A boca tancada no hi entren mosques, que recomana discreció en el parlar, sembla una traducció literal del castellà. Però el recull el DCVB.
A bon gat encomanen es formatge, en el DCVB es mostren varies accepcions. En el nostre entorn s’aplica en el sentit de desconfiança. Continua
De bon matí, en Guillem Soler m’informa de l’aparició de l’articlea de Montse Terrassa a “Diario de Mallorca” on mostra com es “descobreix” en una universitat americana la presència d’una escala gòtica “desapareguda” a Palma.
La lectura d’una ivestigació del doctor llorencí Joan Domenge ajudà a la clarificació de l’origen de tal escala. Continua
Encetem la proposta de les frases del “Corpus de fraseologia” de Bàrbara Sagreda, usades en el nostre entorn més immediat (sempre en el ben entès que tant l’ús com part del significat va per famílies.
A casa falta gent, usat a l’hora de partir d’un lloc que no es ca seva. Te altres variants com “A dormir falta gent” o “A -nom de lloc-. falta gent”. Indica moviment, acció immediata Continua
Anam a encetar una nova feina referida a la llengua. Després dels “mots perduts” i de “Salvador Galmés en el DCVB” ens endinsarem en el “Corpus de fraseologia de les Illes Balears”, una joia , tesi doctoral i Premi Ciutat de Manacor de Bàrbara Sagrera Antich.
Trescant les Rondalles de Mn. Alcover, el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover i Moll, el “Cançoner popular de Mallorda” del Pare Ginard, els textos de l’Arxiduc i altres rondalles d’aquí i de les altres illes ha aconseguit arreplegar 14.542 unitats fraseològiques.
D’aquest conjunt, anirem seleccionant i mostrant les que, encara, són vives a la nostra localitat, és a dir les que he sentit alguna vegada. Val a dir que serà aportació esbiaixada puix com bé es va evidenciar quan treballarem els mots perduts una part del llenguatge va lligat a l’evolució familiar i als costum de l’entorn concret. Continua
Des d’aquí es vol indagar sobre aquest periode transcendental de la vida del qual no en tenim records directes: la primera infantesa.
Es un fil que haurem d’estirar poc a poc però que, tal vegada, ens orientarà sobre això que anomenam “caràcter personal” i que, a vegades, consideram “trets genètics”. Continua
El diari centxcent, en article de Maria Nadal Cardona ens recorda la importància de mirar-se als ulls. Un joc que soliem practicar en els tallers de desenvolupament
A vegades “quan ens miram en els ulls dels altres” trobam la nostra pròpia essència. Continua
A dir ver la vista passà per l’article del diari Ultima Hora, però no em vaig centrar en els detalls. Es el que te ullar el diari mentre fas el cafè i estàs en conversa; fas lectura ràpida i, potser, hi ha notícies interessants que passen per malla.
Sort d’un ocellet que, solcant el cel blau, em va ajudar a refer la ullada. Continua
El Diario de Mallorca d’avui, en article de Soledad Bescós, parla de l’obra creativa de Guillem Nadal i de les seves dues exposicions a Palma. Continua
A l’anecdotari llorencí enfocam avui el tema del xiulet que, bona part dels pagesos locals, feien a les bísties a l’hora d’abeurar-les en el Pou Vell.
Una activitat lligada al mòn rural fins a mitjans del segle passat. Continua
L’OCB, que s’havia personat com a part codemanda en aquest procediment, al costat de la CAIB, ho considera una victòria davant dels intents d’erosió que pateix el model lingüístic educatiu de les Illes Balears, un model consolidat i consensuat al llarg d’aquestes darreres dècades.
Antoni Llabrés, president de l’OCB, ha manifestat que “es tracta d’una notícia excel·lent, que s’afegeix al fracàs del pla de segregació lingüística i de l’aposta de les famílies pel català com a llengua de primer ensenyament a l’educació infantil”, afegint que el consens de la comunitat educativa i les famílies en torn del model lingüístic educatiu resulten fonamentals per resistir els atacs que experimenta, venguin d’on venguin.
La sentència, datada dia 1 de setembre de 2025, inadmet el recurs de Plis referit a la modificació dels projectes lingüístics dels IES Mossèn Alcover, Aurora Picornell i Sant Agustí, i desestima la seva pretensió d’imposar la llengua castellana en el 25% de l’horari lectiu de tots els centres públics de les Illes Balears. El TSJ ja s’havia pronunciat, sobre el fons de l’assumpte, en la sentència 247/2024 de 15 de maig, pronunciant-se sobre la constitucionalitat del model lingüístic educatiu, per a la qual va tenir en compte la Llei d’Educació de les Illes Balears de 2022, i desestimant el recurs que havia interposat un particular demanant l’aplicacio del 25% de castellà en el CEIP on estava matriculat el seu fill.
El TSJIB condemna el recurrent en costes.
M’agradacatalunya.cat mostra:
Cada 8 de setembre, coincidint amb la Nativitat de la Mare de Déu, se celebra arreu dels Països Catalans la festa de les Marededeus Trobades. És una jornada que uneix fe, cultura popular i llegenda, i que dona protagonisme a les verges que, segons la tradició, van ser “trobades” miraculosament després d’haver estat amagades durant temps convulsos. Aquesta jornada combina devoció religiosa, llegendes històriques i manifestacions festives com aplecs, romeries i processons als nombrosos santuaris dedicats a aquestes figures marianes. Continua
Diario de Mallorca, el l’obituari i en escrit de Jaume Mateu Verdera mostra la defunció de Ramon Rosselló Vaquer, investigador, amic i molts anys col·laborador de “Flor de Card”. Entre moltes altres publicacions -es parla de 600-, és autor de “Història de Sant Llorenç des Cardassar. Segles xiii-xvi, (Mallorca, 1978) amb il·lustracions de Josep Cortès i pròleg d’Antoni Riera Melis.
L’aportació de les seves investigacions restarà sempre oberta i a disposició de qui s’hi mostri interessat
De passada val a dir que era germà de Mn. Joan Rosselló “Firella”, el rector de les portes obertes.. Continua
Amb el títol de substrats, des de l’anecdotari llorencí, ens intentarem apropar a aquells temes que, sense samblar transcendents, apareixen sense mostrar-se, en bona part de les converses.. Continua
Tots tenim els nostres moments, a manera d’imatges gravades en el cervell. Fan part de les successives baules que conformen el nostre existir.
Segurament per a la majoria de jovencells nascuts a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta “anar a collir ametles a Pacafarina” fou una arrelada normalitat que va deixar petjada. També hi havia, però, camins alternatius: Continua
Potser els altres anys també passava i no me n’havia adonat. Potser. No ho sé.
Enguany la premsa s’ha fet ressó de violència. si mes no, a les festes patronals de Binissalem, Llucmajor, Fornalutx, Sant Llorenç… Potser casualitat o un a nova tendència.
De botellot a les baralles?
(Imatge de Google)
S’acostuma a dir que tot el que comença acaba. Aquesta aventura d’espigolar les referències que, de Mn. Galmés, en fa el Diccionari Català-Valencià-Balear, obra cabdal de la nostra cultura.
Tota tasca implica determinades aportacions que, sedassades per aquest entremaliat i manipulador cervell nostre, ens reconformen. Continua
Amb aquesta entrega, una mica més llarga que les anteriors (normalment d’unes 10 paraules) acaba l’aventura de destacar les referències que fa el Diccionari Català-Valencià-Balear a determinats escrits (en general de “Flor de card”) de Salvador Galmés.
De banda les paraules en desús: volt, vòrtex, xaruc, xètiga, xorar, xorc… voldria destacar: “El siulet que convidava la bístia a beure” pel que té de perdut. El localisme en la manera de pronunciar “xelistre”, i el fet de ballar amb “voltes senyorívoles”
D’aquesta entrega en voldria destacar, fonamentalment dues coses:
-El substrat masclista del DCVB, sens dubte fruit de la seva època, que es manifesta en les descripcions que, a vegades, mostra, com ara en el cas de “viril” .
-La modernitat del raonament galmesió al assenyalar: “Vida que enclou en son si tota la vitalitat de l’Univers”.
D’aquesta entrega en destacaria, potser l’articulació i ús -actualment desús- del “vet”: vetaquí, vetallà.
I també el para·llelisme que estavleix entre l’ús de referències geogràfiques i sentiments: “Amors fascinadores com les verticalitats del Gorg-Blau”, de banda la usual mirada poètica dels seus textos: “La campana esquexà l’atmòsfera ab les vibracions reposades”