L’altre dia va sortir el mot “engalavernat” en una conversa entre amics de la meva edat referit a un nirvi que tenia atrofiat (és el que té intentar fer certs esforços físics o esports de risc a certa edat)- És ver que nosaltres encara l’usam de tant en tant (de cada cop més substituït per sinònims més generals com “fotut”, “fet pols”, “travat”…), però no tant els joves (no sé si tant pel seu parlar modern o per la seva bona forma física). Continua
Paraula ben graciosa que me deien els meus pares quan els perdia la paciència (i ja podeu suposar que era sovint), la qual de cada pic se sent més. Pel que indica el diccionari Alcover-Moll és un mot ben dialectal, només propi de la zona de Manacor.
PD: observau bé d’on prové el mot. No ho hagués dit mai! Continua
No el coneixia íntimament, però m’ha fet ganes dedicar-li unes línies avui vespre mateix, després de saber la trista notícia de la seva defunció. Primer, per com de sobtat ha estat tot plegat i segon, perquè sempre el vaig trobar un home entranyable. Era el que es coneix com un policia “de poble”, a la manera d’abans: proper, agradable i generós, però que si t’havia d’estirar les orelles quan feia falta també ho sabia fer. La meva filla de 9 anys, que encara el recorda de quan anava a escola a Infantil (“es policia dels cabells blancs”, li deia ella), no el podia haver definit millor: “El coneixia tothom, papà. Sempre xerrava amb es padrí, amb tu i amb tots”. Continua
Segurament aquest mot aportat pel nostre company de revista Joan Umbert no sigui un mot perdut del tot, però sí que les generacions més joves l’usen de cada cop menys (substituït per altres sinònims com sobres, restes…). Només el temps decidirà si finalment entra en la categoria de mot extingit. Continua
Ja ho diuen que darrerament el temps va boig. O no plou gens (no record un octubre tan sec com aquest, si cas en Mateu Rigo ens traurà del dubte) o quan plou ho fa malament. Avui ha estat en forma de granís. És ver ha estat breu, a pesar que ha tengut d’acumular 35 litres en mitja hora en llocs com Son Vives, però la caiguda del granís ha estat espectacular. Esperem que no hagi fet mal a les collites.
Vos deixam algunes fotos (les tres primeres són meves, les altres tres de Mateu Rigo i la darrera d’Aina Maria Nadal):
Després de donar-hi moltes voltes (recordem que Card.cat ja va fer una Taula Rodona sobre el tema a l’any 2016, que es diu aviat) sembla que l’Ajuntament està arribant a la fase decisiva per realitzar (o no) la zona Acire (exclusiva per a vianants) a Sant Llorenç (o això pareix en vista dels panells que s’estan posant i pel projecte de la plaça Jaume Sanatndreu). Continua
Després d’una sèrie d’aportacions externes (sempre tan benvingudes) retornam a la meva llista de mots perduts que tenc arxivats des de fa uns anys. I avui ens centram en una paraula ben curiosa que ni record d’o vaig treure (un dels meus errors va ser en aquell temps no apuntar la font.. però juraria que va ser de les Ronadalles Mallorquines de Mossèn Alcover). Jo personalment ni l’he sentida a dir, així que ja deu estar ben desús. Si algú l’ha usada o l’ha sentida agrairem el seu comentari!
El mot en qüestió és també de construcció curiosa: malfenerando/-anda. Continua
El canvi de servidor de la nostra pàgina ens ha duit molta feina pel que fa a la nostra connexió directa amb les nostres xarxes socials. Per sort, pareix que el nostre problema tècnic ja s’ha solucionat i ja ens podeu seguir tant des de Facebook com Twitter. Continua
“Vaig a fer un roi” vaig dir jo tot innocent i per les cares que feien alguns no tots em van entendre del tot, a pesar que pel context després ho suposaren. Així que tenim mot perdut nou (o en aquest cas que ja es va perdent el seu ús)! Continua
El nostre lector anònim ens ha fet arribar una altra paraula ben curiosa: buranya, la qual es pot referir a diverses coses, com veurem. Un mot que ja se sent ben poc! Continua
Toca fer una repassadeta al que ha succeït per la nostra contrada darrerament. No ho trobau? Emoticona’t torna a estar aquí…amb molts punts: Rafa Nadal, adoptat per tots els llorencins; imminent vaga de fems; adéu a la palmera centenària de l’església; i xerrant d’adéus, Mateu Puigròs abandona el mes que ve la batlia, després de molts i molts d’anys, per cedir-la a Pep Jaume.
Jaume Ballester ens fa arribar aquesta bona notícia:
Pep Lluís Soler de nou ens fa arribar una altra paraules perduda de les seves. Jo personalment l’he usada i sentida però és ver que fa temps que ni la dic ni la sentir a pronunciar. Tot un descobriment! Continua
Ben català, però casat amb una llorencina, Albert Plans és notícia per partida doble: primer perquè després d’anys en el món del guió (ha participat en sèries ja clàssiques com Plats Bruts o Porca Misèria) s’estrena com a escriptor de llibres amb la novel·la La segona estrella; i segon, perquè si no hi ha res de nou properament reprendrà les conferències de Card.cat (interrompudes pel Covid) en la qual, a més, ens mostrarà la seva nova creació.
Així, idò, presentat el personatge, comencem amb l’entrevista: Continua
En principi s’havia atrapat el piròman que va provocar diversos incendis a la zona, però sembla que l’altre vespre hi va tornar haver foc. Esperem que sigui una simple casualitat i no l’inici d’un nou serial… Continua
Això sembla pel que informa avui el diari Ultima Hora: Continua
Si ahir publicàvem un article “extern” molt explicatiu de la nostra torrentada, avui a la premsa he trobat torrentada (aquest pic específicament la nostra) de sobres.
Primer en un article de Diario de Mallorca en què el Consell Consultiu desestima una denúncia d’una família de Sant Llorenç Continua
Per internet m’han fet arribar aquest article tècnic sobre com podríem conviure millor amb la naturalesa i amb certa precaució no veure’ns tan afectats per catàstrofes com ara una torrentada (que tan bé coneixem per aquí). Continua
Si no fa gaire xerràvem del mot mec/meca, avui ho feim de meco, de forma similar i que igual que l’anterior encara avui en dia designa el malnom d’algunes famílies llorencines. I és que els malnoms no es posaven per posar, sinó que sovint es feien a partir d’adjectius i noms del vocabulari de fa un temps. Per això algunes paraules, com les de mec/meca i meco, ja no s’usen potser en el dia dia però sí com a malnoms. Continua
Primer va ser el col·legi de sa Coma, que després de 15 anys de queixes i lluitar-ho molt pareix que ha aconseguit solucionar gran part dels problemes que tenia en les seves infraestructures; ara ve Son Carrió (si entrau a la notícia veureu els desperfectes que han produït les darreres pluges a causa de les pobres instal·lacions on treballen); i la de Sant Llorenç vendrà just després (la part davantera està talment com quan jo era petit i no vaig estrenar l’edifici precisament jo). Continua