra. És la referida a “arribar a cert lloc”, la qual ha estat substituïda per la paraula més general “arribar”. Un exemple, perquè m’entengueu millor, seria: «A les branques baixes sí que hi bast (arrib); a les de dalt, no». Continua
Mots perduts: xalucar
Hi ha mots que a més de simpàtics (no us resulten simpàtics els mots amb x?) són ben nostres.
La definició que mostra el DCVB, sense que el DIEC2 en faci menció, resulta ben simptomàtica. Un mot que, ara, per això del confinament potser resulta escaient. Continua
Mots perduts: vamellara o mamellara
Pedro Servera ens fa arribar una altra paraula que recorda de la seva contrada d’Artà (desconec si per aquí es deia… si algú ens pot ajudar). Segons ell “a Artà tenim una interjecció que diuen si va poder venir a través de Ciutadella, ja que a sembla que és menorquina: VAMELLARA. Surt en es D.C.V.B. Hi ha una petita difer+encia amb sa pronunciació i escriptura, ja que a Artá deim MAMELLARA (no surt com a tal al diccionari), procedent de l’expressió ¨”vejam ell ara”. Significa “no et preocupis”, “ ja ho crec”.
Mots perduts: broma
Si es para atenció, en les converses de la gent major, adesiara en surten de mots perduts.
L’altre dia, a la taula del cafè, es parlava dels canvis conceptuals, el que ara es bo, passats els anys, resulta dolent i a l’inrevés.
Es parlava d’agricultura i de la retirada de llenya després de la poda de les oliveres -abans s’havia de retirar tot d’una i ara es tritura i es deixa-, però segurament el concepte es pot aplicar a altres creences i accions. Continua
Mots perduts: llegodissa
Com s’ha comentat altres vegades es manté el que resulta útil, d’altra forma es perd, tant el mot com l’objecte. Es el que acostuma a passar amb l’ampli vocabulari pagès dels nostres padrins.
Altres vegades, com és el cas dels conceptes mèdics es van transformant, fonamentalment castellanitzant.
També resulta cert que, a vegades, un mot, desencadena altres mots, també perduts o quasi perduts. Es el cas del que es presenta avui. En la descripció de llegodissa surt engonal i sofraja.
Mots perduts: ruda
Jo només el coneixia com aquella planta que mon pare, a l’hora de fer les herbes, me deia “d’aquesta posa’n ben poqueta que si no donarà mal gust i ens espenyarà totes les herbes”, però en Pedro Servera ens informa que també significa “aluda” (recipient de forma cònica; castellà cucurucho), sobretot usat a Setmana Santa. Continua
Mots perduts: pellucar / espigolar
Mot conegut pels qui vam poder gaudir d’una part de la infantesa en aquell entorn rural que conforma el que s’ha anomenat “Mallorca preturística”.
Pellucar ametles era una activitat que, a més d’entretenir, podria aportar guanys suficients per poder comprar llepolies per menjar o cromos i bolles per jugar. .
Activitat semblant -i també en certa manera sinònim- i anterior al pellucar era l’espigolar. Continua
Mots perduts: barrina (fer)
En sentit sexual o de fotre encara se sent bastant (“barrinar”), però l’expressió concreta “fer barrina” ja només la sent entre la gent més gran i potser la meva generació, però els més joves ja crec que la desconeixen més i per això la pos. Continua
Mots perduts: marió
També és dona la circumstància que determinats mots, encara relativament vius, no els he sabut trobar en el diccionari. Tal és el cas de “marió” que conforma l’expressió “Quin marió!”, referida a la necessitat constant d’anar i venir o al fer varies coses a la vegada.
Per deducció intuïtiva és lliga a l’inestable i variat vol de la libèl·lula. Continua
Mots perduts: barrisc
Avui toca una paraula ben guapa que almanco jo ja no sent dir i que personalment desconeixia. Tot una llàstima! Continua
Mots perduts: tranc
A vegades, en la conversa informal, surt algún d’aquests mots que es van perdent.
No es poden considerar perduts perquè encara s’usen, però s’usen poc i sols les persones a partir de determinada franja d’edat.
El cas de “tranc”, “tenir tranc” en podria ser un exemple. Continua
Mots perduts: trabuquet
Pedro Servera continua fent aportacions a la nostra secció de mots perduts i ens ha fet arribar aquest cop “trabuquet”, un utensili que amb les noves tecnologies ja s’ha deixat d’usar. Continua
Mots perduts: eixermar
Quan hom mira la llista de mots pendents de publicar, mots que han suggerit diverses de les persones que, segurament, segueixen la pàgina, te n’adones que no tots atrauen de la mateixa manera. Per la grafia, per la llunyania del record… n’hi ha alguns que et semblem més simpàtics que els altres.
Eixermar és un d’aquests mots simpàtics, ara en diríem “fer net” o “llimpiar”. Es un dels múltiples mots lligats a l’agricultura tradicional que es van perdent. Continua
Mots perduts: burot
Potser en el sentit d’insult encara es digui bastant (entre el jovent ja tenc els meus dubtes), però en altres accepcions crec que ha perdut bastant el seu ús. Per no anar més enfora en el sentit de “conjunt de retxes inintel·ligibles”(un poc amb relació amb el “burretxo” que ja va posar en Guillem Pont, a pesar que pugui tenir un matís diferent). A continuació podeu llegir tot el seguit de significats que engloba aquest sol mot: Continua
Mots perduts: companatge
Era ben viu a les cases dels nostres pares o padrins.
-Í que hi vols de companatge?.
A l’hora de berenar el pa era substancial i el companatge era l’afegitó, per fer el pa més mengívol. Una vegada triat el companatge llavors es menjava el “pa amb…”
Particularment desconeixia les altres accepcions del mot.
Mots perduts: brufar
Aquesta paraula no sabia si posar-la o no, però com que partesc de la meva experiència finalment he decidit que sí . Els meus alumnes no la diuen i jo tampoc ni l’he sentida gaire, en canvi altres companys meus de la meva mateixa edat sí que diuen usar-la més habitualment. En resum, jo la pos i cadascú que digui la seva, que al final és del que es tracta, no? Continua
Mots perduts: mengo
Resulta curiós el funcionament de la memòria. A vegades s’intenta recordat i no hi ha manera que sorgeixi la idea o el mot escaient. Altres vegades, en dterminades situacions, sorgeix un mot que, des de fa anys romania en el calaix dels perduts. Tal és el cas de la paraula que es presenta. Aquí l’empràvem en sentit manacorí, però té altres accepcions.
Diuen els entesos que la consciència, el que pensam que coneixem o sabem sols abasta el 5% de la totalitat. Es a dir bona part del ser resideix en l’inconscient. Més enllà hi ha l’univers dels desconegut. Continua