In memoriam: Antònia Garcia Servera

Dies passats, ens deixà Antònia Garcia Servera.

Manacorina de naixement des de la jubilació ençà va viure a la Colònia de Sant Pere. Persona coneguda a la nostra comunitat, per haver treballat de mestre a l’escola (1958-60), per ser l’esposa del metge Joan Ramis, mare dels germans Felip, Miquel, Catalina i Joan Ramis Garcia. També, i de banda les seves col·laboracions a la revista local “Flor de Card”,  entre altres coses destacà pel seu compromís i activisme social (La imatge és dels campament de 1973 a Cala Virgili) i per haver fet part del Grup Independent de Sant Llorenç en les primeres eleccions democràtiques.

 

Allà ens veiem, Pepe.

Es veia venir, tenia mala ferida, tots ho sabíem, ell també. Malgrat això sempre resta una espurna d’esperança: tal vegada girarà cap a bé. La lluita cel·lular no para i arriba un moment en que el cos fineix.

Resta, però, l’esperit, l’energia, la informació que s’escampa i mai desapareix. Es així que ens retrobarem, seguirem fent part de la Terra.

Ara mateix resten els records dels nombrosos moments compartits. D’aquella mirada crítica vers el joc social i d’un singular concepte d’art lligat a l’observació i experimentació, ben lluny de l’actual i escampada mirada economicista i egocentrista.

Un concepte d’art que el convidava a experimentar i girar fulla; segurament ni tan sols deu disposar de currículum actualitzat, per què l’hauria de mester? Continua

Pere Josep Llull Vives, In memoriam

Procuro de no moure’m
i d’ocupar el mínim d’espai.
Talment com si ja no hi fos.
El silenci és l’original
les paraules són la còpia.
Joan Brossa

Si, en Pere, als 62 anys i després de llarga malaltia, ens ha deixat.

Just acabat el primer cop d’incredulitat arriba la recordança dels llargs i singulars moments compartits. Continua