Fosses de la Guerra Civil

Segons la web del Govern Balear, en una nota publicada el 18 de juny, en les excavacions del IV Pla de Fosses, des del juliol de 2023 s’han localitzat 24 cossos de víctimes de la Guerra Civil, 23 en el cementiri de Sant Francesc, a Formentera, i un en el de Son Carrió.

Està previst que en acabar la temporada turística es comenci la segona fase d’excavacions a la platja de sa Coma.

Contarella pagesa

A rel de la notícia que ha publicat avui en Guillem Pont sobre la mort d’en Biel Florit, m’ha semblat oportú reproduir una de les seves Contarelles pageses, que publicàrem a Flor de Card el febrer de 1983.

L’amo en Bernat i les cinc quarterades de Son Trenc

L’amo en Bernat de la Taverna, un dia, un moment donat de la seva existència, va arribar a la conclusió que els doblers eren per gastar-los i que tanmateix a sa Caixa, els interessos hi retien poc. I que, al darrer “traque” no li fan butxaques.  Continua

És necessària Card.cat?

L’any 1972, quan va néixer Flor de Card, a Sant Llorenç no hi havia cap altra publicació local i si algú volia compartir algunes idees o donar qualque notícia havia de recórrer als diaris d’àmbit illenc, si és que les hi volien publicar. Llavors, amb la irrupció de la revista, els diferents grups que s’havien integrat dins el Club Card disposaren d’un butlletí on exposar les seves activitats; de fet, en el seu primer número ja hi ha informació sobre la biblioteca, conferències, projeccions cinematogràfiques, concursos, exposicions, teatre, esports, l’escola, ressenyes de llibres i cançons…, a més de diversos articles d’opinió i un Editorial, on s’expressava l’opinió del grup que l’editava. És a dir, era una publicació que abastava tot el municipi i que anava dirigida a uns lectors molt diversos. Continua

Jaimito

Entre 1945 i 1976 l’Editorial Valenciana va publicar una revista d’historietes infantils amb el nom de Jaimito, en la qual s’incloïen tires amb el nin Jaimito de protagonista, acompanyat dels seus amics Bolita i Tejeringo. També incloïa, com a personatges secundaris, la nina Rosquilleta, el «Barbas» i el lloro «Plumero». Tots tres feien polissonades i llançaven preguntes incòmodes als adults, que sovint no sabien com respondre.

Amb el temps, la fama de Jaimito es va disparar, sobretot quan la revista va arribar a Hispanoamèrica, i va esdevenir un personatge popular que, entre els més petits, seguia fent acudits enginyosos que esculaven els adults, i, entre els més grandets, introduïa algun element picant relacionat amb el sexe, sense arribar a la grosseria. Continua

El Consell de Mallorca declara les neules Bé d’Interès Cultural Immaterial

El PSIB-PSOE ens ha fet arribar aquesta nota de premsa:

Els Socialistes de Mallorca aconsegueixen que el ple del Consell declari les neules calades com a Bé d’Interès Cultural.

La iniciativa, que ha comptat amb el suport del grup de neulers i neuleres de Mallorca, ha obtingut el suport unànime del ple.

L’ornamentació típica de Nadal a Mallorca, les neules calades amb diferents motius tradicionals, serà Bé d’Interès Cultural Immaterial de Mallorca, un cop el Consell PPVOX compleixi el mandat unànime sorgit de l’aprovació del ple de la moció que el Grup Socialista ha defensat. Continua

La Reyal Académi de Sa Llengo Baléà

La llengua baléà està d’enhorabona: el Rei Felip VI ha concedit la qualificació de Reyal a la seva acadèmia, així que a partir d’ara se l’ha d’anomenar com Reyal Acadèmi de Sa Llengo Baléà.

Sabia que el nostre Rei era una persona que domina un gran nombre d’especialitats –sobretot militars, que per això va estudiar a les acadèmies de terra, mar i aire– i potser per això en el futur se’l recordarà com el Preparao, un qualificatiu tan encertat com el del seu pare, que abans de què passàs el que va passar per Àfrica, diversos paradisos fiscals i el Emirats Àrabs Units, era conegut com el Capechano (qui sap si en el futur li canviaran aquest sobrenom per un altre més actualitzat). El que no sabia és que també fos un especialista en llengües estranyes, com la baléà. La degué aprendre per Marivent, durant les estades a les que sovint el convidàvem? Que devia esser en Pep Gonella, el seu mestre? Continua

Efemèrides del 22 de febrer

Sempre m’ha agradat recordar el que va passar en dates determinades i per això durant 21 anys, entre 1987 i 2008, vaig publicar a Flor de Card la secció Tal dia com avui, que recollia esdeveniments locals agrupats per quinquennis. A rel de la mort del bon amic Tomàs Martínez, he consultat les efemèrides d’aquell fatídic 22 de febrer i, entre d’altres, m’han sortit aquestes.

1512: A Sevilla, mor Americo Vespuci, que dona nom al continent americà.
1732: Neix George Washington, el primer president dels Estats Units.
1889: Neix Robert Baden-Powel, el fundador del moviment escolta.
1900: A Calanda, Teruel, neix Luís Buñuel.
1939. Antonio Machado mor a Cotlliure, França.
1985: A Barcelona, mor el poeta, novel·lista i dramaturg Salvador Espriu.
1987: Mor Andy Warhol a New York , considerat el màxim impulsor del Pop Art.

Tomàs

Després de sebre la notícia, m’he estat plantejant si havia de publicar algun comentari sobre en Tomàs, per la relació que vaig tenir amb ell d’ençà que es va mudar a Sant Llorenç. Considerava que em tocava dir alguna cosa, però no sabia què, perquè han estat molt diversos els àmbits en què hem coincidit i tampoc no es tractava de fer-ne una llista. Esclar que podria contar moltes coses relacionades amb Flor de Card, la coral, foravila, la política, els llibres, Card.cat, els sopars per veure el Barça, els dinars o les calçotades amb els amics, però no em feia gaire ganes estendre’m en situacions particulars. Al final, m’he decidit a parlar sobre dos aspectes dels seus darrers mesos que consider d’especial rellevància. Continua

Servei de mediació escolar

Des de l’institut d’Artà ens han fet arribar aquesta notícia:

El passat 24 de gener, alguns dels alumnes mediadors del nostre institut, IES Llorenç Garcias i Font, varen visitar el CEIP Na Caragol per tal de donar-los a conèixer el SME (servei de mediació escolar) que vàrem començar a posar en marxa el curs passat. Durant aquesta estona, els alumnes de tercer i cinquè de primària han pogut saber coses tan interessants com: què és un conflicte, què és una mediació, quines qualitats ha de tenir un alumne mediador/a… ja que enguany a l’escola també s’han engrescat a crear aquest servei de resolució de conflictes entre iguals. Abans de donar per conclosa la visita, els nostres alumnes varen poder contar la seva experiència de primera mà com a alumnes mediadors i la resta d’alumnes els varen poder demanar dubtes i preguntes relacionades amb el tema. Continua

Avui es presenta el libre sobre Antoni Riera Melis

Avui es presentarà el llibre sobre Antoni Riera Melis, Xaret, elaborat en motiu del seu nomenament com a Fill Il·lustre de Sant Llorenç. Els presentadors seran Antoni Mas, Pau Alcover (de la UIB) i Antoni Ortega (de la UNED), a més del propi Riera.

El llibre inclou l’acta del Ple en què es féu el nomenament, el discurs d’acceptació per part de n’Antoni, la seva biografia i bibliografia, les tesis doctorals que ha dirigit i quatre estudis sobre la seva obra: «Antoni Riera, historiador medievalista», de Flocel Sabaté; «Mallorca dins l’obra investigadora d’Antoni Riera Melis», de Pau Cateura; «Una visión de la dinámica económica medieval. Toni Riera y la conectada historia mediterránea de la Corona de Aragón», de Paulino Iradiel; i «Antoni Riera y la historia de la alimentación», de Massimo Montanari.

L’acte tendrà lloc a l’Espai36, a les 8 de l’horabaixa.

Concert de santa Cecília

Diumenge, dia 19 de novembre, a les 19.30, tendrà lloc a l’església de Sant Llorenç un concert conjunt entre la Coral Gabellina, dirigida per Elionor Gómez-Quintero Garau i la Coral Llorencina, que dirigirá el seu director Bartomeu Ginard Palou.

El concert, en el qual s’interpretaran obres populars i clàssiques de diversos autors, es repetirà a mitjan desembre a l’església de Capdepera.

Fanatismes

D’una banda, tenim que els palestins de Gaza estan governats per Hamàs, un grup radical que creu que tots els musulmans haurien de participar en la Yihad, la lluita a mort contra els no creients, sobretot jueus, encara que això suposi que en els enfrontaments també morin molts palestins.

De l’altra, Israel està governat per Netanyahu, membre del Likud (del qual també en foren dirigents Benájem Beguin i Ariel Sharon), que considera que Déu (el seu) els va donar aquella terra perquè són el poble elegit i tots els altres n’han d’esser expulsats. Continua

En català

L’altre dia, a l’Hipercentro del Port de Manacor, mentres feia coa per pagar, la caixera parlava en mallorquí amb normalitat amb la seva companya de l’altra caixa i quan li va tocar atendre’m es va dirigir a mi en castellà.

Sorprès, li vaig demanar per què no s’havia dirigit a mi en mallorquí, si no sabia si l’entenia. Em va contestar, un poc empegueïda, que canviava tantes vegades de llengua durant el dia que ja ho feia sense pensar.

Si no ens avesam a emprar sempre la nostra llengua quan ens dirigim a una persona que no coneixem, no anam bé. Ja canviarem d’idioma si no ens entenen, si volem, però crec que l’entrada hauria de ser sempre en català, perquè amb les noves lleis que s’estan implantant al País Valencià i a les Illes, si no posam barra de cap el català se n’anirà en orris.

Antoni Soler Esteve, un pistoler llorencí

Antoni Soler Esteve va esser un llorencí que va viure entre 1882 i 1920. Després d’una infància i adolescència en què va destacar com a lladre, va passar els dos darrers anys de la seva vida a Barcelona com a mà dreta, primer de l’expolicia Manuel Bravo Portillo i després de Rudolf Stallmann, conegut com ‘El Baró König’. Ambdós dirigien una banda de pistolers al servei de la patronal, amb l’encàrrec d’apallissar i en alguns cassos assassinar sindicalistes de la CNT, a més de provocar aldarulls a la Ciutat Comtal, durant els anys anomenats ‘del pistolerisme’. Pel seu origen, a Soler se’l coneixia com ‘El Mallorquí’.