La primera vegada em passà amb “Sincronicitat”, un llibre que m’havien regalat; el vaig llegir, no em va dir gaire cosa i el vaig deixar a la prestatgeria. Passats uns anys el vaig tornar llegir i em va semblar tan transformador que en vaig regalar un raig.
La conclussió evident és que cada llibre té el seu moment i els seu lector. No vaig acabar de sintonitzar amb “”Regles” malgrat el resum que es presenta.
De l’epìleg en destacaria:“El major honor és rompre-les. Les regles no sols tenen excepcions: defineixen i son definides per les seves excepcions, com la dreta defineix l’esquerra”