S’intueix la retxa de llum tant a la suau ona de la mar, com en l’arena banyada.
Retxa de llum que ens serveix de metàfora en el dubte que planteja la novella Nobel de Literatura, la coreana Han Kang, “tot i que estigui segura que no ha passat”.
La nostra mirada sempre resulta parcial i esbiaixada, convé idò alimentar els dubtes. Continua
De fet fa cinc anys que a “Reflexionari” ja e va publicar la mateixa frase però ara mateix es dónen dues circumstàncies que conviden a refrescar-la.
Una el temps que ens toca viure on, si més no de forma aparent, s’han incrementat la barra, la manipulació i el retorns a velles idees que consideràvem superades.
La segona és la depreciació de la salut de Noam Chomsky, un dels pensadors més influents d’aquests darrers setanta anys.
Frase sobre les iodades, reconfortants i calmes ones de sa Coma…
S’assenyala que un dels indicadors del canvi climàtic és aquesta difuminació de les estacions. Ara mateix, a mitjans del mes de febrer, les temperatures són dolces, poitser massa dolces i són comptats els dies de fred. La imatge assolellada de les vinagrelles florides contrasta amb la mar en calma.
Sobre la imatge una frase de James Clear que ha treballat el tema dels hàbits. Sempre la primera passa és adonar-se’n. Si hom no se n’adona, si no hi ha consciència de la vida que es viu, dels petits hàbits que hem anat adquirint, no hi ha res a fer. Continua
Sobre les roques calcàries de s’Illot una frase de Simon Sinek.
Esplaiar la vista i olorar el iode al passejar vora la mar els dies assolellats d’hivern tal vegada pot considerar-se una de les recàrregues d’energia vital més senzilles i barates que tenim a l’abast tots els illencs.
Tots tenim les nostres dèries. Jo en tenc dues que, fa temps, em volten pel pensar. Una fa referència als “relats vitals” (tothom té el seu, que és el bo) i l’altra fa referència a l’avaluació de les pròpies accions (atès que no existeix ni asèpsia ni neutralitat)
Sinek, i també molts altres, assenyalen la necessitat d’anar més enllà de nosaltres mateixos, de passar comptes, de mirar les conseqüències finals de les nostres accions. Continua
Dia dubtós. Des de la Península de Formentor les muntanyes de la Serra agafen forma fantasmagòrica, sota el testimoni d’un sol que es situa més enllà dels núvols.
Sobre aquets paisatge un delks nombrosos aforismes de Jorge Wagensberg. Idea fonda per a un reflexionari superficial.
Es tracta de cercar respostes, sí, però també de canviar les preguntes. Continua
Com cada diumenge….un petit espai per a la reflexió. Avui amb una frase de Simon Sinek (“El juego infinito”) sobre una vella i bella imatge d’una sortida de sol des de sa Punta de n´Amer. (si no vaig errat excursió d’Els Trescadors dirigits per Felip “Blau” que feia part de les festes patronals)
Abrupte i difícil és la lluita contra l’individualisme i l’exagerada competitivitat (que s’oposen al col·lectivisme i a la cooperació). Una lluita a contracorrent però necessària, o millor, de cada dia més imprescindible.
Afecta, pot afectar, tots els aspectes de la vida (des de l’alineació dels infantils del Cardassar al concurs de gloses de Card.cat). Continua
Sobre una imatge grisa i freda presa en una vella d’una vella excursió de “Els Trescadors”, una frase de Jorge Wagensberg, un dels mestres dels aforismes, (segons el diccionari::Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la).
Aforisme que. d’altra banda, és títol d’un recull d’aforismes, que amb una introducció teòrica sobre el tema va publicar el 2017, un any abans de morir.
Una manera de dir el que altres científics també han assenyalat. Continua
Sobre un verd hivernal de vinagrelles poc abans de la florida una frase de l’investigador K. Ochsner sobre en funcionament del cervell.
Les persones amb personalitat estable poden interpretar la seva història sense perdre la referència amb una pretesa realitat. Però es veu que si ens envaeixen pensaments recurrents sobre el passat aquests poden afectar els nostren sentiments i el pensar d’ara mateix. Continua
Ho sabem, tot té un cost. Quan diem tot, volem dir tot. Potser econòmic, però també ambiental, a nivell emocional, de salut…
Potser és adient recordar-ho en aquestes festes paradigmàtiques de l’època de consum descontrolat que ens toca viure.
A vegades el plaer es paga amb un posterior dolor. Una interessant frase sobre una espectacular posta de sol. Continua
La posta de sol d’ahir, amb aquells núvols esfilagarsats, mostrava una singular bellesa. Captar part del moment, amb la càmera del mòbil resulta fàcil.
L’entrada de l’epíleg de l’actual llibre de lectura (“La fábrica de cretinos dogitales” de M. Desmurget) vé com anell al dit.
No sempre hi pensam però resulta obvi: el que fem avui condiciona la vida de demà, tant a l’hora de menjar i beure, com a l’hora de passar el temps,o quan i com ens relacionam amb els altres,
La frase de W.Reich resulta, idò, transcendent. Continua
Sobre una imatge ben tardoral, en aquest cas de bolets no comestibles, una frase de Francesc Torralma referida a la confiança, a l’escepticisme i a l’acció.
Creure amb la possibilitat de que quelcom vagi bé és el que mou l’acció. Continua
Imatge tardoral, les perfectes làmines de l’himeni d’un bolet. Sobre les làmines una frase de Tara Westover.
Ens recorda la condició humana. Des de l’atzarosa i meravellosa existència -contava el poeta que l’existència poit dependre del lladruc d’un ca-, a les circumstàncies que la volten. Circumstàncies, determinades per l’espai i el temps que l’autora anomena tradició..
Adesiara resulta plaent pensar-hi. Continua
Aquesta vegada la imatge no és pròpia, es “robada” d’una exposició de belles fotografies de pastoreig realitzades per Mº Carmen Garcia. La present mostra unes mans calloses i feineres d’una dona.
El text correspon al títol d’un article de la psiquiatra Marian Rojas Estapé a “Cuerpomente”.
Una frase que convé tenir present i recordar-la adesiara. Una realitat que coneixem els qui hem tingut la sort de poder observar evolucions personals o professionals. Continua
El cel ennuvolat i el vent que empeny les fulles de les washingtònies evidencien la inestabilitat atmosfèrica que, potser, arribarà a turmenta (o no).
L’altra cara del moviment seria la quietud. Potser quietud reflexiva, d’indagació…i també potser quietud de passivitat, de passotisme, de peresa per afrontar el compromís.
Ja ho deia aquell, no hi ha pitjor censura que l’autocensura. Continua
Sobre la imatge parcial il·luminada del Pont de Vistabella -Santiago Calatrava (Múrcia)- que sembla un coet lligar per infinitat de fils (per això em sembla una bona metàfora) una frase contundent, per a la reflexió, de Sebastià Serrano:
Segons aquest autor, no cal anar a cercar raons i motius de felicitat -o infelicitat i malaurança- gaire lluny: els portam a dins. Continua
El reflexionari sol ser dominical, però tota norma -en aquest cas autonorma- te les seves excepcions.
I es que clar, com assenyala Joan Mascaró, si un esforç costa, si pesa, és un mal esforç, o millor dit, unj esforç incorrecte.
La imatge és de la platja de Cala Millor, en un d’aquests horabaixes tranquils i plaents, malgrat l’ennuvolada. Continua
Resulta fascinant aquesta capacitat que tots tenim per a enganyar-nos i fer-nos creure a nosañltres mateixos que sóm coherents, equidistants, lògics…bons.
La nostra capacitat per teixir un relat on trober-nos-hi còmodes. I una vegada construit el defensem per damunt totes les coses creient que tenim raó, tota la raó.
Laimatge és cercada, un esbarzer puxós, aferredís, perillós. Continua
L’aigua del basal reflecteix els raigs del sol travessant, en aquests precís moment, les tiges de les plantes aquàtiques.
Sobre la taca blanca una frase de Sestià Serrano referida a la felicitat. Em resulta reconfortant pensar sobre les dues potes que assenyala: amistat i amor. Pensar sobre els possibles conceptes que, segons el lector, guarden els mots assenyalats. Continua
Un contrallum. A la imatge sembla platejat però sabem que el color de la mar és el blau aquest blau variable que tant ens agrada i relaxa. No sempre les coses són tal com semblen,
Tots ens fem una imatge de nosaltres mateixos, és la bona, és la nostra. Imatge que no sempre és compartida per les persones que ens volten i estimen, i molt manco pels demés. Continua
Avui poalejam amb el poal de la biologia (Dawkins, Maturana, Lipton…). Les seves aportacions sobre comportaments cel·lulars resulten trancendents.
Sobre una mateixa imatge, els establits de Balafi farcits de casetes dues idees. Una fa referència a la impossibilitat de no afecció; la simple presència -volguem o no, esset-ne conscients o no- afecta, canvia, trastoca.
L’ltra fa referència a que “tot” és lectura d’un observador. Si no hi ha observador no hi ha res
Ambdues lliguen amb les aportacions de l teoria quàntica.
I ens conviden a “desaprendre” vells conceptes arrelats. Continua