Durant aquests darrers anys he fet uns quants viatges i, com que sempre m’ha atret veure països més avançats que no més endarrerits, n’he fet tres pel nord d’Europa, dos d’ells a Alemanya i un a Noruega. Puc constatar, perquè ho he tocat amb les mans (i olorat amb el nas 🙂) que en qualsevol d’ells la tendència és l’absoluta prioritat de cara al vianant i, en el cas dels nous cotxes la sensació és de, a part de no necessitar-ne tants perquè consten d’un transport públic molt millor que el nostre, la tendència sempre a l’alça del vehicle elèctric. En aquest aspecte el cotxe elèctric ha gaudit allà no tan sols de molts d’incentius, sinó també de prestigi social, ja que els cotxes destinats als serveis públics, gairebé tots són elèctrics. Aquí no ha estat així i fins i tot ajuntaments com el de Sant Llorenç tenen pensat retirar-ne les ajudes d’aquí a no gaire temps, passant a la llista de pobles com Búger, Ariany o Sineu (i crec que no n’hi ha d’altre a Mallorca), que no bonifiquen la taxa de l’impost de circulació. Continua →