Ens hem de situar en un Sant Llorenç rural, on bona part de les famílies vivien de la producció de set o vuit quarterades i, com la parella de la imatge, es desplaçava amb carro. Amb poca premsa i encara menys comunicació exterior els temes de conversa s’allargaven i allargaven: -Què fa el matancer? -Es un gust veure’l menjar? -Fa calor avui, no n’havia tenguda tanta mai…i coses semblants.

Quan la gent, exclusivament homes i fonamentalment joves feien vetlada en el cafè, fumant, jugant o parlant (ja se’ns fa difícil recordar-ho o imaginar-ho). Quan l’avorriment vessava, en tropa, sortien a er alguna eixida, normalment una annerotada on algun veïnat en rebia les conseqüències. Una situació molt semblant a la bellament descrita per Mn. Galmés a “Flor de card” quan parla dels boiets i En Rosset Baió. Continua →