Segona entrega dels goigs més cantats de la Mare de Déu Trobada. Continua
Els goigs més cantats de la Mare de Déu Trobada
Respon
Arxiu de la categoria: Llengua
Mots perduts: valors
En aquest cas tampoc no es tracta d’un “mot perdut” en sentit estricte; en tot cas resultaria un mot “transformat”. Al llarg de les converses sobre mots apareixen altres qüestions com, per exemple, cançons -encara per publicar- o el tema de les posaderes.
I en aquest entorn un dia es va plantejar la pregunta: ¿quins eren els valors predominants de les persones en el Sant Llorenç d’abans del turisme?. Referit a les coses que procuraven aconseguir, que eren valorades pels altres conciutadans o que els feia sentir singularment orgullosos. Continua
La glosa de Maribel Servera (145)
Més enllà
És un fet extraordinari
el trasllat del dictador
dins un estat opressor,
violent i temerari. Continua
Mots perduts: ferum
Es un mot no gaire comú en la parla habitual, però si es fa present, adesiara, en alguns escrits.
En tot cas, el que s’ha perdut és la ferum que feia la vila abans de la generalització dels “cuartos de banyo” i de la canalització de les aigues brutes. L’olor, la mala olor, la pudor, la ferum que hi havia abans, a final dels anys seixanta, quan qui més qui manco tenia un clot negre obert, engreixava el porc de les matances en una soll en el cul del corral i, amés, hi tenia la boal. Continua
La glosa de Maribel Servera (144)
“Balconing”
No comprenc de cap manera
l’al·licient d’un joc mortal;
aquesta obsessió estival
del turisme de gatera.
Què tenen dins la mollera
que l’estimben a un cantó? Continua
Mots perduts: junyir
Segurament la pàgina no te gaire visites, però és recorfortasnt adonar-se’n que alguns lectors la viuen, i per això suggereixen entrades noves. Tal és el cas.
Han desaparegut els carros, i també tot el bestiar de feina…no és estrany, idò que el mot també hagi desaparegut.
Mots perduts: “enxufat” i “fantasma”
Avui parlarem de mots que, éssent relativaments usuals, no surten en el diccionari. El dos primers perquè, pel significat que se’ls atorga son clars castellanismes -ens n’haurem d’alegrar, idò que es perdin!-; el tercer (“cunyadisme”, que substitueix els dos anteriors) encara resta pendent de consolidació.
Mots perduts: acanar
Es un suggeriment de n’Antoni Font, lector habitual i comentarista de card.cat. Havia llegit el concepte de “terra no acanada” en un text d’Antoni Riera Melis i ho va lligar amb el “vull canes” de quan, éssent infant, jugava a bolles.
Acanar, canar, mesurar, amidar…s’han anat substituint, en bona part, pel castellanisme “medir” Continua
La glosa de Maribel Servera (143)
Besamans i llepaculs
Rebuda a la monarquia.
Al carrer, els dos sectors:
Defensors i detractors
de la vella jerarquia.
No entenc el grup que hi havia
que adorava els serafins. Continua
La glosa de Maribel Servera (142)
Honorar qui?
Comandants i coronells,
cent vuitanta, més o manco,
volen respecte per Franco
i el renou dels seus fusells;
que recordem els segells
que ell a Espanya va deixar… Continua
Encara “San Lorenzo”
Just abans de començar la Festa. Gairebé en el moment de la repicada de campanes, un tema encara obert, vull dir no resolt, el del nom del poble.
Potser una evidència del cost del canvi d’hàbits i costums. Des de 1975 és un tema resolt de manera formal, però… Continua
Mots perduts: posadera
Quan, a la taula del cafè, vaig amollar que estava acabants els recursos de mots perduts, n’Antoni, sense pensar-s’ho va saltar: “-Has de posar lo de ses posaderes”. Contà que, a Manacor hi havia posades amb posaderes. La posada era la casa que tenien els amos de les grans possessions, a la vila, a Manacor. (Aqui també n’hi havia de posades, però sense posaderes, la de Son Vives, la d’Infern, la de sa Begura…) Continua
La glosa de Maribel Servera (141)
El CEL!
Tractau l’article salat
de símbol identitari.
Dejectau el literari
per sa catalanitat.
Escriviu en llibertat,
si vos enteneu millor! Continua
Mots perduts: comanar
“Comana’l-me molt”, “ja el me comenaràs“…realment no és un mot perdut del tot, tal vegada l’hauriem de situar a la llista de mots devaluats. El “comanar” s’ha anat substituint per “saludar”: “envia-li saludos de part meva“. “Saludo” és, segons Alcover-Moll un “castellanisme inadmissible”. Continua
La glosa de Maribel Servera (140)
Casado Vs Rivera
És igual d’espanyolista,
xenòfob i intransigent.
Tan altiu i prepotent
com anticatalanista. Continua
Mots perduts: esveiar, exsecallar
Hi ha acord total. En la comunicació humana un i un no son dos, sinó molts més. Un mot suggereix una idea, idea que es transforma en nou mots…i així es va desfent la troca.
Es el cas; un mot de fora vila enceta la curiositat d’un lector que fa preguntes. Preguntes que es traslladen a la taula del cafè i…
“Aquí es deia esveiar…a Son Carrió també li deien exsecallar. No, podar no; podar sols era amb tisores i a sa vinya o empelts joves, ses partides,,,” Continua
Mots perduts: barquerer
No recordava haver sentit mai el mot malgrat coneixer el concepte de barata parcial; de quan, en temps de fam, es bescanviaven hores de feina per productes de la terra.
El mot sorgí parlant de fotavilers i de vida a la Mallorca preturística. Continua
Mots perduts: roter
Un mot, fins fa poc, ben viu en el nostre entorn. Casar-se i anar a viure a una barraca de roter no era, sortosament un fet generalitzat però que es donava adesiara a principis del segle XX. Una de les arrels llorencines, terra de dides i roters… Continua
La glosa de Maribel Servera (139)
Espanya-Valtònyc-Bèlgica
A la llista de delictes,
no hi sortia fer cançons.
Hi havia: extorsions,
tràfic d’armes, frau, conflictes… Continua
La glosa de Maribel Servera (138)
Estima així com vulguis!
Quan tothom tengui respecte
pels sentiments de tothom
ningú no patirà en nom
de l’amor o de l’afecte.
No hi ha una forma perfecta
d’estimar i de desitjar. Continua