Des del torrent de ses Planes, a l’altura del Puig Negre, amb el sol ponent que il·lumina un Penyal de Migdia ara encès, a la banda septentrional de s’Esquerda, és la imatge que sosté una encertada frase del psicòleg Steven Pinker. Continua
Sobre la imatge d’un paisatge amb lluna matinera, una altra reflexió de Daniel Gilbert sobre les experiències. Diu que són sempre unipersonals i de relativa fiabilitat. Continua
A vegades la memòria flaqueja és així que no sé d’on ho sé, però…al no haver-hi colors i actituds, ni accions, ni… pures ens hem d’acostumar a substituir la disyuntiva “o” per la conjuntiva “i”.
Genètica, si!, però també entorn. I dins aquest entorn, els missatges i creences -la cultura!- “copiats” des de la més tendra infantesa fins al solam que ens deixen totes i cada una de les nostres experiències. Continua
Tinguérem la sort de poder anar a escola. Entre moltes altres coses ens ensenyaren els Deu Manaments. Procuram fer les coses més o manco bé. Fem el nostre relat personal de bonhomia -sempre relativa-. Tenim la nostra pròpia closca protectora que, adesiara, defensam amb vehemència. Els altres són els altres. I ja està!, a viure!… Continua
Anar a collir garroves, enguany, es moda. Tenen bon preu, son relativament bones de collir, es porten directament al magatzem i es cobra. La compensació de la feina és, idò, immediata.
Fins i tot, s’assegura que, de nit, en determinats indrets alguns espavilats les roben directament de l’arbre. On s’era vist mai!!
Una imatge de garroves abans de caure serveix de base per difondre un pensament de S, Pinker. Si es vol fomentar el benestar dels altres basta… Continua
Alguna vegada, en aquest trescar per la vida amb altres, apareixen determinades preguntes capitals. Una d’elles és la que et demana, “I tu, que vols conservar?”
Pregunta d’ampli espectre que tant es pot referir a aspectes materials, intel·lectuals, emocionals o relacionals.
Segurament la pregunta es fonamenta en aquesta idea que mostra Stefen Pinker. Continua
Es veu que les organitzacions socials, com les persones i les coses, amb el pas del temps, es van deteriorant.
La molesta autocrítica, i la posterior transformació, es oli vital per frenar aquesta oxidació.
La frase es presenta sobre una vella corda penjada a una estaca. Abans servia per a assegurar, fermar, unir… Continua
La imatge d’un ferro discret, tort i rovellat, situat a l’espigó del Port Vell just su-ran de la immensa mar serveix de base a una frase del conegut psicòleg canadenc Jordan B. Peterson. Potser un clam a l’esperança. Continua
Dies passats finí a Brasil, la pàtria que ell va escollir, el bisbe d’origen català Pere Casaldàliga.
Card.cat, de la mà de Montserrat Nadal se’n va fer ressò.
Remirar el film que, sobre la seva vida i amb el nom de “Descalç sobre la terra vermella”, es va fer fa anys, convida a diverses reflexions i sentiments. Continua
Sobre una terra call vermell que més aviat sembla un pedregar, unes petites espigues de blat, seques, febles, de canya prima i curta com l’anyada d’enguany.
La imatge suporta una interessant frase de Mark Twain. Continua
Avui una roca de s’Esquerda amb formes singulars serveix de canemàs a una frase del músic Jordi Savall.
Una frase amb un missatge recurrent: la transcendència dels primers anys en la vida de les persones. Continua
A vegades les coses evidents, òbvies, el que els castellans anomenen “perogrullada” també poden portar a la reflexió. Cap explicació addicional necessita la frase, que recorda Peterson en un ampli text. Tots ho sabem!
Hi ha d’haver fulles i brots perquè sorgeixi un borró que es convertirà en poncella i després en flor (com aquesta que es mostra de magraner) i després vendrà el fruit… Continua
Sobre la imatge del sol que es reflecteix a l’aigua corrent del Gorg, un Gorg ple de vida, una frase del divulgador científic B. Bryson.
Un altre envit -la reiteració pot ser indicador de dificultat- a desfer-nos de bona part de les nostres creences, en concret d’aquella que mostra l’home “dominador” de la naturalesa. Continua
He vist la mateixa frase, amb petites modificacions, atribuïdes a diversos autors. Es presenta la que mostra Taleb,.
Es un clar envit a la participació, I encara més, intenta rompre l’extesa creença de menfotisme que s’expressa de diverses maneres: “si no m’afecta directament, ja se n’avendràn” o aquella altra, també, habitual “no diguis que ho has vist i així no hauràs d’anar a declarar!”. Continua
Es moda parlar d’escola. S’acostuma a utilitzar l’escola com a instrument electoral. Una manera com una altra de desviar l’atenció. Mestre es parla de l’escola, o de la llengua, o de l’adoctrinament… no es parla, per exemple de frau fiscal, de balances fiscals compensatòries o de partides pressupostàries. Continua
Sobre el fons de la imatge d’un vell i espinós coixinet de monja, una de les frases del reconegut Nassim Nicholas Taleb a “Antifràgil”.
Val a dir que la idea que sustenta la frase no és gens nova. Tot el que no resulta útil es perd. Ho evidencia la llarga llista de mots perduts. Continua
No en sabem ni hi estem acostumats. Ens costa valorar les nostres accions. I també planificar de forma explícita i compartida… Continua
La natura sempre depara sorpreses. Tal és el cas d’aquest cascall de flor grana que va néixer just a la junta del trespol i la paret.
L’excepcionalitat del cascall contrasta amb la coneguda paradoxa que, malgrat la pretesa hegemonia del poble hi ha empreses que tenen més força decisòria que no els governs. Continua
Sobre el fons d’una tija robusta i aplanada de figuera de moro, a la qual, popularment anomenam fulla, el naixement d’una petita i efimera fulla vertadera (que neixen a la primavera i solen durar uns 15 dies) i una frase del reconegut físic quàntic David Bohm. Continua
Fora vila ja és farcit dels singulars “rollos” de palla que, en pocs anys han substituit les anterior “bales” , prismes quadrangulars. Aquí empacar farratges seques és una activitat relativament “moderna”, vull dir que encara no és centenària. Continua