Paraula guapa on les hagi, potser no sigui encara un mot perdut, però de cada cop se sent dir menys entre els infants (no sé si per la seva competitivitat, ja que ara ningú vol ser ja de “mel i sucre”, o si és perquè ha estat substituït pel terme més generalista de “no val”). Aquí el recuperam i el reivindicam: Continua
No fa gaire el company Guillem Pont va publicar l’article Horts d’Estiu, en què manifestava el costum de la gent (tot tipus de gent) de fer sembra aquesta estació de l’any. Normal si tenim en compte que el dia dura més, hi ha molta varietat per triar (a l’hivern no és el mateix) i tenim la inestimable ajuda del sol que dona energia a mansalva per fer créixer l’hortalissa i la fruita (i la majoria, com diu en Guillem, disposam d’aigua, l’altre element indispensable). Continua
D’haver-n’hi n’hi continua havent (i de grosses!), però el mot ha virat cap a sinònims més generals com “borratxera”, “gatera” o en un altre sentit “constipat fort”. Un mot ben graciós i nostrat! Continua
Abans si no te portaves bé te donaven una” mansiula” ben pegada. Ara encara sent a dir “bambelleta”, “clatellada”, “cop de puny”, “galtada” o simplement “pegar”, però no tant el mot “mansiula”. Per això repassam aquí aquesta expressió d’ús exclusiu de Mallorca que convé no perdre. Continua
No ho solem fer, ni setmanalment, ni tan sols mensualment. Però hem suposat que davant l’augment de casos que hi ha hagut darrerament al nostre municipi, els nostres lectors podrien estar interessats a saber com evoluciona la pandèmia. Continua
“Saps que hi va de mès…” era una d’aquestes frases curioses que de petit sentia a dir als més grans quan parlaven d’algú arrogant o que simplement tenia més que la resta (l’enveja sempre ha estat present en totes les èpoques).
Ara el mot, a pesar que de tant en tant encara ho puguis sentir a dir a la gent més gran, ha estat substituït majoritàriament per paraules més generals (o directament castellanismes) com “xulo, cregut, estirat..”. Com sempre us en deix la fitxa informativa: Continua
Amb bravura. Així podríem dir que han afrontat Alejandro Navarro i Rosa Forteza (na Rosa Blava, com la coneixem al poble), de la companyia Moviments, el desafiament que des de sa Màniga se’ls ha proposat: representar ni més ni manco que 13 divendres seguits la seva obra. Continua
Sembla que l’augment de contagis al nostre municipi no es detura i, si fa uns dies avisàvem d’aquest preocupant augment (això sí, sense lamentar per sort molts ingressos hospitalaris encara) l’evolució encara continua sent negativa. Per això mateix avui l’Ajuntament ha posat en marxa una sèrie de restriccions. Continua
Entre replantejaments, discussions i estudis diversos el Pla de Mobilitat definitiu s’ha anat estorbant però pareix que l’Ajuntament a poc a poc tira envant la reforma circulatòria que tant necessita el poble. Fa pocs dies es va presentar la primera fase en aquest sentit amb uns canvis de circulació i d’estacionament a alguns carrers cèntrics. Continua
Si bé el mot encara es pot sentir en l’expressió negativa “donar murga”, no tots els joves l’usen i, sobretot, la majoria de gent en desconeix la definició original i per què s’usa en aquesta expressió tan singular (les accepcions 1 i 2 no deixen lloc al dubte). Continua
Com és normal un element que en el temps es deixa d’utilitzar també perd el mot que el designa (si és que no té altres significats). És el cas del mot màrfega (o màrfiga) que ens ocupa avui. I és que avui en dia ja no dormim en “una tela farcida de palla per a servir de matalàs”…
Significat:
1. Tela farcida de palla per a servir de matalàs; cast. jergón.
2. Dona grossa i malgirbada; cast. jergón.
Grafies documentades: “El primer vespre em vaig enyorar. Llavors jéiem damunt màrfegues. Els parellers em varen dir “porqueret! Aquesta és la teva màrfega”, i era un caramull d’aritges i llavors una màrfega de palla d’ordi a damunt dos llençols de drap; i els parellers em diuen: “el vespre et sentiràs córrer qualque rata per la cara”. Tu!, vaig començar a sentir “rec-a-rec, rec-a-rec!” davall la màrfega. No vaig dormir. L’endemà vaig mirar davall i vàren ésser escarabateres de cul alt…” (Entrevista a Joan Llull Nadal, Totsol (Sant Llorenç, 1932) a la revista Cent per Cent)
Etimologia: de l’àrab marfaqa ‘coixí’.
(Fonts: diccionari Alcover-Moll)
Ja hem rectificat a l’article anterior (gràcies a l’Ajuntament per l’avís) el número de casos actius al municipi (eren uns 40 en dos mesos i no 80). De totes maneres les xifres no deixen de ser molt dolentes per un municipi com el nostre (i més si tenim en compte que els darrers set dies ja s’han acumulat 10 casos) i la reflexió continua sent ben necessària. Continua
Tan bé com pintava el panorama covid fa unes setmanes (poca incidència, vacunació massiva… ) ara pareix que l’horitzó s’està ennegrint. Ni més ni manco que 80 uns 40 casos actius duim acumulats al municipi (unes xifres que feia temps que no teníem) i el panorama a Mallorca no és molt millor. Tot plegat ens hauria de fer reflexionar un poc… Continua
Amb la calor toca menú lleuger, d’aquests que no provoquen talls digestius, però no per això poc interessant. Homenatjam el Club Card, pregam per unes festes patronals dignes, demanam per l’oblidat tendal del Carrer Major i alertam de la presència de serps gegantines en el nostre entorn. Continua
Un any més, resistint la pandèmia, Sant Joan Pelut ha tornat a dansar i sortir victoriós a pesar de l’oposició dels dimonis. Si bé la celebració es va haver de modificar per les normes covid (no van poder visitar les cases dels Joans com feien abans) va ser un gust sentir les xeremies, la banda dels nins i nines de Sant Joan i els infants córrer i riure mentre Sant Joan ballava la seva ancestral dansa.
A continuació vos deixo el vídeo del primer ball i algunes imatges de l’esdeveniment: Continua
Si bé en sentit de “sentir llàstima” encara es pot sentir (a pesar que altres sinònims tenen més èxit), no podem dir el mateix en el sentit d’ “estalviar”. Per exemple: “Te pareix que m’has de plànyer un berenar”. Continua
Un dels mots que tenia arxivat és aquest i, la veritat, ja se sent ben poc. Aquí en teniu tota la informació: Continua
Després d’uns dies absent (la feina mana) retorn amb una aportació del nostre company i editor de revista, Joan Umbert. És un mot que vam discutir si entraria en la categoria de “mot perdut”, però des del moment que jo mateix, a pesar que me soni, quasi mai l’uso em va fer veure clar que sí era un “mot perdut”, o almanco en desús en generacions més joves. Continua
BRAVURA és una obra de teatre físic, sense text, interpretada i dirigida per la companyia MOVIMENTS (formada per la llorencina Rosa Forteza Nicolau Blau i Alejandro Navarro) que podreu veure a l’Auditori Sa Màniga cada divendres a les 21’00 hores del 18 de juny al 10 de setembre. Ja que compartirem un estiu cultural amb ells hem decidit atracar-nos-hi i que ens contin en primera persona com afronten aquesta aventura. Continua
Ara que a poc a poc la pandèmia ens permet anar obrint espais culturals i aforaments, pot ser un bon moment per conèixer de prop el nou treball d’un dels conjunts més populars del pop-rock illenc, els serverins Anegats. I qui millor que en Josep Joan, guitarrista del grup i amb una relació més que curiosa amb el poble de Sant Llorenç, com ell mateix s’encarregarà de descobrir-nos, per informar-nos-en: Continua