Sovint sentim parlar que el futbol és una mala influència: violència, insults, polèmiques, gent exaltada, joc brut, apostes il·legals… I els qui ho denuncien no els falta la raó, però  jo sempre dic el mateix: la culpa no és del futbol, sinó de qui el rodeja. De fet, el futbol, com la majoria d’esports d’equip és molt enriquidor: un grup humà (l’equip) que s’ajunta per aconseguir un objectiu (guanyar el partit) a través del sacrifici, l’esforç, la companyonia… Per això se’m posen els pèls de punta quan veig pares i mares apujats per damunt la paret dels camps de futbol dient el nom del porc a l’àrbitre o al rival (quin exemple d’educació se’n pot endur el fill de tot això) o gent mínimament culte i educada que va a l’estadi a treure els seus instints més baixos.

Per això s’agraeixen escenes com la del següent vídeo de la lliga turca en què un jugador plora, no de dolor, sinó per haver lesionat fortuïtament un company:  Continua →