Allà ens veiem, Pepe.

Es veia venir, tenia mala ferida, tots ho sabíem, ell també. Malgrat això sempre resta una espurna d’esperança: tal vegada girarà cap a bé. La lluita cel·lular no para i arriba un moment en que el cos fineix.

Resta, però, l’esperit, l’energia, la informació que s’escampa i mai desapareix. Es així que ens retrobarem, seguirem fent part de la Terra.

Ara mateix resten els records dels nombrosos moments compartits. D’aquella mirada crítica vers el joc social i d’un singular concepte d’art lligat a l’observació i experimentació, ben lluny de l’actual i escampada mirada economicista i egocentrista.

Un concepte d’art que el convidava a experimentar i girar fulla; segurament ni tan sols deu disposar de currículum actualitzat, per què l’hauria de mester? Continua

Pere Josep Llull Vives, In memoriam

Procuro de no moure’m
i d’ocupar el mínim d’espai.
Talment com si ja no hi fos.
El silenci és l’original
les paraules són la còpia.
Joan Brossa

Si, en Pere, als 62 anys i després de llarga malaltia, ens ha deixat.

Just acabat el primer cop d’incredulitat arriba la recordança dels llargs i singulars moments compartits. Continua