De la premsa: Canya de sucre a Sant Llorenç

Dies passats, el Diario de Mallorca, en un article de Sebastià Sansó, es feia ressò de les expriències d’en Jeroni “Molinet” i na Tania. En aquest cas referides a la plantació de canya de sucre i  elaboració del seu de suc.

Els diumenges a sortida de missa i també en alguns horts del Sant Llorenç pre turístic hi havia el costum de mercadejar o sembrar alguns exemplats de canya de sucre, amb la finalitat de, a petits trocets de pam, contentar els infants. Aleshores era considerada una llepolia.

Amb el canvi climàtic, com assenyala Llorenç Riera, haurem d’adaptar els cultius a la nova situació. Continua

De la premsa: La paraula de la setmana.

El dBalears.cat, a la secció Cultura, fa referència a “Les Indòmites”, un programa de ràdio d’ Ona mediterrània on s’ençata una secció: “A Les Indòmites tenim un amor per les paraules que es perden o que trobam de cop i volta. Amb elles feim una secció que s’anomena «Paraula de la setmana», les tres que hem triat aqueixa setmana, les primeres de la nova temporada del programa”.

Feien referència a solatge, avior i mostela. Continua

De la premsa: Sembla que volen acabar “el projecte”

Diu el “Diario de Mallorca” que el volen acabar abans del 5è aniversari de la darrera torrentada.
La notícia va acompanyada d’un encertat comentari de Llorenç Riera.

En un entorn d’empresa privada segurament faria anys que, cas de no esser-ne els propietaris., haurien despedit a tots els responsables per falta d’eficacia.

Vaja, vaja….! Continua

De la premsa: tres cullerades

Dins la voràgine d’informacions, algunes ben intencionades i altres no tant, i d’especulacions sobre el que podrà passar, o no, després del llarg confinament amb el joc de xifres a conveniència (¿algú pot explicar des de la raó perquè no en consideraven les persones mortes de coronavirus a les residències?, i el joc de les mascaretes?, voldria destacar dues informacions aparegudes aquest diumenge, i una abans, a la premsa digital. Continua

De la premsa: Sobre la llengua

L’altre dia en un debat, el conservador Gonzalez Pons, de rebot, manifestà una certa defensa del valencià com a llengua de la Comunitat Europea. Segurament l’amarava un cert desig de tergiversació, manipulació o electoralisme (em nego a considerar tan alt grau de desinformació).

La qüestió es que la seva intervenciçó motivà una interessant, afinada, alliçonadora i divertida resposta del sempre encertat Sebastià Alzamora a l’arabalears.cat. Continua

Postveritat

Segurament és un tema vell, ancestral. Els enganys, les mentides, les mitges veritats… conformen part del ciment relacional. Es condició humana. Els psicòlegs ens alerten de la situació (Kahneman, 2013): “…posam més atenció al contingut dels missatges que a la informació sobre la seva fiabilitat”.

Mai com ara, però, s’havia mostrat de forma tan descarada. La manipulació, l’engany i la mentida, ben cara alta, es converteix en “normal” i se li posa nom: postveritat Continua