Pedro Servera ens fa arribar una altra paraula que recorda de la seva contrada d’Artà (desconec si per aquí es deia… si algú ens pot ajudar). Segons ell “a Artà tenim una interjecció que diuen si va poder venir a través de Ciutadella, ja que a sembla que és menorquina: VAMELLARA. Surt en es D.C.V.B. Hi ha una petita difer+encia amb sa pronunciació i escriptura, ja que a Artá deim MAMELLARA (no surt com a tal al diccionari), procedent de l’expressió ¨”vejam ell ara”. Significa “no et preocupis”, “ ja ho crec”.
Arxiu de la categoria: Llengua
Mots perduts: broma
Si es para atenció, en les converses de la gent major, adesiara en surten de mots perduts.
L’altre dia, a la taula del cafè, es parlava dels canvis conceptuals, el que ara es bo, passats els anys, resulta dolent i a l’inrevés.
Es parlava d’agricultura i de la retirada de llenya després de la poda de les oliveres -abans s’havia de retirar tot d’una i ara es tritura i es deixa-, però segurament el concepte es pot aplicar a altres creences i accions. Continua
Mots perduts: llegodissa
Com s’ha comentat altres vegades es manté el que resulta útil, d’altra forma es perd, tant el mot com l’objecte. Es el que acostuma a passar amb l’ampli vocabulari pagès dels nostres padrins.
Altres vegades, com és el cas dels conceptes mèdics es van transformant, fonamentalment castellanitzant.
També resulta cert que, a vegades, un mot, desencadena altres mots, també perduts o quasi perduts. Es el cas del que es presenta avui. En la descripció de llegodissa surt engonal i sofraja.
Ahir, dia de la dona
Ahir, dia de la dona. El costum ens convida a actuar com si res haguera passat, i deixar que el temps vagi fent els seus efectes.
El patriarcat i el masclisme, practicat per homes i dones, malgrat els discursos, les manifestacions i els actes programats, perviu. Continua
Mots perduts: ruda
Jo només el coneixia com aquella planta que mon pare, a l’hora de fer les herbes, me deia “d’aquesta posa’n ben poqueta que si no donarà mal gust i ens espenyarà totes les herbes”, però en Pedro Servera ens informa que també significa “aluda” (recipient de forma cònica; castellà cucurucho), sobretot usat a Setmana Santa. Continua
Mots perduts: pellucar / espigolar
Mot conegut pels qui vam poder gaudir d’una part de la infantesa en aquell entorn rural que conforma el que s’ha anomenat “Mallorca preturística”.
Pellucar ametles era una activitat que, a més d’entretenir, podria aportar guanys suficients per poder comprar llepolies per menjar o cromos i bolles per jugar. .
Activitat semblant -i també en certa manera sinònim- i anterior al pellucar era l’espigolar. Continua
Mots perduts: barrina (fer)
En sentit sexual o de fotre encara se sent bastant (“barrinar”), però l’expressió concreta “fer barrina” ja només la sent entre la gent més gran i potser la meva generació, però els més joves ja crec que la desconeixen més i per això la pos. Continua
RME Justificar
En aquesta “recreació de mots essencials”, es presenta avui el tema de la justificació. En un doble sentit primer com la necessitat d’explicar el “per a què” dels programes i activitats Continua
Mots perduts: marió
També és dona la circumstància que determinats mots, encara relativament vius, no els he sabut trobar en el diccionari. Tal és el cas de “marió” que conforma l’expressió “Quin marió!”, referida a la necessitat constant d’anar i venir o al fer varies coses a la vegada.
Per deducció intuïtiva és lliga a l’inestable i variat vol de la libèl·lula. Continua
Mots perduts: barrisc
Avui toca una paraula ben guapa que almanco jo ja no sent dir i que personalment desconeixia. Tot una llàstima! Continua
Mots perduts: tranc
A vegades, en la conversa informal, surt algún d’aquests mots que es van perdent.
No es poden considerar perduts perquè encara s’usen, però s’usen poc i sols les persones a partir de determinada franja d’edat.
El cas de “tranc”, “tenir tranc” en podria ser un exemple. Continua
RME Clients
El joc de definir proveïdors i clients, en cada una de les nostres accions, resulta apassionant i clarificador. Qui és el servidor?. Qui ha de ser servit? Continua
Mots perduts: trabuquet
Pedro Servera continua fent aportacions a la nostra secció de mots perduts i ens ha fet arribar aquest cop “trabuquet”, un utensili que amb les noves tecnologies ja s’ha deixat d’usar. Continua
Mots perduts: eixermar
Quan hom mira la llista de mots pendents de publicar, mots que han suggerit diverses de les persones que, segurament, segueixen la pàgina, te n’adones que no tots atrauen de la mateixa manera. Per la grafia, per la llunyania del record… n’hi ha alguns que et semblem més simpàtics que els altres.
Eixermar és un d’aquests mots simpàtics, ara en diríem “fer net” o “llimpiar”. Es un dels múltiples mots lligats a l’agricultura tradicional que es van perdent. Continua
Mots perduts: burot
Potser en el sentit d’insult encara es digui bastant (entre el jovent ja tenc els meus dubtes), però en altres accepcions crec que ha perdut bastant el seu ús. Per no anar més enfora en el sentit de “conjunt de retxes inintel·ligibles”(un poc amb relació amb el “burretxo” que ja va posar en Guillem Pont, a pesar que pugui tenir un matís diferent). A continuació podeu llegir tot el seguit de significats que engloba aquest sol mot: Continua
Mots perduts: companatge
Era ben viu a les cases dels nostres pares o padrins.
-Í que hi vols de companatge?.
A l’hora de berenar el pa era substancial i el companatge era l’afegitó, per fer el pa més mengívol. Una vegada triat el companatge llavors es menjava el “pa amb…”
Particularment desconeixia les altres accepcions del mot.
RME Solidaritat
Paraula molt utilitzada, i no sempre de forma exacta. La solidaritat va més enllà de l’almoina o de l’ajuda puntual per arreglar un tema. Continua
Mots perduts: brufar
Aquesta paraula no sabia si posar-la o no, però com que partesc de la meva experiència finalment he decidit que sí . Els meus alumnes no la diuen i jo tampoc ni l’he sentida gaire, en canvi altres companys meus de la meva mateixa edat sí que diuen usar-la més habitualment. En resum, jo la pos i cadascú que digui la seva, que al final és del que es tracta, no? Continua
Mots perduts: mengo
Resulta curiós el funcionament de la memòria. A vegades s’intenta recordat i no hi ha manera que sorgeixi la idea o el mot escaient. Altres vegades, en dterminades situacions, sorgeix un mot que, des de fa anys romania en el calaix dels perduts. Tal és el cas de la paraula que es presenta. Aquí l’empràvem en sentit manacorí, però té altres accepcions.
Diuen els entesos que la consciència, el que pensam que coneixem o sabem sols abasta el 5% de la totalitat. Es a dir bona part del ser resideix en l’inconscient. Més enllà hi ha l’univers dels desconegut. Continua
Mots perduts: bescuit
Un mot que he trobat sempre graciós i fa molt que no sent és “bescuit”. I no, no me referesc en sentit de pa o farina, sinó que irònicament referit a “tupada”. Continua
