De la premsa: Macro granja de gallines

Darrerament es donen situacions sorprenents. En una illa “panxacontenta” -viu i deixa viure, si no em toquen la meva butxaca!- comença a haver-hi certs moviments socials. Es va començar amb l’ocupació del Caló des Moro, i posteriors accions reivindicatives contra la sobre explotació turística. Un moviment social contra la instal·lació d’una antena 5G a Cas Concos. I ara el moviment sineuer costra la macro granja de gallines.

Interessant!.

Com no podia ser d’altra manera l’Associació de la Producció Agrària Ecològics de Mallorca (APAEMA), també hi diu la seva. Continua

De la premsa: “Model” turístic

Encara ben fresca la contundent manifestació del proppassat diumenge exigint un nou model econòmic per a les Illes, surt a la premsa, avui una referència al “turisme il·legal i descontrolat”, aqu7ell que es fa fora dels circuits habituals i/o reglats.

Tots els qui tenim veinats a fora vila coneixem la situació. En el meu entorn relacional, un vell cas paradigmàtic en va resultar “sa Ferrissa” -se’n desconeix la situació actual- sempre ocupada per “amigos” de la  propietat. Tots els pagesos del voltant “sabien” que eren amigos que pagaven les estades.

En tot cas -lloguers il·legals a pisos,, habitatges turístics en cases il·legals, el cas dels “amigos”…- en el cas d’haver-hi voluntat política, com es podria controlar la situació? Continua

De la premsa: Caragols (Francesc Bujosa)

Avui Sant Marc. Des d’un temps ençà s’ha posat de moda, tal dia com avui, menjar caragols cuinats a la mallorquina..

Sembla que el costum arrela en una vella creença pseudocientífica. En el nostre entorn acostumaven a cunar caragols quan en tenien i la caragolada era una festa familiar. Si era per Sant Marc bé, i si no també.

Cercant ho trobar un deliciós article de l’enyorat Francesc Bujosa, catedràtic de la UIB (30/06/2007) sobre els seus aprenentatges derivats dels catagols. Continua

De la premsa: Daniel Kahneman

Aquest proppassat dimecres va morir Daniel Kahneman, Nóbel d’economia (2002) i autor del conegut “Pensar rápido, pensar despacio”.

Si fes una llista dels vint llibres que més m’han impactat en aquesta darrera etapa formativa,, el “Pensar rápido…” seria un d´ells.

Davant la incertesa agafam dreceres no sempre lògiques (“Ens guiam més per l’emoció que no per la raó”) i tenim aversió a la pèrdua (“Ens desagrada més perdre que el que ens agrada guanyar”) serien dues de les seves aportacions transformadores. Continua

De la premsa: Canya de sucre a Sant Llorenç

Dies passats, el Diario de Mallorca, en un article de Sebastià Sansó, es feia ressò de les expriències d’en Jeroni “Molinet” i na Tania. En aquest cas referides a la plantació de canya de sucre i  elaboració del seu de suc.

Els diumenges a sortida de missa i també en alguns horts del Sant Llorenç pre turístic hi havia el costum de mercadejar o sembrar alguns exemplats de canya de sucre, amb la finalitat de, a petits trocets de pam, contentar els infants. Aleshores era considerada una llepolia.

Amb el canvi climàtic, com assenyala Llorenç Riera, haurem d’adaptar els cultius a la nova situació. Continua

De la premsa: La paraula de la setmana.

El dBalears.cat, a la secció Cultura, fa referència a “Les Indòmites”, un programa de ràdio d’ Ona mediterrània on s’ençata una secció: “A Les Indòmites tenim un amor per les paraules que es perden o que trobam de cop i volta. Amb elles feim una secció que s’anomena «Paraula de la setmana», les tres que hem triat aqueixa setmana, les primeres de la nova temporada del programa”.

Feien referència a solatge, avior i mostela. Continua

De la premsa: Sembla que volen acabar “el projecte”

Diu el “Diario de Mallorca” que el volen acabar abans del 5è aniversari de la darrera torrentada.
La notícia va acompanyada d’un encertat comentari de Llorenç Riera.

En un entorn d’empresa privada segurament faria anys que, cas de no esser-ne els propietaris., haurien despedit a tots els responsables per falta d’eficacia.

Vaja, vaja….! Continua

De la premsa: tres cullerades

Dins la voràgine d’informacions, algunes ben intencionades i altres no tant, i d’especulacions sobre el que podrà passar, o no, després del llarg confinament amb el joc de xifres a conveniència (¿algú pot explicar des de la raó perquè no en consideraven les persones mortes de coronavirus a les residències?, i el joc de les mascaretes?, voldria destacar dues informacions aparegudes aquest diumenge, i una abans, a la premsa digital. Continua

De la premsa: Sobre la llengua

L’altre dia en un debat, el conservador Gonzalez Pons, de rebot, manifestà una certa defensa del valencià com a llengua de la Comunitat Europea. Segurament l’amarava un cert desig de tergiversació, manipulació o electoralisme (em nego a considerar tan alt grau de desinformació).

La qüestió es que la seva intervenciçó motivà una interessant, afinada, alliçonadora i divertida resposta del sempre encertat Sebastià Alzamora a l’arabalears.cat. Continua

Postveritat

Segurament és un tema vell, ancestral. Els enganys, les mentides, les mitges veritats… conformen part del ciment relacional. Es condició humana. Els psicòlegs ens alerten de la situació (Kahneman, 2013): “…posam més atenció al contingut dels missatges que a la informació sobre la seva fiabilitat”.

Mai com ara, però, s’havia mostrat de forma tan descarada. La manipulació, l’engany i la mentida, ben cara alta, es converteix en “normal” i se li posa nom: postveritat Continua