Arxiu de la categoria: Història

Can Trujillo: una casa diferent

Publicat el per , null
3

Abans de l’arribada del turisme, la majoria de les cases de Sant Llorenç se semblaven molt les unes amb les altres, amb algunes diferències que Jaume Sales explicà molt bé en el llibre del Centenari. N’hi havia algunes d’especials que se sortien de la “norma”, però eren poques i normalment corresponien a edificis singulars, com l’estació, la rectoria o la casa de Salvador Galmés, per només posar alguns exemples; la resta es movia dins el que sempre s’havia vist: persianes, dos aiguavessos, en el primer dels quals hi havia l’entrada i un quarto a casa costat; en el segon, la cuina, a vegades un altre quarto i, enmig, una espècie de sala que en realitat era la continuació de l’entrada; i, a dalt, el sòtil. Aquesta distribució era la que s’havia fet sempre i corresponia a la que, al llarg dels segles, semblava que era la més pràctica en una zona calorosa com la nostra. Continua →

Guillem Llinàs i Bartomeu Duran: dos maçons llorencins (IV)

Publicat el per , null
Respon

Bartomeu Duran Caldentey

Bartomeu Duran Caldentey va néixer a Sant Llorenç el 27 d’agost de 1889 i treballava d’agent comercial. Estava afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol. L’any 1933 ingressà a la Maçoneria, concretament a la lògia Pitàgores, i va arribar al grau 3 de Mestre Maçó, ocupant el càrrec de llimosner. Segons Francisco Sanllorente, tenia el pseudònim “Salmerón”, probablement en honor de Nicolás Salmerón, que el 1873 havia presidit la República i era considerat francmaçó. Continua →

Guillem Llinàs i Bartomeu Duran: dos maçons llorencins (III)

Publicat el per , null
1

Quan assassinaren el seu oncle polític, el qui esperava esser el seu sogre –un comerciant que venia bacallar i arengades a una botiga del carrer del Sindicat i que tothom coneixia com “el Bacallaner”– li recomanà que s’entregàs voluntàriament per fer el servei militar amb els nacionals, ja que sinó s’exposava a seguir el mateix camí, però ell, una vegada entregat, no se n’acabava de refiar i, treient-se la roba de soldat al peu de la murada de Ciutat, enfront de la Catedral, es va llençar a l’aigua i va nedar fins a un vaixell carboner francès que hi estava fondejat, esquivant el far de Portopí que il·luminava les aigües de la badia per a què ningú no s’escapàs. Va demanar asil polític i va marxar amb el vaixell cap a Marsella, on hi va estar aproximadament fins l’any 1941, treballant a la distribuïdora de fruites d’un comerciant solleric. Continua →

Guillem Llinàs i Bartomeu Duran: dos maçons llorencins (II)

Publicat el per , null
Respon

La repressió

A darreries de juliol de 1936, els capitans d’artilleria retirats Pasqual i Antoni Zaforteza Villalonga i el tinent d’Intendència Llorenç Serra Siquier, acompanyats per membres de la Falange i de les Joventuts d’Acció Popular (JAP), assaltaren el Temple de la lògia Pitàgores, que estava en el carrer Anselm Turmeda, núm. 32, requisaren tots els seus béns i documents i el centre fou clausurat. El 15 de setembre de 1936, el general Franco va publicar un decret on es declarava la Francmaçoneria fora de la llei i va començar una forta repressió contra els seus membres.

Segons Sanllorente, varen esser onze els maçons mallorquins assassinats, tots de la lògia Pitàgores, entre els quals hi havia tres Venerables Mestres: Jaume Valls Segura, Pere Grau Dauset i Dionís Pastor Balsero, tot i que la dada de víctimes no és totalment correcta, ja que també hi inclou Bartomeu Duran i aquest darrer només va esser empresonat, com veurem més endavant. També assasinaren Mateu Martí, que havia pertangut a la lògia Renovació. Continua →

Guillem Llinàs i Bartomeu Duran: dos maçons llorencins (I)

Publicat el per , null
Respon

La Maçoneria[1]

Segons el Diccionari català-valencià-balear, la maçoneria (o francmaçoneria, on el prefix franc fa referència a lliure, no a francès) és una “associació secreta –ells prefereixen utilitzar la paraula discreta en lloc de secreta– de persones unides amb propòsits fraternals progressistes i racionalistes, i que usa com emblemes certs instruments de l’ofici de mestres de cases, com l’escaire i el nivell“. Etimològicament, diu sant Isidor de Sevilla, que els treballadors de la construcció s’anomenaven machionis (picapedrers)  perquè utilitzaven machinas (bastimentes) per construir les parets. D’aquesta paraula machio deriven els termes maçón (francès), masón (castellà) o maçó (català).

Hi ha moltes teories sobre els seus orígens, que solen començar per Hermes Trisgemist –un sobirà de Tebes– i passen pels croats i els templers, però la més acceptada els situa en els gremis medievals, sobretot en els constructors de catedrals, que guardaven en secret els seus coneixements i es reunien a uns llocs que anomenaven lògies. Continua →

Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (i VIII)

Publicat el per , null
Respon

Accademia delle coscienze libere

El blog italià Accademia de la coscienze libere, de tendència anarquista, que publica articles encaminats a la recuperació de la memòria històrica, també en va incloure un que parlava d’Antoni Soler. No he intentat traduir-lo perquè crec que més o manco s’entén.

“La sede della banda di Brabo Portillo è in ‘Calle Septembrina’, al numero diciassette. Le squadre d’assalto sono dirette da un ‘pistolero’ che tutti chiamano ‘el Rubio’, di cui non si conosce con certezza il vero nome. Forse si tratta di Bernat Armengol che ha fatto parte della CNT. Assieme a lui ci sono Fernando Teran che è stato ufficiale dell’ esercito, Manuel Grau, Eduardo Ferrer, Joan Serra che è il figlio di un ricco industriale, ed altri ancora. E’ sugli uomini di Brabo che gli anarchici cercano informazioni. È di questi che si vuol conoscere i nascondigli e svelare chi li finanzia. Continua →

Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (VII)

Publicat el per , null
Respon

Francesc Sabater Gamundí

Francesc Sabater Gamundí va néixer a Barcelona l’any 1889, però es tralladà a Mallorca per mor d’una malaltia que necessitava un canvi d’aires. Pertanyia al Partit Comunista i, a principis de 1920, fou detingut a Palma per no facilitar el parador de Pestaña i El Noi del Sucre, i fou acusat d’un assassinat perpetrat a Barcelona amb anterioritat. Amb motiu d’aquesta detenció s’inicià, al periòdic Cultura Obrera, una subscripció voluntària al seu favor. A partir de 1920 va escriure diversos articles en aquesta publicació i també apareix en una subscripció a favor de l’Escola Racionalista del Sindicat de la Construcció, el 1922[1]. Fou assasinat en el Camí dels Reis, de Palma, la nit del dos al tres d’octubre de 1936[2].

Una de les cartes que va publicar a Cultura Obrera és la que reproduïm a continuació, en la qual denuncia la persecució que va patir per part d’Antoni Soler, el Mallorquí. Continua →

El poblat talaiòtic de s’Illot, proposat com un dels millors projectes culturals a la revista anglesa “Design Week”

Publicat el per , Ajuntament
1

Monica Biagioli, professora del Design College of London i especialitzada en projectes culturals dins l’àmbit públic, proposa el poblat talaiòtic de s’Illot com un dels millors exemples de disseny en aquest sector.

Monica, va viure de jove a Mallorca i aquest passat Nadal va visitar el poblat talaiòtic de s’Illot. A rel d’això, ha proposat el nostre jaciment a l’enquesta realitzada per la revista Design week, sobre “Quin és el vostre exemple preferit de disseny en el sector públic?”.

Podeu consultar l’enllaç a la revista a continuació, juntament amb la corresponent traducció. Continua →

Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (VI)

Publicat el per , null
1

Antonio Soler Marcos és un escriptor nascut a Màlaga que té publicades 14 novel·les i diversos treballs d’investigació, a més d’esser considerat un expert en la Guerra Civil i els seus prolegòmens. També ha escrit nombrosos guions per al cinema i la televisió i ha col·laborat amb diversos diaris de tirada nacional. Ha rebut cinc premis literaris (entre ells, el Nadal) i les seves obres han estat traduïdes a nou idiomes estrangers. A la seva darrera novel·la “Apóstoles y asesinos”[1] –un llibre d’investigació però contat en forma de novel·la per a què sigui més amè– conta la vida de Salvador Seguí, el Noi del Sucre i l’auge de l’anarquisme abans de la dictadura de Primo de Rivera. En aquest llibre també parla d’Antoni Soler Martorell, el Mallorquí.

Continua →

Son Servera celebrà amb diversos actes la festivitat de Sant Ignasi

Publicat el per , null
Respon

El passat, 1 de febrer, l’Ajuntament de Son Servera dugué a terme diversos actes per tal de celebrar la festivitat de Sant Ignasi, festa que es celebra per recordar l’alçament del cordó militar establert l’any 1820 amb motiu de l’epidèmia de la pesta que assolà el poble. Com bé va expressar la batlessa, Natalia Troya, en l’acte de presentació del premi ‘Metge Joan LLiteres’, Continua →

Flor de Card 45 (I)

Publicat el per , null
3

Aquest mes fa 45 anys que es va publicar el primer número de la revista Flor de Card, iniciant així la premsa local en el nostre poble, una premsa que ha tengut continuïtat, a partir de la primavera del 2011, amb la creació de la publicació digital Card.cat. És evident que de llavors ençà ha plogut molt i que les inquietuds dels llorencins han canviat com de la nit al dia, però per ventura no estaria malament recordar quines eren aquelles inquietuds, quan la dictadura franquista tirava les darreres coces i quan encara no havíem sentit parlar d’ordinadors personals, telèfons mòbils, internet o xarxes socials, per només posar alguns exemples. Així que, si m’ho permeteu, cada mes faré un article sobre els temes que consideri més interessants inclosos a la revista Flor de Card durant tot un any, començant pel primer, 1972.

Continua →

Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (V)

Publicat el per , null
1

Paco Ignacio Taibo II (Gijón, 1949) és un presitigiós escriptor i periodista hispano-mexicà conegut, sobretot, per les seves novel·les policíaques i per haver creat i dirigit la “Semana Negra de Gijón“, des del 1988 fins el 2012. Té publicades una trentena de novel·les i altres tantes publicacions d’investigació, per a les quals ha rebuts nombrosos premis i reconeixements internacionals. A la seva novel·la “La bicicleta de Leonardo”[1], que mescla històries reals amb altres que no ho són, surt diverses vegades el personatge d”El Mallorquín”:

“Su ayudante era flaco, de brazos muy largos y mirada torva, carne de presidio, hijo del asilo, llamado Antonio Soler, alias “el Mallorquín”, que miraba al Barón con una mezcla de miedo y sorna”[p. 83].

Continua →

Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (IV)

Publicat el per , null
3

Davant la situació gairebé de guerra en què es trobava Barcelona, el governador Julio Amado va proposar que es formàs una comissió mixta entre el govern, la patronal i els sindicats, aquests darrers representats per Salvador Seguí, el Noi del Sucre, secretari general de la CNT (que posteriorment seria assassinat, el 10 de març de 1923). Se celebraren diverses reunions el novembre de 1919, però ni la patronal estava disposada a flexibilitzar la seva postura i readmetre els acomiadats, ni Seguí va poder controlar els sindicalistes més radicals, per la qual cosa es va disoldre la comissió sense arribar a cap acord[1]. Llavors, la patronal va posar la banda de Soler –coneguda com la Banda negra– en mans d’un personatge sinistre que ja hi estava relacionat d’abans, el baró König. Continua →

Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (III)

Publicat el per , null
2

Antoni Soler Martorell, el Mallorquí

Antoni Soler Martorell, àlias “el Mallorquí“, va néixer a Sant Llorenç als voltants de 1882 i, segons Llorenç Capellà, de jove feia de sabater. Com ja s’ha dit, no vaig poder trobar la seva partida de naixement en el Registre Civil de Manacor (potser degut al comentari que veurem tot seguit, on s’afirma que els seus pares el portaren a la inclusa), però hi ha diversos documents que asseguren que havia nascut a Sant Llorenç i que quan va morir, el 1920, tenia 38 anys. Tampoc no he pogut aconseguir cap fotografia seva, però hi ha dos escriptors que el descriuen. Paco Ignacio Taibo II diu: “Era flaco, de brazos muy largos y mirada torva, carne de presidio, hijo del asilo, llamado Antonio Soler, alias “el Mallorquín”[1]; Antonio Soler Marcos assegura que Angel Pestaña, una de les figures més destacades de l’anarcosindicalisme español, a les seves memòries parla d’ell com a “licenciado en presidios, chulo y ladrón de oficio, hombre en verdad peligroso por lo cuco y desconfiado”[2]. El mateix Soler, el descriu com “…de barbilla corta y nariz larga. Era un hombre anguloso, callado, pero al que de pronto le gustaba remachar una y otra vez las mismas palabras: Tenemos la autoridad con nosotros”[3].

Continua →

Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (II)

Publicat el per , null
2

La vaga de La Canadenca[1]

La gran prova de foc per a la CNT va esser la vaga de La Canadenca, una companyia elèctrica catalana que es coneixia amb aquest nom perquè el seu principal accionista era el Canadian Bank of Commerce of Toronto. La vaga va començar el 5 de febrer de 1919 i va durar 44 dies, arribant a paralitzar el 70% de la indústria catalana, quan s’hi afegiren les empreses d’aigua, de gas, de transport i també l’altra empresa elèctrica Energía Eléctrica de Cataluña. Barcelona va esser ocupada pels militars, a les ordres del general Joaquín Milans del Bosch (padrí de Jaime Milans del Bosch, el general que va prendre part en l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981), es declarà l’estat de guerra –que més tard s’estendria a tot l’Estat espanyol–, es tregueren 8.000 sometents al carrer, es practicaren unes 3.000 detencions d’obrers i es clausuraren tots els sindicats.

Continua →

Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (I)

Publicat el per , null
3

Sant Llorenç des Cardassar ha tengut, al llarg de la seva història, persones de les quals un es pot sentir orgullós d’haver pertangut a la mateixa comunitat, perquè han tengut una aptitud o una actitud positiva que els enalteix davant els seus conciutadans, i sé cert que tots en podríem trobar molts d’exemples, que anirien des de les que han tengut un reconeixement oficial fins a les que han fet una feina més discreta però també efectiva envers el seu poble.

Però també n’hi ha que destaquen per l’altre costat, pel més obscur, pel que ens sorprèn de manera negativa, perquè pensàvem que a la nostra petita comunitat no hi havia lloc per als malfactors. I també sé cert que tots trobaríem exemples d’aquesta gent, perquè el nostre poble no és diferent dels altres i en aquestes terres, com a totes les altres, s’hi congrien persones de tota casta, bones i dolentes. Continua →

“Vi i cultura a Mallorca” de Felip Munar a l’Espai 36

Publicat el per , null
Respon

Presentació del llibre de Felip Munar Munar ” Vi i cultura a Mallorca”. Divendres, 2 de desembre a les 20h.
“Ens sentim orgullosos de la nostra terra, i dels fruits que en sorgeixen. El vi és un símbol: constància, fe, equilibri, un punt d’agosarament, «fruit de la terra i del treball dels homes»; Continua →