I si em demanàs,¿quins són els moments dolços de la meva vida?, ¿per on trescaria el pensament?,què podria contestar?.
És un entreteniment com un altre, com badocar, mirar uns ulls o una flor…o pensar el que pensam en aquest precís moment. Continua
Des d’aquí es vol indagar sobre aquest periode transcendental de la vida del qual no en tenim records directes: la primera infantesa.
Es un fil que haurem d’estirar poc a poc però que, tal vegada, ens orientarà sobre això que anomenam “caràcter personal” i que, a vegades, consideram “trets genètics”. Continua
Tots tenim els nostres moments, a manera d’imatges gravades en el cervell. Fan part de les successives baules que conformen el nostre existir.
Segurament per a la majoria de jovencells nascuts a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta “anar a collir ametles a Pacafarina” fou una arrelada normalitat que va deixar petjada. També hi havia, però, camins alternatius: Continua
La vida, segons com es miri, es pot contemplar com una successió de baules. M’agradarà reflexionar-hi.
Una de les baules per la quan tots hem passat és la de l´enyor. Potser aquella infantil por a la soletat, potser aquest buit que tots sentim al perdre, encara que sigui sols temporalment, una relació plena. Continua