També és dona la circumstància que determinats mots, encara relativament vius, no els he sabut trobar en el diccionari. Tal és el cas de “marió” que conforma l’expressió “Quin marió!”, referida a la necessitat constant d’anar i venir o al fer varies coses a la vegada.
Per deducció intuïtiva és lliga a l’inestable i variat vol de la libèl·lula. Continua
Avui toca una paraula ben guapa que almanco jo ja no sent dir i que personalment desconeixia. Tot una llàstima! Continua
A vegades, en la conversa informal, surt algún d’aquests mots que es van perdent.
No es poden considerar perduts perquè encara s’usen, però s’usen poc i sols les persones a partir de determinada franja d’edat.
El cas de “tranc”, “tenir tranc” en podria ser un exemple. Continua
El joc de definir proveïdors i clients, en cada una de les nostres accions, resulta apassionant i clarificador. Qui és el servidor?. Qui ha de ser servit? Continua
Pedro Servera continua fent aportacions a la nostra secció de mots perduts i ens ha fet arribar aquest cop “trabuquet”, un utensili que amb les noves tecnologies ja s’ha deixat d’usar. Continua
Quan hom mira la llista de mots pendents de publicar, mots que han suggerit diverses de les persones que, segurament, segueixen la pàgina, te n’adones que no tots atrauen de la mateixa manera. Per la grafia, per la llunyania del record… n’hi ha alguns que et semblem més simpàtics que els altres.
Eixermar és un d’aquests mots simpàtics, ara en diríem “fer net” o “llimpiar”. Es un dels múltiples mots lligats a l’agricultura tradicional que es van perdent. Continua
Potser en el sentit d’insult encara es digui bastant (entre el jovent ja tenc els meus dubtes), però en altres accepcions crec que ha perdut bastant el seu ús. Per no anar més enfora en el sentit de “conjunt de retxes inintel·ligibles”(un poc amb relació amb el “burretxo” que ja va posar en Guillem Pont, a pesar que pugui tenir un matís diferent). A continuació podeu llegir tot el seguit de significats que engloba aquest sol mot: Continua
Era ben viu a les cases dels nostres pares o padrins.
-Í que hi vols de companatge?.
A l’hora de berenar el pa era substancial i el companatge era l’afegitó, per fer el pa més mengívol. Una vegada triat el companatge llavors es menjava el “pa amb…”
Particularment desconeixia les altres accepcions del mot.
Paraula molt utilitzada, i no sempre de forma exacta. La solidaritat va més enllà de l’almoina o de l’ajuda puntual per arreglar un tema. Continua
Aquesta paraula no sabia si posar-la o no, però com que partesc de la meva experiència finalment he decidit que sí . Els meus alumnes no la diuen i jo tampoc ni l’he sentida gaire, en canvi altres companys meus de la meva mateixa edat sí que diuen usar-la més habitualment. En resum, jo la pos i cadascú que digui la seva, que al final és del que es tracta, no? Continua
Resulta curiós el funcionament de la memòria. A vegades s’intenta recordat i no hi ha manera que sorgeixi la idea o el mot escaient. Altres vegades, en dterminades situacions, sorgeix un mot que, des de fa anys romania en el calaix dels perduts. Tal és el cas de la paraula que es presenta. Aquí l’empràvem en sentit manacorí, però té altres accepcions.
Diuen els entesos que la consciència, el que pensam que coneixem o sabem sols abasta el 5% de la totalitat. Es a dir bona part del ser resideix en l’inconscient. Més enllà hi ha l’univers dels desconegut. Continua
Un mot que he trobat sempre graciós i fa molt que no sent és “bescuit”. I no, no me referesc en sentit de pa o farina, sinó que irònicament referit a “tupada”. Continua
I en aquesta superficial recreació de mots essencials, enfocarem avui el tema de la respopnsabilitat. Lligada a la resposta i al compromís.
Fins on arriba la meva responsabilitat personal? i la social? Continua
Ahir vespre, a l’Espai 36, Miquel Sbert presentà el llibre de Bàrbara Sagrera Antich, Corpus de Fraseologia de les Illes Balears, editat per Món de Llibres.
Es tracta d’un volum de més de 700 pàgines que recull 14.542 unitats fraseològiques amb les respectives variants documentades, recollides a partir del buidat del Diccionari català-valencià-balear, les Rondaies Mallorquines i el Cançoner del Pare Ginard. Està ordenat alfabèticament i amb un índex de paraules clau. Continua
A vegades la recerca de mots perduts s’origina en una conversa:
-Com es diu un “amago” en mallorquí, Guillem?
-Deu ser fer nyifes, no?
Idò, la resposta intuïtiva va resultar totalment errada. Tant pel significat nostrat de “fer nyifes”, com pel desconeixement de la parula correcta, ram (Segons el Diccionari castellà-català també podria ser indici, principi… però en sentit d’inici de malaltia, o d’atac incipient mostra, ram).
També resulta cert que, en una primera instància no havia entès el sentit final de la pregunta, referida a inici frustat de malaltia Continua
No record exactament qui me la va dir o d’on la vaig agafar, però la qüestió és que tenia apuntada aquesta paraula en aquests apunts meus antics que ja han anat agafant color groguenc. I veritablement podem dir que és una paraula ben fora d’ús, o almanco jo ja la sent a dir ben poc. Continua
En el nostre entorn utilitzam la forma dialectal “eima” i, fonamentalment l’he sentida referida al sentit d’habilitat, “te eima”, o referida al domini inconscient de determinades accions, “condueix d’eima”, “ho fa d’eima” quan aquestes accions, conduir o fer panades ,són exemples, es poden fer sense posar-hi atenció de manera conscient. Continua
Si vos hi vàreu fixar la setmana passada es va estrenar la calaixera didàctica de Mossèn Alcover, un projecte promogut per l’ajuntament de Manacor en què intervengueren dues persones del municipi llorencí: la mestra Antònia Santandreu i la dissenyadora Cati Forteza. Per això Card.cat s’ha volgut apropar-hi per demanar-los un poc en què consisteix tot plegat i quin paper hi han jugat elles dues. Continua
En aquesta setmanal recreació de mots essencials (RME) s’enfoca avui el concepte qualitat. Certament l’empram en totes les seves accepcions, però amb predominança de la tercera. Continua
Ara que s’atraca una festa tan alegre com carnaval no està gens malament xerrar d’una paraula com “bulla”. Ja sé que no és exactament un mot perdut, però sí que not com la tendència entre el jovent és substituir-la per la més general de “festa”. Així que almanco de “futur incert” sí que la podríem qualificar. Continua