Ministra de bromes
Va creure que el president
Puigdemont era un espia,
que a Barcelona n’hi havia
d’amagats entre la gent… Continua
La glosa de Maribel Servera (79)
Respon
Arxiu de la categoria: Llengua
Mots perduts: camelles
A vegades un mot et porta a un altre mot. Es el cas de les llongues. Quan n’Antoni explicava el seu concepte, on i com recorvada la utilització de les llongues (les empleavem per fermar les camelles…), va sortir un altre mot operdut, els de les camelles. Continua
Mots perduts: llongues
Compartir idees i temes amb altres persones sempre resulta profitós. Es el cas paradigmàtic de que un i un no són dos sinó molt més. Les paraules d’una petrsona suggereixen idees a una altra…, i així va passar l’altre dia a la taula del cafè.
-Saps que és una llonga? Continua
Mots perduts: oró
–I un uró, que saps que és?. La pregunta de n’Antoni Pasqual, alçant les celles sobre la conxa de les ulleres, va resultar ben directe. Segurament el vaig sorpendre una mica quan li vaig dir que sí, que en teniem un a ses Sitges de palla d’ordi i, a més, li vaig contar l’ànecdota de quan l’amo en Jaume Pistola, que vivia per devers Tenja, va “uronar” un ca prim de barra de la senyora Calicant. Continua
La glosa de Maribel Servera (78)
Pels qui no ho entenen
Com vàrem aconseguir
l’hospital de Manacor?
Manacorins, dins el cor,
no heu guardat aquell tragí?
El poble va fer camí,
pacífic, cap a Ciutat. Continua
La glosa de Maribel Servera (77)
El cor de la societat
Perseguir mestres d’escola
és una barbaritat!
O ja ens hem acostumat
a la repressió espanyola?
Veure això no desconsola?
No vos torna a temps passats? Continua
La glosa de Maribel Servera (76)
Jo no podria votar
Què t’has cregut, que els senyors,
pel regal d’aniversari
varen millorar el salari
o els drets dels treballadors? Continua
La glosa de Maribel Servera (75)
La meva sort
Em puc colgar cada dia
sense cap remordiment.
Assaboresc el moment
que m’acosta a la utopia. Continua
La glosa de Maribel Servera (74)
A tu, lladre de la veritat
La pots amagar una estona,
la pots negar a segons qui,
la pots disfressar, vestir
o tapar-la amb una lona. Continua
La glosa de Maribel Servera (73)
Ets un negat
Si dius ‘jo som balear’
i cada pic en dir-ho
et manca l’afegitó
de dir ‘no som català’
és que no saps raonar
i que et ve just moure plets. Continua
La glosa de Maribel Servera (72)
Mal educats!
La família és qui agombola
l’educació d’un infant.
Un mestre pot ser important,
però en cap cas no controla. Continua
Mots perduts: lluquet
Diu n’Antoni (Antoni Pasqual, Cus) que sap bé que és un lluquet, que els ha viscuts. Fins i tot en sap fer descripció de la seva el·laboració.
La cançó popular que acompanya la descripció també resulta ben interessant. Es podria parlar, aquí, de masclisme en un entorn amb predominança matriarcal?
Mots perduts: fonell
-En sé una de nova!, -a si, i quina és!, -fonell.
Així comença la conversa matinera amb n’Antoni Pasqual (Cus). De seguida, mirant pel mòbil la meravella del Diccionari Alcover-Moll, en surten diversos significats. Ell escolta i mostra consentiment amb la segona accepció. La que defineix la tapadora foradada del rusc. Continua
Mots perduts: sarrieta
Aquí em varen agafar. Condicionat per parlar santanyiner de na Caterina vaig respondre a la pregunta, i que saps que és una sarrieta? segons la segona accepció; però n’Antoni Pascual (Cus) va descriure la tercera que era el concepte que recordava de quan era jovencell. En arribar en Sebastià Caldentey (Relles) a la taula del cafè, també va fer una acurada descripció del mot, segons la tercera accepció. Continua
Mots perduts: Dengue
Es un entreteniment com un altre. Quin mots sentíem o empràvem abans i ara ja no s’usen? Una mena de joc de salutació.
Hi ha persones, de memòria llarga que en son un pou de mots perduts, tal és el cas de n’Antoni Pasqual (Cus) que n’ha suggerits uns quants. El primer és aquest, dengue, que n’Antoni el coneixia, sobre tot, per «malestar llarg en el temps» (accepció 2.2).
Mots perduts: democràcia
Per la retxillera de les possibilitats obertes, en el 78, ens varen fer creure que democràcia era votar cada quatre anys. I que després els elegits, amb una llei de conveniències (d’Hont) per afavorir els grossos i excloure els petits, podien fer i desfer el que els convenia, estàs o no escrit en el seu programa electoral. Però això és un engany. Continua
La glosa de Maribel Servera (70)
Com quedam?
Espanya com representa
que acabà la dictadura?
Varen llevar la censura
de la premsa i de la impremta
i la gent, lliure i contenta,
va anar a votar amb eficàcia. Continua
La glosa de Maribel Servera (69)
Miserables amenaces
Qui deixa un xot putrefacte
atempta contra tothom.
No sabem encara el nom
de l’autor d’aquest maltracte.
Però a partir del seu acte
el trobarem prest o tard. Continua
La glosa de Maribel Servera (68)
Ai, Soraya!
Assassins, els catalans,
que maten la democràcia!
Volen pegar un cop de gràcia
que anihili els drets humans!
Ells, que pareixien blans
i persones taciturnes… Continua
La glosa de Maribel Servera (67)
L’elixir de la vida
Des que tenc ús de raó
sempre m’ha agradat aprendre;
descobrir, cercar, comprendre
i trobar una explicació.
Un dubte o una qüestió
sempre són punts de partida. Continua