De la premsa: tres cullerades

Dins la voràgine d’informacions, algunes ben intencionades i altres no tant, i d’especulacions sobre el que podrà passar, o no, després del llarg confinament amb el joc de xifres a conveniència (¿algú pot explicar des de la raó perquè no en consideraven les persones mortes de coronavirus a les residències?, i el joc de les mascaretes?, voldria destacar dues informacions aparegudes aquest diumenge, i una abans, a la premsa digital. Continua

De la premsa: Sobre la llengua

L’altre dia en un debat, el conservador Gonzalez Pons, de rebot, manifestà una certa defensa del valencià com a llengua de la Comunitat Europea. Segurament l’amarava un cert desig de tergiversació, manipulació o electoralisme (em nego a considerar tan alt grau de desinformació).

La qüestió es que la seva intervenciçó motivà una interessant, afinada, alliçonadora i divertida resposta del sempre encertat Sebastià Alzamora a l’arabalears.cat. Continua

Postveritat

Segurament és un tema vell, ancestral. Els enganys, les mentides, les mitges veritats… conformen part del ciment relacional. Es condició humana. Els psicòlegs ens alerten de la situació (Kahneman, 2013): “…posam més atenció al contingut dels missatges que a la informació sobre la seva fiabilitat”.

Mai com ara, però, s’havia mostrat de forma tan descarada. La manipulació, l’engany i la mentida, ben cara alta, es converteix en “normal” i se li posa nom: postveritat Continua