Un cambrer de Palma
S’adreça a mi en castellà.
Jo en català faig la tria.
Simpàtic i atent canvia
la llengua del seu parlar. Continua
La glosa de Maribel Servera (196)
Respon
Arxiu de la categoria: Llengua
Mots perduts: galejar
Pels qui laboram en premsa local, poques satisfaccions com aquesta: constatar que una determinada secció arrela. Quan algunes persones, espontàniament, ofereixen “mots perduts” que recorden o els passen pel davant.
Aquest també és regal de Tomàs Martínez i és el títol d’un espectacle. Mot ben encertat per a aquests dies de “festa major”, com les anomenava Mn. Galmés.
Val a dir que, malgrat la descripció de l’Alcover-Moll, no recordava haver sentit mai el mot en el meu entorn familiar. Continua
La glosa de Maribel Servera (195)
Mallorquinet
Tens la platja bruta i plena
com no havies tengut mai.
No trobaràs cap espai
per seure damunt l’arena.
Veuràs plàstics a balquena
i un munt de gent dins la mar. Continua
Mots perduts: quern
En Tomàs Martínez, sempre atent, ens fa a mà el present missatge: “Per Sant Llorenç, figues a querns. Aquesta paraula sí que s’ha perduda. Hi deu haver algú que la recordi?”.
No podria resultar més adient després del repic de campanes i la hissada de bandera prèvia a “ses festes”
Què és un quern? Els nostres padrins ho sabien bé, ara segurament hem de recòrrer al diccionari. Continua
…del cap…a la mà
Aquest és el suggerent títol que defineix la proposa Vicenç Palmer, pintor arrelat en els vells establits de Llucamar. Una proposta que, aquí, sens dubte resulta nova, poc habitual i engrescadora. No pel que té de relació entre imatges i poemes, o entre imatges i sons, sinó per la producció de noves interrelacions entre pintor i poetes. Continua
De la xarxa: la força de les paraules
A la xarxa s’hi pot trobar tot (un altre dia patrlarem de la desinformació per excés d’informació) i adesiara, com és el cas, arriba, alguna nota que resulta senzilla balsàmica però, alhora, contundent i transformadora. Continua
Mots perduts: boiet
Ara que s’atraquen “ses festes”…
Ara que la secció es buida de nous suggeriments…
Ara que tenim a mà el fàcil recurs de qualsevol dels textos de Salvador Galmés…
Avui toca el present mot. Continua
La glosa de Maribel Servera (193)
Oposicions
Ni tota la teoria,
ni l’experiència que tens,
ni la virtut, ni els talents,
ni l’esforç de cada dia…
Res d’això no és garantia
per esser seleccionat. Continua
La glosa de Maribel Servera (201)
Canvi climàtic
Un pam d’aigua per damunt
una placa gegantina,
de gel, com una vitrina
cap a l’abisme profund.
La societat és a un punt
que no sap per on transita. Continua
RME Compromís
Recreació de mots essencials – Compromís
Avui toca el compromís, la capacitat de comprometre’s amb alguna persona o alguna cosa, amb un mateix,
L’interès es despert en una conversa d’estiu curta i puntual sobre l’evolució en l’aplicació del mot. Continua
Mots perduts: memòries
El castellà, amb el seu “saludos” ha anat substituint les diverses formes de fer-se present davant una persona absent.
Just fa un any vàrem parlar de “comanar”, ara a proposta d’en Serafí -que ja ho havia comentat l’any passat- surt el tema encara relativament viu i local, “enviar memòries”. Continua
Mots perduts: girar
Avui, dia de Sant Jaume, un sant farcit de mitologies i significats imposats, girarem – f) Girar un vestit, una mitja, etc.: fer que la cara que abans era interior passi a esser exterior, i viceversa.- el sentit de mots perduts. Continua
Mots perduts: cot
Pescar mots perduts és una afecció com qualsevol altra. Basta escoltar i disposar de paper i llàpis per anar anotant els que sents; altrament la memòria és curta i així com arriben se’n poder tornar.
Aquest com altres ja comentats és un regal del Director de la Coral, Tomeu Ginard: és difícil entrar d’hora si es té el cap cot. Continua
Mots perduts: corriol
En Serafí diu que una persona coneguda el va escoltar a la Cerdanya. Per aquí, malgrat el reculli el DCVB, no l’havia sentit mai; potser un mot ben mort.
Nosaltres acostumam a usar, fonamentalment, el seu sinònim carrerany. Continua
Mots perduts: betzà
Crec recordar que l’amo Antoni, fa anys, em va dir que els polls d’oca eren betzans. Vaig entendre que volia dir que eren esburbats, que posaven els peus dins les menjadores.
Tenia el concepte tort betzà interioritzat i vaig poder comprovar que, tant aquí com al migjorn encara era un concepte viu.
Vaig mirar “Els aucells de les Balears” de Joan Mayol amb bells dibuixos d’Aina Bonner -imatge destacada-. Casant la descripció que em feren els caçadors amb el que hi havia ecrit es podia deduir que el tord betzà era la mateixa cosa que la grívia (Turdus viscovarus) Continua
La glosa de Maribel Servera (192)
Arrimadas i l’Orgull
No pot ser que amb una mà
vulguis alçar una bandera
i amb l’altra mà, per darrere,
te’n duguisVox a l’altar.
Si hi vas just per provocar
a ningú ja no despistes. Continua
La llengua recula
I més reflexions sobre una llengua que recula!. ¿Resulten suficients les actituds personals per mitigar la reculada? (el que tu i jo, amable lector, hi poguem fer). ¿Basta la ferma actitud d’ús, mai valorada de manera suficient, de les institucions en l’àmbit local (ajuntament, escola, associacions…) Continua
Mots perduts: deixar pixar es mul
Es clar, el mul o la mula ja no són bísties d’ús habitual. Parar la feina, el caminar, per deixar-lo pixar, si no hi ha muls, resulta una acció perduda. Com deixa constància en Pau en el comentari de diumenge passat resta encara l’expressió, això si mig perduda. Continua
Mot perduts: empedrat
Un suggeriment del nostre President. Si ens fixam amb les “Fotografies antigues…” veurem múltiples imatges on hi apareix el que aleshores es deia “s’empedrat”. Cal situar el mot en una època de carrers sense asfaltar i sense cotxes on es considerava que “sa carrera” era una part més, i propietat compartida, de la casa (s’hi podia passar si no hi pelaven ametles, brodaven, feien matances o s’hi prenia la fresca). Per això moltes cases empedraven l’acera parcialment o al llarg de la façana. Continua
La glosa de Maribel Servera (191)
La mort d’Europa
Com és que hem de mantenir
qualque dirigent que cobra
just per dir que a la gent pobra
val més deixar-la morir?
I no hi ha ningú per dir
que això no es pot tolerar?
Sí, però en l’aspecte humà,
Europa va a la deriva,
i és tan cruel que encativa
la gent que la vol salvar. Continua