De la web de l’Associació de la Premsa Forana de Mallorca -de la qual en forma part la nostra publicació Card.cat- hem tret la següent informació:
L’Associació de Premsa Forana de Mallorca celebrà, el dia 20 d’abril, l’assemblea ordinària a la seu de Sant Joan, amb l’assistència de 15 publicacions i 35 persones. Continua
A la sessió plenària del dia 29 d’abril hi va haver algunes coses que se sortiren del que podríem anomenar “habitual”. Una d’elles era que estrenàvem secretari: en Josep Lluís Obrador, de Felanitx, que va començar el dia 5 d’abril i que té una trentena d’anys. Des d’aquí li volem fer arribar la nostra enhorabona al temps que li desitjam sort i encert en la seva tasca…, pel compte que ens té. Una altra, que els punts 2, 3, 5 i 6 s’aprovaren per unanimitat, a més de la meitat del 4, cosa realment rara, rara, rara. I la darrera que en vint minuts varen haver acabat, cosa que va esser molt del gust de la meva dona, que esperava que dinàssim a la mala hora perquè havien posat la sessió a les 13.45.
-Trobes que això són hores de posar es plens?
-No, però a s’hora no la pos jo. Continua
Ahir horabaixa es va celebrar l’Assemblea general de Flor de Card, a la qual hi acudiren 10 de les 14 persones convocades. Es pregueren els següents acords:
-Balanç econòmic (veure el PDF adjunt) Balanç Flor de Card
-Amb la finalitat de donar continuïtat a la col·lecció Es Pou Vell, s’acordà signar un conveni amb l’Ajuntament per tal de formar una comissió, integrada per membres de Flor de Card i de l’Ajuntament, que seria l’encarregada de promoure l’edició de llibres relacionats amb el municipi de Sant Llorenç. Per part de Flor de Card estarà integrada per Guillem Pont, Tomàs Martínez i Josep Cortès. Continua
L’altre dia em feren notar que en el llibre sobre edificis llorencins que vaig publicar l’any passat hi ha almanco una errada: Son Carrió no està a 100 m sobre el nivell de la mar, com s’esmenta en el llibre, sinó a 41, ja que si Sant Llorenç està a 85 Son Carrió no pot estar més alt, en vista que el torrent va cap allà.
Es veu que el lloc d’on vaig treure la dada està equivocat i no me’n vaig tèmer, per la qual cosa deman disculpes.
Adjuntam l’enllaç amb el cartell informatiu que ens ha fet arribar l’Ajuntament sobre aquest curs:
L’any 1988 l’Ajuntament va comprar Ca ses Monges, el 2002 la teulera, el 2006 la Sala Rigal i, segons el cartell de la fotografia, fa sis anys que es començaren les obres per ampliar la zona esportiva de la teulera.
D’acord amb el títol de la nova secció (que sortirà cada dimecres), jo trob que el nucli de Sant Llorenç ja té massa coses començades i massa poques acabades. I vosaltres què en trobau? Continua
Continuant amb la sèrie de tertúlies literàries iniciada els darrers anys per l’Obra Cultural Balear, ahir se’n va fer una sobre l’escriptor català Pere Calders. Va obrir l’acte Josep Cortès, que va fer la presentació de l’autor amb una breu biografia, l’estil literari i els elements típics de la seva obra. Tot seguit Pere Mesquida va llegir Feblesa de caràcter, Guillem Pont, Nit de pau i bones festes, Antònia Galmés, Invasió subtil, Tomàs Martínez, Vinc per donar fe, Francesca Grimalt, Raspall i Josep Cortès, El testament de la hiena. Continua
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera que el sistema d’execució hipotecària establert a la legislació espanyola conté clàusules abusives i no protegeix el consumidor, en permetre el desnonament abans que aquest pugui exercitar accions judicials per danys i perjudicis contra l’entitat financera.
I fins ara no hi havia a Espanya ningú que se n’hagués temut, ni els partits polítics, ni el Banc d’Espanya, ni els notaris, ni els dissenyadors d’estratègies de les entitats financeres, ni el Govern, ni els defensors del consumidor, ni…? Continua
L’article tercer de l’Estatut d’Autonomia diu: “La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.” Aquest simple paràgraf, que a primera vista sembla senzill, va provocar molta controvèrsia quan es va redactar, ara fa 30 anys.
La polèmica venia provocada per la coma que hi ha darrera la paraula “catalana”, perquè així com està redactat vol dir que la llengua catalana és la pròpia de les Illes Balears; si llevàvem la coma, en canvi, voldria dir que l’oficial a les Illes seria la llengua catalana que es parla aquí, sense especificar que és la mateixa de la resta dels Països Catalans. O sigui, que sense la coma vendria a dir que el català i el mallorquí no són la mateixa llengua. Continua
Diu el DCVB que formal és allò seriós, vertader, que no no està expressat en forma de burla, per la qual cosa informal entenc que deu esser tot el contrari. Ho he cercat per corroborar que el títol d’aquesta secció està ben posat, és a dir, que la crònica del ple està mancada de tota seriositat i que respon únicament al que el cronista li dóna la gana. Per tant, com que no tenc cap obligació de reflectir exactament el que es discuteix en el saló d’actes –això ja seria tasca de la secretària o, si volen, dels polítics-, em permet la llibertat de només tractar els temes que em faci ganes tractar. Així, em saltaré a la torera els punts 1, 2, 4 i 6 de l’ordre del dia del ple ordinari del 21 de març, a més dels precs i preguntes i si qualcú té ganes de saber de què anaven que hi hagués anat, que hi havia lloc abastament, perquè només una cadira del públic estava ocupada: la meva. Punt i a part. Continua
Jubilats per Mallorca ens ha fet arribar aquest comunicat:
CONCLUSIONS
Havent celebrat, els dies 26 de gener i 2 de febrer del 2013, unes jornades amb el tema “PER UNA NOVA CONSCIÈNCIA ECONÒMICA”, l’associació organitzadora “Jubilats per Mallorca” i l’assemblea dels assistents hem arribat a les següents conclusions provisionals: Continua
N’Antònia Tous Perelló ens ha fet arribar aquest escrit de comiat a la señorita Nelly:
El primer que et cridava l’atenció d’Isabel María Muñoz Carrión era que es tractava d’una senyora interessant, educada, fina, que sabia estar en el seu lloc; després, quan et trobaves al seu costat, veies que també era molt agradosa, sense estridències. Què tenia? Molta grandesa d’esperit, era clara, plana, transparent (llegiu les seves poesies), amiga dels seus amics. Gràcies pel regal de la seva amistat. Continua
Organitzat per l’Obra Cultural, ahir, dia 25, va tenir lloc a Ca ses Monges un tast de confitures casolanes elaborades per l’associació Asanideso, que comercialitza la marca comercial “Fet a Sóller”. Aquesta associació s’organitza a través del Centre Especial d’Ocupació “Estel Nou”, depenent de la conselleria de Treball, i dóna feina a una cinquantena grossa de joves de diferents pobles amb alguna discapacitat física o psíquica. Continua
A diferència del que sol esser habitual, el ple ordinari de dia 24 de gener es va convocar per les 8 de l’horabaixa, per la qual cosa el públic que hi va assistir gairebé va triplicar el que sol esser habitual. També, com sol esser habitual, va començar deu minuts tard.
-Que ho va ser tot, habitual, tant de repetir-ho?
-No. Hi va haver un punt que, cosa rara, se va aprovar per unanimitat, però ja hi arribarem, no passis pena. Continua
CORRUPCIÓ
Parlar de política i corrupció
és el nostre pa rostit de cada dia:
els diaris obrin sempre amb la notícia
que han trobat un altre cas de brutor.
I si tots han de vetlar l’estenedor
-perquè està molt estesa la cobdícia-,
hem de dir, en honor de la justícia,
que el primer és el partit conservador, Continua
En el darrer número de Flor de Card vàrem publicar un article amb el títol “Quan els vells aprenen dels joves”, el qual, equivocadament, vaig atribuir a Guillem Pont quan en realitat me l’havia enviat Guillem Mesquida.
Com que ja no és possible publicar la rectificació a Flor de Card, valguin aquestes retxes per deixar clara l’autoria de l’escrit.
Perdonau les molèsties i l’errada.
Fa alguns mesos el Papa va fer unes declaracions en relació a Betlem que varen fer tremolar les tradicions de tota la vida, les quals, segons el meu veure, no toquen amb els peus a terra, sobretot dues. M’explicaré.
La primera, que no hi havia cap bou ni cap mula. Podríem discutir la presència del bou, que no sé si per aquells paratges sol esser tan habitual com les ovelles o les cabres, però de mula n’hi tocava haver una (o, si més no, una somera o algun altre tipus de transport animal). Si el Llibre no diu mentides, Josep i Maria se n’anaren de Natzaret a Betlem, que estan a una cinquantena de quilòmetres de mal camí, i estant ella a punt de parir, com hi va anar? A peu!? Lo lògic és que tengués un mitjà de transport -una mula, una somera…- i en arribar a Betlem, on la va aparcar si no va esser dins la païssa? Al carrer, amb el fred que feia? El Papa, per tant, s’equivoca. Continua