Algunes imatges del carrer Via Palma, possiblement el més transitat de Manacor, que aspira a convertir-se en la capital oficial de la comarca del Llevant.
Si no vaig equivocat, està així des de la ciclogènesi de novembre del 2001. Continua
Segons fonts suposadament fidedignes, sigui quin sigui el significat de la paraula «fidedignes», el jutge Juan Carlos Peinado ha obert diligències contra Begoña Gómez per intent d’assassinat del seu marit Pedro Sánchez, president del Govern perquè Alberto Núñez Feijóo no ho va voler ser.
L’acusació, com altres de semblants, s’ha basat en les fotografies de Sánchez que ha publicat la premsa, a les quals és més que evident que «algú» l’està matant de fam. Continua
EL MAL
Quan apuntes, de lluny, amb l’escopeta,
a la gent desesperada per menjar,
tens el dubte si et convé primer matar
aquell nin que va sense camiseta,
aquell home que pareix un vell profeta
o la dona que no para de plorar.
Tant se val: el que cal és netejar
Palestina, amb canons o baioneta. Continua
D’ençà que ha sortit el cas Koldo, amb Ábalos i Santos Cerdán d’acompanyants, el PP i el PSOE no s’aturen acusar-se mútuament d’esser el partit més corrupte d’Espanya. El PP fins i tot ha arribat a assegurar que el govern de Pedro Sánchez és el pitjor, no tan sols de la democràcia, sinó també de la predemocràcia, és a dir, pitjor que el mateix franquisme.
Com que el cinisme d’aquesta gent és més gran que la misericòrdia de Déu, que ja és dir, he dedicat una part del meu temps a comprovar els casos judicials sobre corrupció que han tengut tots els partits d’Espanya, dels quals n’ha fet una gran recerca el portal d’internet «Casos aislados». Dels més petits i dels que ja els han retirat del panorama polític (UM, Ciudadanos…) no n’he fet gaire esment i m’he concentrat en els partits més destacats que estan damunt fulla. Alguns, pocs, encara no han estat jutjats i altres han estat absolts, per la qual cosa no es pot assegurar que tots siguin declarats culpables fins que s’hagin dictat les corresponents sentències. Els he agrupat per comunitats autònomes i no hi he inclòs les quantitats presumptament defraudades de forma individual, perquè l’article seria massa llarg (així i tot, ja ho és, llarg). En conjunt, sumen 124.176.915.826 euros. Si les voleu consultar amb detall, són a l’esmentat portal: basta que cliqueu sobre el nom del cas i tendreu tota la informació. Continua
A les eleccions autonòmiques de juny de 1999, el Partit Popular, encapçalat per Jaume Matas i en el qual també hi estava Rosa Estaràs, va propiciar, presumptament, que 74 argentins s’empadronassin a Formentera, encara que no tenguessin cap relació amb aquella illa; també es descobriren centenars d’inscripcions semblants a altres municipis de les Balears, en un fet que va esser conegut com el «Cas Formentera» o «Cas Mapau» i va esser denunciat pel Pacte de Progrés i portat a judici per la Fiscalia per frau electoral. Encara que Abel Matutes asseguràs que feien comptes construir-s’hi una casa, el Tribunal Suprem va considerar que no hi havia indicis per imputar-los. Continua
L’Espai 36 acollirà la presentació de Memòria d’un amnèsia.
La història amagada del franquisme a les Balears del professor i periodista Antoni Janer Torrens (sa Pobla, 1978).
El llibre recull i amplia 75 peces que, des de 2018, ha publicat setmanalment al diari ARA Balears. Allò que va començar sent una iniciativa de divulgació estival s’ha convertit en una secció fixa que ja va tenir una primera concreció a La desfeta del paradís (2022), centrada en els reportatges sobre el turisme. Aquest nou títol, en canvi, suposa una radiografia exacta de la guerra civil, el franquisme i la Transició a les Illes Balears. Sota el tòpic de la passivitat illenca, descobrim el diferent comportament durant la guerra, la pionera complicitat amb feixistes i nazis, la duresa de la repressió i les dinàmqiues de resistència. Aquesta complexitat ja es recull a la portada, on apareix el retrat d’Aurora Picornell, afussellada pels rebels, esquinçat per un dels seus hereus.
L’acte tindrà lloc aquest dissabte 14 de juny a les 19 hores, en diàleg amb Maria Eugènia Jaume i Jaume Claret.
Tot i que quan Cecília va morir (1976), Isabel Díaz Ayuso encara no havia nascut (1978), la lletra de la seva cançó “Dama, Dama” sembla dedicada a la presidenta de la comunitat autònoma de Madrid, per l’afany desmesurat de protagonisme que sempre vol tenir, i avui mateix ha estat un exemple quan ha abandonat la reunió de presidents sempre que no parlaven en castellà. Repassem la lletra de la cançó, a la qual, per si de cas, no he posat peu de pàgina a la paraula «vividor» ni «asidua a los sepelios». Continua
Veient el que surt un dia sí i l’altre també sobre política en els mitjans de comunicació de l’Estat, m’ha vengut al cap el poema d’Antonio Machado «El mañana efímero», del qual en reproduiré tres fragments: Continua
Més enllà de la supèrbia, fanfarroneria, insolència… que exhibeix Donald Trump cada vegada que obri la boca, sembla evident que considera que els seus enemics ja no es mouen a l’entorn de la ideologia, sinó de l’economia. Abans, els Estats Units confrontaven el capitalisme amb el comunisme i Rússia era el seu gran contrari, amb Cuba com a aliat massa proper. Ara, amb l’arribada als voltants del poder d’un grup de multimilionaris, el que realment els fa por és l’auge que va tenint la Xina dins el món de la tecnologia i el control de l’economia mundial i tal vegada sigui aquest el motiu del perquè Trump pretén atracar-se a Putin: per limitar la influència de Xi Jinping sobre el dirigent rus. Continua
A partir de dijous, a la paradeta de productes locals que hi ha a l’Espai36, es posaran a disposició dels interessats lots de cinc llibres de la col·lecció Es Pou Vell, al preu de cinc euros el lot. Els títols són els següents: «Cronologia 1236-2007», «Gent de la nostra gent», «La terra de Drim», «Recull de glosats d’un poeta sense escola» i «Téntol».
N’hi haurà fins exhaurir les existències.
«No volem que els que acaben d’arribar
s’apropiïn de la feina que tenim,
ni que l’home o la dona amb qui dormim
no s’ajustin al que Déu ens va manar.
Sotmetrem els qui vulguin trossejar
la gran Pàtria victoriosa a qui servim,
i si un dia la gran vara conquerim,
sols la llengua de l’Imperi es parlarà». Continua
Davant la meva cotxeria hi han instal·lat un excusat com aquells que posen per les festes i, al seu costat, un parell de palets i alguns totxos, a més d’un contenidor per tirar-hi runes d’obra, tot voltat per un mallasso. Trob que és una bona idea, perquè si un picapedrer té pixera estaria mal vist aliviar-se en els caps-de-cantó, com es feia quan jo era petit.
És ver que haurien pogut posar l’excusat dins la seva cotxeria, o en el pati de la casa, però per ventura els faria nosa per passar els materials de l’obra que hi estan fent i tampoc no es tracta d’haver de patir molèsties. Continua
3 gener.- S’instal·la un caixer automàtic a Son Carrió, per tal com, després de la pandèmia de covid-19, les dues sucursals bancàries que hi havia varen tancar les portes al públic (Card).
13 febrer.- La premsa anuncia que l’assagista cubà Iván de la Nuez ha publicat un llibre sobre la trajectòria artística de Guillem Nadal (Card).
22 febrer.- Mor Tomàs Martínez Miró, porrerenc arrelat a Sant Llorenç des de feia prop de vint anys. La seva integració en el poble el va portar a impulsar-hi nombrosos projectes: Delegació de l’OCB, publicació digital Card.cat, Coral llorencina, organització dels actes d’Els poetes i la memòria històrica, portaveu de la plataforma del Tren de Llevant, proposta del nomenament d’Antoni Riera com a Fill il·lustre… El diumenge posterior al seu traspàs es fa un acte de comiat a l’estació al qual hi assisteixen més de 400 persones.
20 març.- Es presenten, a l’església de Son Carrió, cinc nous centurions. Els cascs han estat restaurats pel llauner porrerenc Biel Cortès (Card). Continua
M’informen que, entre tots els actes solidaris celebrats en favor de Carol Parejo, s’han aconseguit 25.700 euros. Enhorabona i gràcies a tots els que hi han participat.
Segons Civio, correspon al ministre d’Interior –en el nostre cas, Fernando Grande-Marlaska–declarar l’Estat d’Emergència Civil, bé per iniciativa pròpia, bé a petició de la comunitat autònoma afectada. Si s’aprovàs, el ministre passaria a dirigir les tasques de rescat i ajuda i el president valencià Carlos Mazón, deixaria de liderar l’operatiu.
En canvi El Diario.es d’avui publica que «Feijoo tanca files amb Mazón i assenyala Sánchez com a únic responsable de la DANA per no haver declarat l’emergència nacional a València». Continua
A rel dels desastres que ha ocasionat aquests dies una dana a la península, potser convendria fer un pensament sobre la situació en què es troba Sant Llorenç sis anys després de la torrentada de 2018.
-Si descomptam les cotxeries del carrer Major i de la carretera de Son Servera, que va esbucar la riuada, als costats del torrent hi ha els mateixos edificis que hi havia aleshores. Les institucions locals i autonòmiques encara no han fet cap demolició; han comprat terrenys, però al torrent li és ben igual qui és el propietari dels solars del seu voltant.
-En el seu moment s’acordà que els ponts del camí de Calicant, el carrer Major i la carretera de Son Servera es modificarien, per tal de donar més pas a l’aigua, però a hores d’ara segueixen tal com estaven. Continua
El torrent de sa Blanquera. Per aquí ha de passar l’aigua si torna venir una torrentada Continua
Acampades per Caló del Llamp, el Port Vell, Cala Mesquida, Cala Agulla, l’Illot dels Porros…; excursions cada quinze dies per la Serra de Tramuntana, plogués o fes sol, seguint les Rutes amagades de Mallorca; vetlades per publicar Flor de Card, des del primer dia fins el darrer; viatges per les Illes, els Pirineus, Astúries, Galícia, l’Expo de Sevilla, Portugal, el Marroc, Itàlia, Àustria, Alemanya, Egipte…; diades a la platja amb la família, tots els diumenges d’estiu, des del matí fins posta de sol; les sestes a les hamaques, fetes a la seva fusteria…
Mentres visquem, tots aquests i molts altres records compartits amb en Quina no es perdran “com llàgrimes en la pluja”, que deia el replicant de Blade Runner; després…
Bon viatge cap a la fosca, amic.