La frase és treta del “Biologia del emocionar” un llibret afe conjuntament amb Humberto Maturana. Susana Bloch és una reconeguda psicològa creadora del sistema “Alba emoting”.
Assumida la dificultat del “agafar distància”, la frase assenyala aquesta dificultat. Al estar en una acció, sigui la que sigui, en resultes condicionat.
Tot sobre una imatge del concert de Victoria Lerma a Lleida Continua
Alguns estudiosos assenyalen que les errades no existeixen. Al fer una cosa es fa, tothom la fa a consciència, després amb el pas del temps, es veurà si el que s’havia fet era encertat o errat.
Va ser així que em vaig adornar que m’havia errat. No havia fet correctament el “copiar i enganxar” de les paraules, per això vag donar per acabada la lletra “C” quan encara no ho era. Vet aquí el serrell que havia quedat.
Si hagués de destacar alguna idea segurament em decantaria per les galmesianes ·”cruya vilentament el cor” i “olivera que el mestral esbranca”.
Resulta obvi que és una errada . Segurament una errada innocent. És errada perquè l’Ajuntament té l’obligació de “Promoure l’ús del català en tots els àmbits de la vida del municipi” (BOIB 12.11.1988).
No és qüestió que decideixi el partit o coalició que governa, és una part del sou de tots els regidors, tant dels qui governen com dels que estan a l’oposició, és part de la seva feina, si mes no mentre no canvii el reglament.
Per això retolar “BICICLETAS” en comptes de “BICICLETES” s’ha de considerar errada que quedarà resolta canviant solts una lletra. Continua
La notícia ja és vella. De fet ja es va publicar imatge del diari el 08/04
Avui, parlant a la taula del cafè, ha sortit el tema i ens en fem ressò formal: Continua
Em meravella aquesta capacitat i lluïdesa que, determinades persones, tenen a l’hora de contar un conte, una història, un sentir…
Compondre paraules per expressar una idea és com a compondre pedres per fer-ne una paret. Quan està fet te n’adones del resultat.
Hom es pot recrear amb el que acaba de fer, o ho pot mirar amb ulls crítics i fer un llistat mental d’aspectes positius i negatius, passar comptes en diem. Continua
Es la pregunta que adesiara m’envesteix quan d’una o altra manera particip en una d’aquestes activitats que, amb acord generalitzat, qualificam de “solidària”.
Segons determinats pensadors, com Galeano, la solidaritat és horitzontal i s’estables entre iguals, quan ve de dalt a baix, de qui té cap a qui no té, més que solidaritat es tractaria de caritat. Una caritat que pot enganyar i acontentar a qui dóna i alhora ofensiva per a qui rep. Continua
Una traducció parcial i casolana seria allò de “ens anam fent”. El concepte, més afinat. que es va inventar Maturana va ser “autopoiesis” (amb ironia comentava que si et doctores a Harward i no t’inventes una paraula no ets ningú).
En aquests anar-nos fent d’abast universal, hi tenen una incidència singular les persones amb les que ens relacionam de forma continuada.
A vegades les relacions curtes, en determinats entorns, també resulten transformadores. Tres dies de feina amb Humberto Maturana i Ximena Dàvila a més de divertits transformen el pensar i el sentir. Continua
Podem aplicar el conegut i nostrat “…i el darrer que apagui el llum” o, siulant, podem mirar cap a un altre indret. Però tanmateix, segons el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC) la tendència és una altra.
Segons una enqusta mundial, el 80% vol polítiques de protecció climàtica més ambicioses.
Pel que fa a Balears, segons AEMET, s’espera un estiu més calent i sec del normal
Plataforma per la Llengua aconsegueix una fita important: passa a ser entitat consultiva de l’ONU. Continua
Des de Paris, l’amic Jaume Galmés ens fa a mà la presentació de la magna obra lul·liana “Enchiridion Theologicum Lullianum”, en la traducció de la qual, en Jaume, ha participat.
El diari Ultima Hora, ahir, en donava notícia. Continua
Anava malsofrit.
Ni ell mateix sabia l’origen de tal malsofridura.
L’actitud autoritària de Le Senne, i tot el joc polític que se’n derivà, l’havia incomodat, cert! però tots intuim¨la complexitat del joc polític. A més Ciutat és lluny, fuig de les possibilitats d’acció directe. Continua
La premsa d’avui mostra dues notícies tristes i decebedores:
D’una banda l’ús de la força -masclista i patriarcal- del President del Parlament, un president que com tots sabem és de VOX i que, aquí, en el nostre municipi té el suport, a les darreres eleccions, del 8,38% dels votants. (En cas de discrepància en altres comunitats fan consultes juríques, aquí pegam grapada)
Amb aquesta entrega finalitzen les aportacions de Salvador Galmés amb la lletra “c”.
Com acostuma a passar en cada una de les entregues de hi apareix una mica de tot: mots perduts, potser habituals en aquell ja llunyà, primer terç del segle xx (coruscant, còs, coverbo…)
I altres expressions que es podrien considerar genuïnament galmasianes: “si estergia l’imatge coruscant de l’estimat”, “turgència de secrets i misteris infantats”, “cascada de cromatismes sonors”…
Per contrast potser en estacaria l’estil del vestir de la jpoblació masculina local de l’època: “cos de camisa, capell posat”.
Sobre la imatge d’una flor de card, card de formatjar ple de vida, una idea-força.
Per extreure-la he jugat a l’atzar. Sense mirar he agafat alguns d’aquests llibres que tenc a l’esquena que conformen la companyia i suport d’aquest intent de canvi constant.
He hagut de gastar un segon intent. La interpretació del fet es que alguns d’aquests libres estimats que m’han acompanyat ja han perdut vigència en forma de càrrega conceptual. Les amistats dels llibres no té, idò, validesa eterna. Continua
A la fí!. Després de 15 anys de feina, d’anades i vengudes , s’ha inaugurada la “Casa Blai Bonet. Centre de poesia” de Santanyí. La premsa digital se’n va fer ressò (arabaleras.cat,)
Blai Bonet va ser un dels molts lletraferits que en feren costat en aquella I Setmana Cultural en honor a Salvador Galmés. No li havíem demanat cap escrit -tampoc sabem si hi hagués accedit- per al “Flor de Card” extraordinari, però va venir a algun dels actes programats, va estampar una bella frase en el Llibre d’Honor del Club i veient les pel·lícules de Miquel Rosselló es va oferir per fer un guió d’alguna de les obres galmesianes. Continua
La premsa digital (arabalears.cat , dBalears.cat) informa de la defunció del poeta i escriptor sineuer Biel Florit. Continua
Un pensament derivat d’una observació casual.
una capacitat ínfima d’enfocar tot el que ens volta. Continua
Encara que sigui a petitíssimes espipellades agafades del DCVB, la lectura de Salvador Galmés a més de resultar entretinguda permet entreveure el seu ésser, la seva sensibilitat i també l’acurada capacitat d’observació.
“Les mans, els llavis,… tot son cos, s’extremien per la corrent nerviosa de l’expectació”… “Escurant-se el barram amb contraccions de llavis”… Continua
Tarda plàcida. Haviem de fer temps per arribar d’hora a una cita cultural.
De forma pausada visitarem l’exposició de les obres que havien concursat en el certamen local que es fa cada any. Com sempre les obres es trobaven exposades en una de les sales de l’antic convent de monges franciscanes, adaptada temporalment per a tal finalitat. Les condicions d’espai i llum potser no són les idònies, però tampoc estan malament. Continua
Sobre la imatge d’ordi tardà que ja comença a groguejar. (A diferencia d’altres indrets de Mallorca, aquí els ordis tardans -recordi’s les darreres pluges- han granat bé i s’intueix bona producció) una vella frase del segle XVIII.
Goethe l’anomenà “remolí del temps”, posteriorment Ortega i Gasset parlaria de circumstàncies i el corrent marxista de “superestructura”; Domínguez amb el seu “L’esperit del temps” en faria més divulgació.
Es tracta de fer conscients, contemplar i acceptar -o treballar per modificar- el feix de creences i costums que configuren, condicionen o delimiten la nostra circumstància del viure. Continua