Dos mals pegats per a l’abandonament i el fracàs escolar

L’educació per a adults no ha de fonamentar-se en el supòsit que l’alumnat «necessita un títol per a col·locar un pot a un supermercat» (paraules de la directora del CEPA Joan Mir i Mir).

CEPA Camp Rodó, novembre de 2015, 2n 2n C (4t curs de secundària). Després de veure un audiovisual sobre gestió energètica a Mallorca, ens disposam a fer un petit debat. Com que tothom parla castellà (fins i tot jo, si em descuid) proposo un incentiu per a aquelles persones que facin un esforç per a intervenir en català: en l’avaluació de la seva intervenció en el debat se li sumarà mig punt. Dues alumnes intervenen dient que això jo no ho puc fer, responc que sí, intento argumentar i aclarir que en tot cas ningú no hi sortirà perjudicat. Segueixen protestant i no admeten els meus arguments, s’hi afegeix més gent, el to s’eleva, decideixo anar a consultar-ho a l’equip directiu. Una persona de l’equip directiu m’indica que sí que ho puc fer, però així mateix em suggereix amicalment que, tal vegada, sigui millor defugir de possibles conflictes. Continua

Aprendre és per plaer

Ahir sense altre remei vaig escoltar (amb una mescla de curiositat i resignació) al tren com un jove que s’asseia al meu costat conversava carinyosament per telèfon amb un adolescent. El jove li deia al jovenet que molts d’ànims amb els estudis (FP bàsic), que ell sabia que era molt dur perquè molts cops els professors estan allà «per la pasta», però que no passava res, que no patís, que això era així, que era un simple tràmit que havia de fer, però res greu. Que li donàs una empenta a l’ESO i que tractàs d’assistir a les classes, llegir, interessar-se i passar una mica del mal ambient de l’FP perquè un cop hagués «passat pel tub» i tingués la certificació podria fer feina i llavors ja seria diferent. Titànica feta que la societat li exigeix als adolescents, quan ignora que l’adolescència és inherentment idealista, i que així ha de ser. Continua

El temps apropiat per aprendre a escriure i a llegir

Lluny de ser una qüestió banal, aquest salt qualitatiu en les habilitats sensitives-motores i cognitives és tan important que caldria reflexionar molt bé quan és el moment correcte de fer-lo. Tot i la seva gran importància i el fet d’estar-hi molt sensibilitzada, m’ha estat difícil decidir-me a escriure en referència a aquest tema i part de l’article el dedicaré a explicar perquè. Continua

Del paradís a la intuïció

L’home juga tan sols quan és home en el significat ple de la paraula; i tan sols és completament home quan juga”

F. Schiller

Vos ho assegur: si no canviau i vos feis com a nins no entrareu al regne dels cels.”

Mt 18, 3-4

Hi ha una edat (de 0 a 7 anys, i, encara més pròpiament, de 0 a 3 anys) que s’anomena “l’edat màgica”. Considerant les característiques pròpies d’aquesta edat arribarem a la conclusió que és impossible intentar comprendre-la i parlar-ne emprant la nostra eina preferida, aquesta que tristament monopolitza els nostres anàlisis, des dels més quotidians als més erudits, i que ja haureu endevinat que és l’intel·lecte. Continua

Els dotze sentits

Tot i que amplament se considera que els éssers humans tenim cinc sentits, el fet és que la ciència actual n’admet nou. Personalment, m’adhereixo a la proposta de Rudolf Steiner, qui en considera dotze, principalment per dos motius: en primer lloc, perquè aquesta teoria dels dotze sentits és d’una bellesa immensa, i en segon lloc perquè està demostrant una practicitat increïble, sobretot a nivell educatiu, incolent educació terapèutica.

Segons aquesta teoria, que sembla, a més, bastant lògica, i està molt contrastada amb la fisiologia actual, els dotze sentits ens permeten percebre dotze qualitats que són reals (no són invencions). Com va dir Goethe: els nostres sentits són les nostres fonts de veritat i mai menteixen. La creença tan estesa que tenim cinc sentits localitzats xoca amb l’evidència actual que tot el nostre cos està plagat de sensors de tota mena fins al punt que se pot dir que tot ell és sensitiu. Som una esponja, permeada d’allò aliè, i que contínuament percep i reacciona. Continua

L’escola com a empresa? Sí!

Allò que el mestre transmet

“L’educació és un acte d’amor, per tant, un acte de valor.”

Paulo Freire

La pitjor crisi no és l’econòmica, ni la política, ni la social, sinó la crisi moral. Sobretot si no es viu com una renovació de valors, sinó que va calant cada vegada més profund, alimentant així les altres crisis. Només amb la renovació de valors que pot sorgir de la crisi moral es poden anar extingint les altres crisis. Continua

Centres educatius que no eduquen

Recordant la reunió del 5 de novembre de 2013 al CEPA Joan Mir i Mir, ara que fa un any.

Vivim temps difícils i les persones que ens movem podem tenir la mala sort d’arribar a un lloc on els valors s’han perdut. En aquest cas real del qual avui en faré cinc cèntims, es tracta de valors educatius, precisament uns dels pilars de la nostra societat present i futura, i també de valors democràtics. Continua

Entrevista a Kalia d’Albuquerque

L’ofici de mare de dia: El sentit actual d’una pràctica aparentment tradicional

Vaig conèixer na Kalia durant els meus estudis de Pedagogia Waldorf a Madrid. Ja llavors ella exercia de Mare de dia. A poc a poc gran part de casa seva s’ha anat fent més i més a aquest ofici, per fi ha pres el nom de “El niu de Kairós” i cada vegada va prenent una forma més concreta a nivell legal. 

Na Kalia ens explica per què el nom de “niu de Kairos”: Kairós, a diferència de Chronos, és el déu del moment, del present, del temps subjectiu que pot allargar-se o escurçar-se sense cap relació amb el rellotge, i és el temps que cal oferir als nins petits. Un niu és allò que tot infant necessita: un lloc càlid i agradable, on no se li exigeixi res… un lloc on se sent segur. Continua

La importància de les matemàtiques

Les matemàtiques són considerades les ciències per excel·lència, al mateix temps
exactes i per tant relacionades amb la mesurabilitat del món físic, i abstractes i per tant impalpables. L’inici de l’educació de les matemàtiques és indisoluble de l’educació, i, per tant de l’exercici dels sentits del moviment propi i de l’equilibri, fonaments del ritme i de l’establiment intern de la mesura “força-intensitat-distància” que ens capaciten per innombrables fetes quotidianes com per exemple la no tan senzilla com sembla de mantenir-nos asseguts i no caure cap un costat (sentit de l’equilibri). Continua

Intel·lecte i llibertat, el naixement de la intuïció

L’intel·lecte és una eina meravellosa que que avui en dia empram, coneixem i consideram molt important. La civilització grega és la primera en mostrar un intel·lecte incipient. Segurament, l’intel·lecte tal i com el coneixem avui sorgí de la mà de l’escriptura. Precisament David Abram, parla de com l’inici de l’escriptura no ideogràfica va ser l’inici de dos processos molt importants: la desvinculació de l’home amb la natura i l’adquisició de la capacitat de veure els propis pensaments immòbils en un suport material i així començar a reflexionar sobre ells. Continua

Darwinisme, competitivitat i societat

L’any 2009 es va celebrar internacionalment “l’any Darwin” en ocasió del bicentenari del seu naixement. Si bé no hi ha dubte de la trascencència de Darwin en la història de la ciència i en concret de la biologia, faria falta, no obstant, aprofundir en les implicacions del seu treball i veure a dia d’avui quina evolució ha tengut la seva teoria. Continua