Arxiu de la categoria: Llengua

Mots perduts: vamellara o mamellara

Publicat el per
Respon

Pedro Servera ens fa arribar una altra paraula que recorda de la seva contrada d’Artà (desconec si per aquí es deia… si algú ens pot ajudar). Segons ell “a Artà tenim una interjecció que diuen si va poder venir a través de Ciutadella, ja que a sembla que és  menorquina: VAMELLARA. Surt en es D.C.V.B. Hi ha una petita difer+encia amb sa pronunciació i escriptura, ja que a Artá deim MAMELLARA (no surt com a tal al diccionari), procedent de l’expressió ¨”vejam ell ara”. Significa “no et preocupis”, “ ja ho crec”.

Mots perduts: broma

Publicat el per
2

Si es para atenció, en les converses de la gent major, adesiara en surten de mots perduts.
L’altre dia, a la taula del cafè, es parlava dels canvis conceptuals, el que ara es bo, passats els anys, resulta dolent i a l’inrevés.
Es parlava d’agricultura i de la retirada de llenya després de la poda de les oliveres -abans s’havia de retirar tot d’una i ara es tritura i es deixa-, però segurament el concepte es pot aplicar a altres creences i accions. Continua →

Mots perduts: llegodissa

Publicat el per
1

Com s’ha comentat altres vegades es manté el que resulta útil, d’altra forma es perd, tant el mot com l’objecte. Es el que acostuma a passar amb l’ampli vocabulari pagès dels nostres padrins.
Altres vegades, com és el cas dels conceptes mèdics es van transformant, fonamentalment castellanitzant.

També resulta cert que, a vegades, un mot, desencadena altres mots, també perduts o quasi perduts. Es el cas del que es presenta avui. En la descripció de llegodissa surt engonal i sofraja.

Continua →

Mots perduts: ruda

Publicat el per
1

Jo només  el coneixia com aquella planta que mon pare, a l’hora de fer les herbes, me deia “d’aquesta posa’n ben poqueta que si no donarà mal gust i ens espenyarà totes les herbes”, però en Pedro Servera ens informa que també significa “aluda” (recipient de forma cònica; castellà cucurucho), sobretot usat a Setmana Santa.  Continua →

Mots perduts: pellucar / espigolar

Publicat el per
1

Mot conegut pels qui vam poder gaudir d’una part de la infantesa en aquell entorn rural que conforma el que s’ha anomenat “Mallorca preturística”.

Pellucar ametles era una activitat que, a més d’entretenir, podria aportar guanys suficients per poder comprar llepolies per menjar o cromos i bolles per jugar. .
Activitat semblant -i també en certa manera sinònim- i anterior al pellucar era l’espigolar. Continua →

Mots perduts: marió

Publicat el per
1

També és dona la circumstància que determinats mots, encara relativament vius, no els he sabut trobar en el diccionari. Tal és el cas de “marió” que conforma l’expressió “Quin marió!”, referida a la necessitat constant d’anar i venir o al fer varies coses a la vegada.
Per deducció intuïtiva és lliga a l’inestable i variat vol de la libèl·lula. Continua →

Mots perduts: eixermar

Publicat el per
1

Quan hom mira la llista de mots pendents de publicar, mots que han suggerit diverses de les persones que, segurament, segueixen la pàgina, te n’adones que no tots atrauen de la mateixa manera. Per la grafia, per la llunyania del record… n’hi ha alguns que et semblem més simpàtics que els altres.

Eixermar és un d’aquests mots simpàtics, ara en diríem “fer net” o “llimpiar”. Es un dels múltiples mots lligats a l’agricultura tradicional que es van perdent. Continua →

Mots perduts: burot

Publicat el per
2

Potser en el sentit d’insult encara es digui bastant (entre el jovent ja tenc els meus dubtes), però en altres accepcions crec que ha perdut bastant el seu ús. Per no anar més enfora en el sentit de “conjunt de retxes inintel·ligibles”(un poc amb relació amb el “burretxo” que ja va posar en Guillem Pont, a pesar que pugui tenir un matís diferent). A continuació podeu llegir tot el seguit de significats que engloba aquest sol mot:  Continua →

Mots perduts: brufar

Publicat el per
1

Aquesta paraula no sabia si posar-la o no, però com que partesc de la meva experiència finalment he decidit que sí . Els meus alumnes no la diuen i jo tampoc ni l’he sentida gaire, en canvi altres companys meus de la meva mateixa edat sí que diuen usar-la més habitualment. En resum, jo la pos i cadascú que digui la seva, que al final és del que es tracta, no?  Continua →

Mots perduts: mengo

Publicat el per
1

Resulta curiós el funcionament de la memòria. A vegades s’intenta recordat i no hi ha manera que sorgeixi la idea o el mot escaient. Altres vegades, en dterminades situacions, sorgeix un mot que, des de fa anys romania en el calaix dels perduts. Tal és el cas de la paraula que es presenta. Aquí l’empràvem en sentit manacorí, però té altres accepcions.

Diuen els entesos que la consciència, el que pensam que coneixem o sabem sols abasta el 5% de la totalitat. Es a dir bona part del ser resideix en l’inconscient. Més enllà hi ha l’univers dels desconegut. Continua →