Arxiu de l'autor: Josep Cortès

Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (II)

Publicat el per , null
2

La vaga de La Canadenca[1]

La gran prova de foc per a la CNT va esser la vaga de La Canadenca, una companyia elèctrica catalana que es coneixia amb aquest nom perquè el seu principal accionista era el Canadian Bank of Commerce of Toronto. La vaga va començar el 5 de febrer de 1919 i va durar 44 dies, arribant a paralitzar el 70% de la indústria catalana, quan s’hi afegiren les empreses d’aigua, de gas, de transport i també l’altra empresa elèctrica Energía Eléctrica de Cataluña. Barcelona va esser ocupada pels militars, a les ordres del general Joaquín Milans del Bosch (padrí de Jaime Milans del Bosch, el general que va prendre part en l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981), es declarà l’estat de guerra –que més tard s’estendria a tot l’Estat espanyol–, es tregueren 8.000 sometents al carrer, es practicaren unes 3.000 detencions d’obrers i es clausuraren tots els sindicats.

Continua →

Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (I)

Publicat el per , null
3

Sant Llorenç des Cardassar ha tengut, al llarg de la seva història, persones de les quals un es pot sentir orgullós d’haver pertangut a la mateixa comunitat, perquè han tengut una aptitud o una actitud positiva que els enalteix davant els seus conciutadans, i sé cert que tots en podríem trobar molts d’exemples, que anirien des de les que han tengut un reconeixement oficial fins a les que han fet una feina més discreta però també efectiva envers el seu poble.

Però també n’hi ha que destaquen per l’altre costat, pel més obscur, pel que ens sorprèn de manera negativa, perquè pensàvem que a la nostra petita comunitat no hi havia lloc per als malfactors. I també sé cert que tots trobaríem exemples d’aquesta gent, perquè el nostre poble no és diferent dels altres i en aquestes terres, com a totes les altres, s’hi congrien persones de tota casta, bones i dolentes. Continua →

“Imatges” de Salvador Galmés

Publicat el per , null
5

Si no hi ha res de nou intentaré, un pic a la setmana –potser els diumenges, que no hi sol haver tants d’articles com entre setmana–, publicar una fotografia inspirada en alguna frase de Salvador Galmés. Vet aquí la primera.

La imatge està tirada des del camí de Son Dragó, a la corba que hi ha a mà dreta, just abans de començar a baixar. Continua →

Defunció

Publicat el per , null
Respon

Avui de matí ha mort en Joan Galmés Galmés, que vivia al carrer de la Mar, a l’edat de 89 anys.
De les 2 a les 6 del capvespre la seva família serà al tanatori de Sant Llorenç, on s’hi celebraran les exèquies a les 18.00. El funeral serà una hora més tard, a les 7 de l’horabaixa.
Descansi en pau.

Paranoia

Publicat el per , null
Respon

Segons la Wikipèdia, “La paranoia (del grec antic παράνοια, bogeria, de para, fora i nous ment) és un procés distorsionat del pensament caracteritzat per una ansietat o por excessives, sovint fins al punt de la irracionalitat i el deliri. El pensament paranoic sol incloure creences persecutòries corresponents a un complot”. No crec que el qui va redactar aquesta difinició pensàs en alguns dirigents andalussos o extremenys del PSOE –actuals o del passat més o manco recent–, però, segons com es miri, per ventura se’ls hi podria aplicar. Continua →

El vol de l’alosa

Publicat el per , null
Respon

El vol de l’alosa és un llibre publicat el 1973, amb el qual denou poetes mallorquins varen voler homenatjar Joan Miró en el seu 80è aniversari. Té 90 pàgines de gran format (46’5 cm x 33’5 cm), a denou de les quals hi ha un poema il·lustrat per l’artista català afincat a Mallorca. Els poetes que hi col·laboraren eren Miquel Bota Totxo, Miquel Dolç, Eliseu Feijóo, Josep M. Forteza, Guillem Colom, Miquel Forteza, Guillem Frontera, Robert Graves, Josep M. Llompart, Margalida Magraner, Joan Manresa, Llorenç Moyà, Josep M. Palau, Jaume Pomar, Miquel Pons, Miquel Àngel Riera, Frederic Suau, Bernat Vidal i Tomàs i Llorenç Vidal. Continua →

El TDP (Traductor de Discursos Polítics)

Publicat el per , null
5

Si un té el vici d’escoltar les declaracions dels polítics –un vici del qual per ventura convendria confessar-se’n–, moltes vegades es troba amb què no diuen el que en realitat pensen, sinó el que consideren que cal dir en aquell moment per quedar bé davant els qui els escolten o llegeixen. En aquest sentit, sol esser bastant freqüent que quan a ells els convé alguna cosa, diguin que aquella mateixa cosa convé a tot Espanya o a tota la comunitat on pertanyen, quan en realitat no sempre sol esser així.

Per solucionar aquest problema de comprensió dels polítics, aquesta setmana he anat a la botiga xinesa que hi ha a l’antiga ferreteria i m’he comprat un TDP (traductor de discursos polítics) que va la mar de bé. És més petit que un telèfon mòbil i funciona amb piles carregables, així que sempre el puc dur damunt per si trob algun polític pel carrer o en sent qualcun per la ràdio o la televisió. Com que sempre m’embull amb els manuals d’instruccions, per sebre com funcionava he fet la prova amb alguns comentaris recents i vet-aquí el que m’ha contestat: Continua →

El PP i el PSOE

Publicat el per , null
2

Mariano Rajoy assegura que no posarà cap condició al PSOE si aquest partit s’absté en una hipotètica sessió d’investidura, perquè anar a unes terceres eleccions és un disbarat que Espanya no es mereix. Susana Díaz, sense esmentar explícitament que és partidària de l’abstenció –la qual cosa la marcaria per a una eventual candidatura a presidir el seu partit–, jura i perjura que el primer és Espanya i després el PSOE i per això ha fet tot el que ha pogut per desbancar en Pedro Sánchez, a qui, per cert, ella va col·locar a la secretaria general del PSOE per poder-lo manejar així com volgués. I jo, que no em refiï de cap dels dos, crec que tant l’un com l’altre ens volen fer combregar amb rodes de molí, cosa, la veritat, a la que ja hi començam a estar avesats. Continua →

Jaume Femenies Mas, “Figuera”

Publicat el per , null
1

Ahir, dia 22, va morir en Jaume Femenies Mas, Figuera, que darrerament vivia a la residència de Capdepera.

En Jaume, tot i no haver estat el protagonista principal de les diverses activitats en què va estar involucrat al llarg de la seva vida, era una persona que sempre va estar disposada a participar en la vida social del seu poble. Venia a ser una espècie d’actor secundari que deixava el primer pla a altres persones, però que en molts casos resultava gairebé imprescindible per a dur a terme les tasques que s’havia imposat, sempre de forma desinteressada. Continua →

De mòpies, gambosins i pokémons

Publicat el per , null
1

Quan jo era petit i anava als campaments de la O.J.E., als que hi venien per primera vegada els solien fer una broma més o manco innocent: els enviaven a caçar mòpies, una espècie de bitxets estranys, difícils de veure, que solien sortir de nit i s’enfilaven pels arbres. El fletxa novell, una mica emporuguit, torcia el coll a l’exigència dels veterans i partia a l’aventura, que solia acabar amb una remullada d’aigua a compte de l’ingenu caçador. Anys més tard vaig sentir dir que havia comparegut una altra espècie parenta de les mòpies, els gambosins, amb unes característiques i hàbits semblants, però que tant podien tenir aparença d’animal com de persona, però de mides reduïdes i amb un resultat final també passat per l’aigua. Continua →

Més sobre la recollida dels fems

Publicat el per , null
1

La setmana passada vaig anar al Punt verd per deixar-hi restes de poda i, en arribar, vaig veure que l’entrada del recinte i el carrer que va cap al barri de Corea estaven ocupats per un camió dels que recullen les escombraries, que buidava els contenidors que hi ha a l’exterior. Bé perquè no hi posaven gaire esment, bé perquè un dels contenidors no s’enganxava així com cal al camió (al final l’espanyaren i el deixaren damunt-davall a un recó), la veritat és que la buidada va durar prop de vint minuts, la qual cosa va comportar que en Bernat Nicolau, que no podia passar, els recriminàs que no s’haguessin situat de manera que no impedissin el pas als cotxes. Continua →