D’aquesta entrega en destacaria, potser l’articulació i ús -actualment desús- del “vet”: vetaquí, vetallà.
I també el para·llelisme que estavleix entre l’ús de referències geogràfiques i sentiments: “Amors fascinadores com les verticalitats del Gorg-Blau”, de banda la usual mirada poètica dels seus textos: “La campana esquexà l’atmòsfera ab les vibracions reposades”
Que és més gran França o Espanya?. Espanya o Alemanya?. Sense saber ben bé perquè la conversa de cafè derivà vers aquests temes.
L’eixida acabà amb sorpresa: no sempre les nostres percepcions són tan afinades com pensam. Continua
Un Viatge al Japó: Música Tradicional i Art Culinari del Japó a Llubí. El proper 4 de setembre, a les 17.30 hores, l’espai Cultural Son Ros, a Llubí (Mallorca), es convertirà en un pont entre Orient i Occident en acollir un esdeveniment únic que combina música tradicional japonesa i gastronomia del país del sol naixent. Continua
Sant Llorenç de principis de segle passat ben poc a veure te amb l’actual. Els constants i, darrerament, accelerats canvis, ens han portat a la desaparició no sols d’utensilis i paraules agrícoles si no també d’aspectes relacionals.
Ja no hi ha veles ni molins, ni quadrats de ball, ni gerres ventrudes, ni verducs…poques vegades es tiren verbals.
Una cosa persisteix. En Jaume Belluguins tenia bones qualitats, però era ben poca cosa.
Des de l’anecdodari llorencí, es vol enfocar, avui, el tema lumínic, tant a fora vila com en el poble. També un canvi radical en tots els aspectes.
Com ha passat en altres temes de comentari, en la darrera centuria hi ha hagut més canvis i més radicals que en totes les centuries anteriors. Continua
D’aquesta entrega en voldria destacar el concepte d’ull i d’ullada que mostra Galmés.
I també la descripció de “valona”. El llenguatge que utilitza Galmés evidencia la pervivència del que és útil alhora que mostra la pèrdua de tot el que consideram superat, com és el cas del món agrícola lligat al bestiar.
La Banda de Música de Manacor el dilluns dia 18 d’agost va anar al “Much” de Sineu, acompanyant el pregoner a ritme de “El puente”, cançó que cantaven “Los Mismos”. És el 3r any que la Banda manacorina participa en aquesta anomenada “neo festa”.
D’aquesta entrega en voldria destacar, sobre tot, la descripció de tespol (trispol) i el bolic o “trossella”.
També “trompot”, “trinxetejar”, “trenar” i la frase galmesiana que apareix a “trencadora”
Card.cat és una associació editora local, en format digital, que segueix la tasca iniciada per “Flor de Card” l’any 1972.
Fan part dels seus objectius tant la llibertat d’expressió com la promoció i defensa de la llengua catalana i la cultura de la nostra comunitat. En aquest marc sempre s’han publicat tots els articles i col·laboracions rebudes, independentment tant del format com del substrat ideològic. Continua
Aquí teniu el llistat de novetats que ens han arribat… gaudiu de la lectura! Continua
“Tost”, “tovar”, “tragí -carro de tragí-“…potser s’haurien de situar a la llista de mots en desús.
També m’agradaria destacar el concepte de “festa major” concepte en que Galmés es referix a les festes patronals. I a l’accepció 7 i nostrada de “trempar”, tan diferent a la que s’usa en altres indrets. Contundent és això de “mastegava venjances trempades ab fel”,
La vida, segons com es miri, es pot contemplar com una successió de baules. M’agradarà reflexionar-hi.
Una de les baules per la quan tots hem passat és la de l´enyor. Potser aquella infantil por a la soletat, potser aquest buit que tots sentim al perdre, encara que sigui sols temporalment, una relació plena. Continua
D’aquesta entrega en voldria destacar les paraules “tirar”, “toix” i “topadís” .
“Tomversa” és la versió manacorina/llorencina de tombessa que la nostra generació ja coneix con a títara.
Aiximateix voldria derstacar la consideració de l’enyorança, el buit emocional derivat de l’absència, de “tortura”.,
A l’anecdotari llorencí d’avui es parla de cuina i fogons, de com era el procés d’elaboració del menjar en els anys quaranta i cinquanta del segle passat.
Amb una petita referència a l’art de cpmençar foc Continua
Aquest passat dimecres 13 d’agost, S’Illot va viure una vetllada especial amb el pregó, a càrrec de Maria Magdalena Cubells, i el concert de la Banda de Música de Manacor, actes que marcaren l’inici oficial de les festes d’estiu del poble costaner.
Tot i la calor pròpia d’aquestes dates, nombrosos veïnats i visitants acudiren per gaudir d’un ambient festiu i proper. El pregó, carregat d’esperit estiuenc i comunitari, va donar pas a l’actuació de la banda manacorina, dirigida per Antònia Bassa que oferí un repertori variat i ben acollit pel públic. Continua
De l’entega d’avui en voldria destacar les paraules “tenassa”, referit a la terra (i no a la mar), ” terbolenc”, “terrada”, “tesa”, i “tibulet”, la forma local d’anomenar aquestes cadires baixes i sense respatler que en altres indres s’anomenen tamborets i “titímbola”.
A manera de curiositat, la paraula “tesa” mostra dues referències galmesianes. M’ha semblat excepcional (però podria ser que altres mots també tenguessis més d’una referència i no me n’hagi adonat)
El passat 14 d’agost l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, i les associacions Granots & Sopes i Orgull de Poble convocaren una concentració al mercat per condemnar fermament els actes LGTBI-fòbics ocorreguts el passat dimarts durant la celebració de la festa de Sa Granotada.
El municipi reafirma el seu compromís amb la diversitat, el respecte i la convivència, i mostra el seu suport a totes les persones del col·lectiu LGTBI, defensant unes festes lliures de discriminació i violència. Continua
Des de l’Ajuntament de Son Servera volem expressar el nostre ferm suport a l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar en la seva condemna dels atacs LGTBI-fòbics ocorreguts el passat 12 d’agost durant la celebració de Sa Granotada. Continua
En aquesta entrega es comença la lletra t, indicador que s’apropa el final de la recerca. Es mostra la singularitat de la paraula “tavec” usada per Ramon Llull “de significat incert”.
Tavella (tavellat) i taliquin podrien estar a la llista de mots perduts.
Voldria destacar el concepte de “tela del cor” pel que te de vell i modern alhora. Abans es situaven en el cor els sentiments, després tot va passar en el cervell, però darrerament alguns situen neurones, de banda les que tenim en el cervell, també en el cor i en la panxa.
Un altre cas singular és el del tallanassos: Per a nosaltres una varietat d’aranya (Salticus mutabilis?), però tant la Viquipèdia com a “Insectes de les Illes Balears” amb aquest nom es mostren altres insectes.