Roger Berenguer Beltran, va néixer el 31 d’agost de 1990, a Palma de Mallorca, i des de ben jovenet va començar a cantar, amb ell parlam per donar a conèixer els seus començaments artístics dins el món del cant, que l’havien duit a participar a un Concurs a Italià, aconseguint el pas a la final del concurs internacional Giorgio Merighi que s’havia de celebrar a Zaparozhje (Ucraïna) i quedà ajornat per l’actual crisi del COVID-19.

Roger, voldríem saber primer de tots si hi ha músics a la teva família, i si tens antecedents dins el món del cant?
Mon pare, Rogelio Berenguer, és músic, guitarrista i baixista, i encara que no va poder estudiar-no, es va formar a sí mateix i està dotat d’una gran intuïció musical i una gran facilitat per a compondre cançons, les quals són interpretades per el grup Cofre Antic d’Inca, del qual ell n’és membre (baixista). En l’àmbit del cant, no hi ha antecedents a la meva família, soc l’únic cantant.

A quina edat vas començar a cantar i per què?
Vaig començar amb el cor de Nins Cantors de Sant Francesc, als vuit anys; ens van oferir formar part del cor i hi vaig estar fins els dinou anys. Als catorze anys vaig entrar a formar part del Cor Juvenil del Teatre Principal, i posteriorment vaig ingressar al Cor d’Òpera del mateix; als devuit anys vaig començar els estudis de Grau Professional de Cant al Conservatori de Mallorca. Fins a dia avui no he aturat de cantar i de perfeccionar tècnicament tot allò que sigui necessari. El fet de començar a cantar va ser que em veia en la necessitat vital d’entendre la música, i la manera més directa d’entendre-la va ser cantant. El meu pare em va ensenyar a tocar la guitarra i encara la toco, però em suposava un obstacle molt gran a l’hora d’aprendre música i voler prosperar; per això vaig trobar en el cant una eina molt útil que m’ha servit i em serveix per a prosperar i evolucionar. Continua →