A les portes de la Setmana Santa

Ens trobam a les portes de la Setmana Santa, a punt de celebrar la passió, mort i resurrecció de Jesús. Uns ho faran com una tradició cultural religiosa, altres ho faran des de la fe i pot ser altres ni d’una manera ni altra.

Però es celebri com es celebri, el que no ens pot passar per alt, de cap manera, és la passió de Jesús que s’actualitza en el sofriment dels nostres germans i germanes, que continuen patint amb més força en el nostre temps. Recordar i reviure la passió de Jesús, ens apropa a tots aquells i aquelles que es senten abatuts per la impotència, com poden ser totes les víctimes de desnonaments, o dels poders econòmics i de l’atur, o de la violència de gènere, o de qualsevol enfrontament bèl·lic, o de la emigració forçada, etc… Continua

Setmana Santa i Pasqua a Sant Llorenç

SALUTACIÓ:

Ens trobam a les portes de la Setmana Santa, a punt de celebrar la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús, i aquí teniu el programa d’actes propis de la litúrgia i de la religiositat popular.

Però el que no ens pot passar per alt, de cap manera, és Continua

Francesc: un Papa que sembla proper

Durant tota la setmana passada, els mitjans de comunicació d’arreu del món han seguit l’elecció del nou Papa, després de la renúncia de Benet XVI. S’han fet apostes, s’han dit desbarats, veritats i mentides, per tal de dir qualque cosa; la qüestió era que cada un digués la seva sense mirar massa prim, tant del Papa que va renunciar com del que va ésser elegit, però molt més d’aquest darrer. Continua

Comentari a la paràbola del Pare Bo

La paràbola del Pare Bo, més coneguda com la paràbola del Fill Pròdig, ens explica Déu com un Pare que té un negoci familiar  i que, enmig de tots els seus maldecaps, el que més li interessa és la relació amb els seus fills: respecta la seva llibertat, sap callar i esperar, davant la petició del seu fill petit que vol fer la seva vida, i encara que ell sofreix, accedeix al que li demana el fill, perquè sap que torna gran i que no el pot tractar com un infant. Passa pena per què coneix les seves debilitats, però sap també les seves possibilitats, i deixa que ell mateix aprengui de l’escola de la vida, i encara que el fill tuda bona part del que ha rebut, el Pare entén que és el preu que ha de pagar per madurar. Continua

Comunicat als participants a la catequesi familiar de primera comunió

Donat el mal temps que, dimecres dia 13, es va posar de fort vent i aigua neu a mitjan capvespre, suspenguérem la sessió de catequesi pels nins i nines. No hi hagué temps d’avisar per telèfon, encara que jo em vaig desplaçar a s’escola nova per anar avisant. Ho comunicam com una disculpa davant els qui vos prenguéreu la molèstia d’assistir. I ho comunicam com una notificació als qui no vos desplaçareu al lloc habitual de catequesi; donat que teniu a casa totes les orientacions necessàries, els nins i nines, si voleu, poden realitzar les activitats a ca vostra mateix, com fèiem altres vegades- Continua

Crisi, autocrítica, conversió

En temps de Jesús, al seu país, amb molta facilitat consideraven que les desgràcies humanes com malalties, tares físiques o mala sort dins la vida, eren un càstig de Déu pels propis pecats o dels seus avantpassats. D’aquesta manera,  culpabilitzant les víctimes dels seus mals, els demés podien continuar la vida amb tota tranquil·litat,  sense cap tipus d’implicació en resoldre els problemes de la gent i el sofriments d’aquella societat.  Continua

Quaresma

ACTIVITATS A LA UNITAT PASTORAL DURANT LA  QUARESMA

A Sant LLorenç: 

Dimecres dia 13 de febrer: Eucaristia i imposició de cendra, a les 19·30 hores.

– Diumenge dia 3 de març: Eucaristia de Catequesi familiar de primera comunió a les 12·15 hores.

– Dimecres dia 6 de març: Reunió de pares i mares de catequesi familiar a S’Escola Nova,  a les 20·00 hores.

– Divendres dia 15 de març: Celebració Comunitària de la Penitència, a les 19.30

– Cada divendres, abans de la missa, “Via Crucis”. Continua

Camí cap a Pasqua

Aquestes setmanes avançam junts cap a Pasqua, i en arribar-hi celebram la força de la vida, la plenitud de la vida, l’esperança d’una existència que assacia tots els nostres anhels, il·lusions i desigs de felicitat.

No potser recórrer aquest camí des d’una mentalitat amarada de grisor, com si el nostre Déu ens volgués persones de dolor i sofriment. Allò que hem sentit tantes vegades: ”hem vingut a aquest món per sofrir” o com diu Homero a la Il·líada: “la vida  de l’home ha de ser dolor”. Continua

No hi ha justícia sense igualdat

Aquest és el lema de la Campanya de Mans Unides d’enguany, posant especialment esment en promoure la igualtat i l’autonomia de la dona, ja que moltes dades del món posen en evidència la feminització de la pobresa. La Campanya de Mans Unides vol contribuir a acabar amb les arrels de la discriminació que pateixen les dones i donar suport a projectes que reconeixen la seva dignitat per impulsar el desenvolupament integral de les persones i dels pobles. Continua

Dia escolar de la no-violència i la pau

 

Durant els mes de gener són dues les diades de pau: el dia primer de gener, Jornada de Pregària Mundial per la Pau, instituïda pel Papa Pau VI , i el dia 30, Diada escolar de la No-Violència i la Pau, fundada pel pedagog Llorenç Vidal, fent-la coincidir  amb l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. Continua

Viure la humanitat de sant Antoni!

Aquests dies, molts dels pobles de la part forana de Mallorca viuen de manera apassionada les tradicions populars entorn de la Festa de Sant Antoni. Res que dir als esforços i feina per mantenir vives unes o altres tradicions. Però sovint dóna la impressió que mantenim i “ressuscitam” formes de tradicions, sense tenir massa esment dels elements essencials que han donat origen a aquelles celebracions. Pot ser molta gent no té ni idea de la figura del Sant, ni de l’aportació humana, ètica i de fe que ens aporta tal personatge. Ja sé que en les tradicions populars s’hi mesclen molts altres elements del passat, com ritus entorn del foc, etc. O que festes religioses són hereves d’altres celebracions anteriors que foren cristianitzades a un moment o altre de la història. Així hi tot, crec que és millor que anem també al bessó de la festa, amb tota la riquesa “espiritual” que Sant Antoni pot aportar-nos per un millorament de la nostra vida personal i col·lectiva. Que no sigui només una festa per cantar glosses, per suposat moltes d’elles amb sentit i que parlen del que vivim i del que mal vivim, enmig de foc i fum, sinó que també encengui una mica les nostres energies interiors per créixer com a persones i com a poble despert, poble que  veu, que jutja allò que veu i que actua i transforma la societat en tot allò que té de millorable i injust. Continua