Cospedal i TV3

Maria Dolores de Cospedal, aquella ministra que assegurava que a Luis Bárcenas li havia pagat una indemnització en diferit en forma de simulació, assegura que “a una inmensa mayoría de ciutadadanos de Cataluña y, por descontado, del resto de España, creemos que TV3 ha dejado de ser un medio de comunicación social para pasar a ser un medio de propaganda política y de manipulación”, per la qual cosa és del parer que, si se segueix aplicant l’article 155, el Gobierno hauria d’intervenir TV3, sigui per tancar-la, sigui per controlar-ne tots els continguts. Continua

Ulleres, papada, xuleria…?

Tenc un dubte: no sé com és que na Soraya Sáenz de Santamaria alça tant el cap, a la fotografia publicada avui al diari Ara.

Deu esser perquè encara no s’ha avesada a les ulleres progressives noves que s’ha comprat i no hi acaba de veure-hi bé per la banda de baix? O per dissimular la papada que comença a congriar davall la barra que té (perdó per lo de la barra; no ho deia en sentit figurat). O tal vegada és per demostrar un puntet de xuleria davant el repte que li han plantejat Puigdemont i el president del Parlament, Roger Torrent? Continua

Flor de Card 45 (XVI)

1987

El mes de gener d’aquell any començà una nova secció, Gent de la nostra gent, amb textos de Guillem Pont i dibuixos de Josep Cortès, sobre personatges llorencins d’ara i de sempre, que conclouria l’any 1995 amb la publicació d’un llibre amb el mateix títol, dins la col·lecció Es Pou Vell.

Pel maig es presentà el primer volum de l’esmentada col·lecció Es Pou Vell: Sant Llorenç, ahir, amb fotografies antigues de Sant Llorenç comentades per Guillem Pont. Fins al dia d’avui –és a dir, en trenta anys– se n’han publicat 17, signats per Guillem Pont, Josep Cortès, Ignasi Umbert, Pau Quina, Pere Josep Santandreu, María Isabel Muñoz, Jaume Galmés, Tomàs Martínez, Antoni Vicenç Santandreu de Son Garbeta, Lourdes Melis i Joan Gomila. Val a dir que aquell primer volum fou presentat pel doctor Joan Ramis, aleshores president d’Edicions Card, i Maria Antònia Munar, presidenta de la comissió de Cultura del Consell Insular de Mallorca, entitat que el va patrocinar. Continua

Circulació a Sa Coma

Pedro Pol ens ha fet arribar aquest article

Hola, us  remet aquest informe per si hi ha algú que ens ajudi a posar un poc de seny en el desgavell en què s’ha convertit la circulacio pels carrers Romaní, Dàlies, Garballó, etc., després del canvi de direcció de Baladres i l’apertura de Mareselva, el que demostra que, com quasi sempre, no es té en compte l’opinió dels veïnats que vivim permanentment aquí i només es fa per donar tranquil·litat als que només hi viuen un màxim de quatre mesos. Vet-aquí les dades, documentades, de les quals les màximes autoritats polítiques i policials en tenen coneixement: Continua

Cronologia (XI)

2017

 30 gener.- Sebastià Parera Barceló guanya el campionat del món per equips de Phaeo Vermell Mosaic –una varietat de canari de color– i la medalla de bronze de la mateixa especialitat, en el 65è campionat celebrat a Almeria (Diario de Mallorca).

21 abril.- Josep Cortès presenta el llibre “La Guerra Civil a Sant Llorenç. Republicans a Sa Coma i a Son Carrió” (Card). Continua

Flor de Card 45 (XV)

1986

El 1984, el capellà llorencí Mateu Galmés va organitzar la I Dimoniada, a Manacor i, en vista de l’èxit, l’any següent feren la segona a sa Pobla; el 1986 l’Ajuntament de Sant Llorenç va agafar les messions per cuidar-se’n de la tercera, de la mà de Pere Bauçà, i l’altre any se n’encarregaren els murers. Desconec si se n’organitzaren més, però la de Sant Llorenç va esser tot un èxit i Flor de Card en va fer el seguiment a la revista del gener, amb fotografies, l’Editorial i diversos textos, en els qual s’alabava l’excel·lent organització per part d’en Mauri.
El mateix mes, en Guillem Pont començà la sèrie “13 anys de campaments”, iniciats el 1972 sota la capa del Club Card, continuats el 1977 pel Centre d’Esplai, que compartí amb la Parròquia el 1980 per a la seva organització, fins el 1984, en què s’entregà a l’SMOE. La sèrie d’articles va acabar el maig de 1987. Continua

Els arbres em fan la punyeta

L’ofici del foraviler és dur: o plou massa o no plou gens; l’herba et passa davant; el becut roig, la tuta, la xilella, l’aranya roja, el poll, la mascara, els fongs, el mildiu… envaixen els teus camps i la feina de la temporada se’n pot anar en orris en un santiamèn. I ara, per afegir-hi al banyat, els arbres no em fan ni punyetero cas, la qual cosa em pot suposar conseqüències imprevisibles amb la justícia.

Dic això perquè, tot i l’explícita prohibició de propagar onsevulla el color groc, s’han proposat fer-me la punyeta i m’han omplit la finqueta de fulles grogues. A mi, que m’en cuid de podar-los quan és l’hora, adobar-los, regar-los a l’estiu, que fins i tot vaig fer un curset de manipulador de productes fitosanitaris per poder-los fumigar així com cal… Continua

Cronologia (X)

2016

18 març.- S’inaugura l’Espai36, la nova Casa de Cultura de Sant Llorenç. Està ubicada al carrer Major, on abans hi havia el cinema Sala Rigal. A l’entrada s’hi col·loca un gran quadre en forma de díptic, del pintor llorencí Guillem Nadal (Card).

10 abril.- Amb motiu de la inauguració de l’Espai36, la Banda de Música estrena la “Marxa Rigal”, de la qual n’és el compositor Antoni Genovart (Card).

16 abril.- Jaume Galmés publica “Les ales”, el volum II de Poesia, que comprèn els poemes escrits entre 1984 i 1998. Està inclòs dins la col·lecció Es Pou Vell, amb el número 16 (Card). Continua

La Sagrada Unitat de la Pàtria

Veient, un dia, Els matins de TV3, es va posar damunt la taula, tot i que no hi aprofundiren gaire, la qüestió sobre d’on provenia un sentiment tan arrelat dins la gent sobre la Unitat de la Pàtria. El tema em sembla interessant, sobretot després de veure com han reaccionat els partits autodenominats constitucionalistes –des de l’extrema dreta fins al centre-dreta–, gairebé la totalitat de la premsa escrita d’àmbit estatal, els canals de televisió –exceptuant TV3–, els intel·lectuals “de la cella”, aquells de tendència progressista que feren costat a José Luís Rodríguez Zapatero quan es va enfrontar a Mariano Rajoy, i, en general, una gran part de la societat espanyola. No som sociòleg ni antropòleg, per la qual cosa els meus coneixements sobre la matèria són totalments nuls, per això he considerat oportú fer-me públicament algunes preguntes al respecte, per si algú les sap contestar. Continua

Flor de Card 45 (XIV)

1985

A l’Editoral del mes de gener, la revista agraeix a Bartomeu Domenge que hagi volgut figurar com a director de Flor de Card des del 1977 ençà, encara que en realitat fos jo el qui se’n cuidava. Havíem acordat fer-ho així perquè ell feia feina pel seu compte, mentres que jo treballava per una entitat financera i consideràrem que, donat el caire polític i reivindicatiu de la revista, era més prudent no arriscar-se. Aprofitant l’avinentesa, en Guillem Pont va publicar una nota anunciant que, en endavant, no redactaria més Editorials, ja que era del parer que se n’havia de cuidar el Consell de Redacció, recentment implantat. Així que, des d’aquell any fins que la revista va deixar d’editar-se, jo en vaig esser oficialment el director i el redactor dels Editorials, després d’haver estat discutits i aprovats cada mes pel Consell de Redacció. Continua

Crònica informal i falsa

Repassant revistes antigues per la secció “Flor de Card 45”, em vaig topar amb una Crònica informal de gener de 1985, que em fa ganes reproduir, per veure si qualcú riurà un poc. És aquesta:

“… i clar, llavors resulta que els lectors estan queixosos i diuen que no els tenim informats, però, què hi podem fer si la nostra il·lustríssima Corporació no considera oportú convocar els plens a hores raonables? Bé saben que jo estaria disposat a sacrificar-me i deixar la feina a mitjan matí per poder assisstir a les sessions de les dotze, però el meu patró i jo –mirau per on!– mantenim en aquest punt una petita discrepància, amb els resultats que ja us podeu figurar. Com a única alternativa per mantenir entretenguts els milions de llorencins que m’ho demanen, no  se m’ocorr altre camí que inventar-me un ple, i així, a més de redactar jo mateix l’orde del dia amb els temes que bonament se’m vénguin a l’escudeller, em facilita la possibilitat de fer dir als polítics allò que em doni la gana, possibilitat que –ho reconec– m’engresca de valent. Continua

Cronologia (IX)

2015

19 març.- Per primera vegada en tota la seva història, l’Ajuntament de Sant Llorenç no té cap deute bancari (Card).

22 abril.- De la mà de Xerafí Lliteres, es presenta en el poble el partit Esquerra Republicana de Catalunya (Card).

25 maig.- A les eleccions municipals celebrades avui s’han donat els següents resultats: GISC, 1.162 vots (35’98%, 6 regidors); PP, 617 vots (19’10%, 3 regidors); PSOE, 484 vots (14’98%, 2 regidors); PI, 342 vots (10’59%, 1 regidor); MES, 253 vots (7’83%, 1 regidor) (Card).

13 juny.- Mateu Puigròs és elegit per sisena vegada batle de Sant Llorenç des Cardassar, amb els vots de GISC, PSOE i MÉS (Card). Continua

Cronologia (VIII)

2014

 20 gener.- Es posa en marxa, en el nucli de Sant Llorenç, el sistema de recollida de residus porta a porta (Card).

30 gener.- S’inauguren dues pistes de pàdel en el nucli de Sant Llorenç; la resta d’instal·lacions del mateix recinte queden pendents (Card).

7 març.- L’associació cultural Flor de Card i l’Ajuntament signen un conveni per donar continuïtat a la col·lecció Es Pou Vell, que a partir d’ara gestionaran de forma conjunta. Continua

Dieta informativa

Quan ja tens una certa edat, t’adones que no pots menjar tot el que et posen damunt la taula: el colesterol amenaça les coronàries, la panxa no et deixa ajupir-te amb la facilitat que abans, l’excés de saïm et provoca agrura, si et passes amb el vi, la cervesa o els licors ho pagues amb maldecap…, així que no et queda més remei que fer una mica de dieta per evitar mals majors. És ver que et perds alguns plaers gastronòmics, però també ho és que en guanyes d’altres, per ventura no tan excitants, però que, ara que ja no ets cap nin, saps valorar en la mesura que consideres adequada. Continua

Cronologia (VII)

2013 

Gener.- Surt al carrer la darrera revista Flor de Card. El primer número es va publicar el febrer de 1972 i durant aquests 41 anys se n’han publicat 444. El dia 18 de maig els col·laboradors i simpatitzants faran un sopar de comiat.

21 gener.- El llorencí Bartomeu Caldentey, del restaurant Molí d’en Bou, estrena a IB3 el programa de cuina “Això és mel” (Card). Continua

Flor de Card 45 (XIII)

1984

El primer trimestre de 1984 va tenir un cert protagonisme en Guillem Galmés Riera, Conier, sobretot a partir del 28 de gener, en què el BOE publicà el nou nom de l’escola de Sant Llorenç, que passà a denominar-se “Colegio Público Comarcal Mestre Guillem Galmés”. El mes de febrer, la revista en va fer un Editorial, explicant que les informacions rebudes anys abans, quan recolzà la proposta de posar el seu nom a l’escola, no eren tan exactes com ens pensàvem i, en certa manera, en demanàvem disculpes per no haver-ho comprovat. El mes de març Bàrbara Ferrer, envià una carta a la revista explicant que l’escola que aleshores ella dirigia mai no va enviar cap instància a l’Ajuntament sol·licitant el canvi de nom, sinó que fou Llorenç Galmés el que ho manejà tot, sense comptar amb el recolzament de cap mestre ni, evidentment, del Claustre de Professors. Continua

Cronologia (VI)

2012

17 febrer.- En el sopar d’aniversari de Flor de Card, s’atorga el Card d’Argent a Mateu Domenge, en reconeixement de la seva tasca d’ajuda a l’església de Sant Llorenç durant gairebé cinquanta anys (FC).

Maig.- Guillem Pont presenta el seu llibre “Destapa’t”, sobre l’entrenament personal i la dinàmica de grups (FC). Continua

Extrema dreta

Un dels edificis més visitats d’Amsterdam és la casa d’Anne Frank, la nina autora del famós diari, que va morir en el camp de concentració d’Auschwitz. Després d’esser vençut en Hitler, el nazisme va esser prohibit i perseguit als Països Baixos i així i tot, el Partit per a la Llibertat de Geerd Wilders, d’extrema dreta, va aconseguir 20 escons a les eleccions celebrades a Holanda el març d’enguany.

França, juntament amb Anglaterra i els Estats Units, va liderar la lluita contra el nacionalsocialisme alemany, durant la Segona Guerra Mundial i es va fer famosa la seva resistència contra la invasió alemanya i el govern de Vichy. Així i tot, Marine Le Pen, capdavantera del Front Nacional, va aconseguir el 33’9% dels vots a la segona volta de les eleccions Presidencials celebrades enguany. Continua