Encara que sigui a petitíssimes espipellades agafades del DCVB, la lectura de Salvador Galmés a més de resultar entretinguda permet entreveure el seu ésser, la seva sensibilitat i també l’acurada capacitat d’observació.
“Les mans, els llavis,… tot son cos, s’extremien per la corrent nerviosa de l’expectació”… “Escurant-se el barram amb contraccions de llavis”… Continua
N’Antoni que, com ja hem dit altres vegades té la memòria llarga, gairebé s’aixecà de la cadira alhora que deia, “en tenc un!. Bordo. Tenia un tio que havia estat dels exploradors i en parlava del bordo…”.
A la imatge, descomptant els músics, tots els exploradors, en porten. Continua
Segurament la pàgina no te gaire visites, però és recorfortasnt adonar-se’n que alguns lectors la viuen, i per això suggereixen entrades noves. Tal és el cas.
Han desaparegut els carros, i també tot el bestiar de feina…no és estrany, idò que el mot també hagi desaparegut.
Es un suggeriment de n’Antoni Font, lector habitual i comentarista de card.cat. Havia llegit el concepte de “terra no acanada” en un text d’Antoni Riera Melis i ho va lligar amb el “vull canes” de quan, éssent infant, jugava a bolles.
Acanar, canar, mesurar, amidar…s’han anat substituint, en bona part, pel castellanisme “medir” Continua
Quan, a la taula del cafè, vaig amollar que estava acabants els recursos de mots perduts, n’Antoni, sense pensar-s’ho va saltar: “-Has de posar lo de ses posaderes”. Contà que, a Manacor hi havia posades amb posaderes. La posada era la casa que tenien els amos de les grans possessions, a la vila, a Manacor. (Aqui també n’hi havia de posades, però sense posaderes, la de Son Vives, la d’Infern, la de sa Begura…) Continua
No recordava haver sentit mai el mot malgrat coneixer el concepte de barata parcial; de quan, en temps de fam, es bescanviaven hores de feina per productes de la terra.
El mot sorgí parlant de fotavilers i de vida a la Mallorca preturística. Continua