L’havíeu sentit alguna vegada?. No sé si passa de ser un mot familiar. Era així com ma mare anomenava aquella petita repisa que sustentada per dues columnes, tot de ciment pulit, es posaren de moda en els anys quaranta i cinquanta (o potser abans), a manera de pòrtic a la llar del foc.
(El fet que ma mare fos carrionera ens podria convidar a treballar les singularitats diferencials de la parla entre Sant Llorenç i Son Carrió, però és un altre tema) Continua
La Flama arribarà enguany a més de tres mil pobles i ciutats d’arreu dels països catalans.
Aquest dijous matí ha arribat a Manacor la Flama del Canigó, que quedarà instal·lada a l’entrada de l’Ajuntament. La Flama, que arribà a Mallorca aquest dimarts 23 de juny va ser rebuda al pati de l’Ajuntament d’Alaró, on es va dur a terme un parlament i una actuació de la de xeremiers. Continua
Més que mot perdut és una curiositat de la parla llorencina. A la calor forta i humida aquí li diem xaloc (Quin xaloc que fa!)
Identificam una determinada situació climatològica amb el nom del vent d’on habitualment acostuma a venir aquest aire calent i humit.
El mot es comparteix amb aquell altra potser més escaient: basca. Continua
A l’estiu, tota cuca viu.
Refrany ben conegut i usat. El DCVB mostra algunes variants, segons el lloc de recollida: «En l’estiu (o «d’estiu») tota cuca viu» (Cat., Men.); «En l’estiu, tothom viu» (Mall.); «En l’estiu, tot lo món viu» (Val.); «A l’estiu, tot reviu» (Olot, Empordà), sense indicació de significat. Continua
Un mot que encara sent dir als meus pares és “cascarrulla”, però dins la societat ha perdut bastant el seu ús. Aquí teniu la fitxa descriptiva: Continua
En la segona de les accepcions que mostra el diccionari és viva, encara que es va perdent o substituint per conceptes com exigent, malhumorat….
Particularment n’he arribades a conèixer moltes de persones esquiterelles. Continua
Molts pensareu que me falta un bull posant aquest mot, que de cul tots en tenim de fa temps (més gros o més petit) i culejam des que som persones. I així és, però a Mallorca aquesta paraula té (o almanco ha tengut) significats més particulars i curiosos, alguns dels quals ara ja no se senten gaire: Continua
Fins a setanta d’abril no te llevis un fil.
Sorgí d’una conversa espontània amb en Pere Santandreu (de sa Central), parlant del temps i de la terrorífica -per a sembrats i hortalisses d’estiu- granissada d’aquest proppassat nou de juny. Continua
Si no és perdut (dependrà de l’entorn personal), s’usa poc. A vegades, l’he sentit, referit a pedres (esbrellar una pedra grossa a cops de mall) i també a l’hora de fer estelles (esbrellar una soca). Continua
L’expressió “anar cop-piu” (variant dialectal mallorquina de la més estàndard “anar cloc-piu”) és ver que encara se sent, però va perdent a poc a poc vigència per altres sinònims més generals com “decaigut”, “deprimit” o “desanimat” o, fins i tot, per castellanismes, com “estar de bajón”.
El que sí que ja no se sent (i jo també desconeixia) és el mot clopinsos, de la mateixa família, i que he trobat per casualitat mentre cercava informació sobre el mot cop-piu. Resulta que clopinsos ve a ser un sinònim antic “a la mallorquina” de “doblers, menuts o ferro”. Aquí teniu la fitxa completa dels dos mots: Continua
Desconcert
De veres que és un expert
qui decideix les mesures?
De veres que són segures
les taules d’un bar obert
però si hi ha cap concert
no podem estar devora? Continua
Segurament, en aquesta època de declaracions de renda, resulta un mot ben escaient. Encara que el mot tengui certa connotació religiosa, haurem de reconèixer que, amb el temps i pel que fa a l’aspecte contributiu, hi hem guanyat. Certament -la gran majoria- ara pagam molt més que la desena part del que s’ha produït, però en canvi podem gaudir d’uns serveis que abans no tenien.. Continua
A bé o mal andar, de ta part l’escrivà
Una vegada acabada la llista dels Top ten encetem una recreació de refranys un tant aleatòria i potser caòtica. En base al “Corpus de fraseologia de les Illes Balears” de Bàrbara Sagrera anirem comentat aquells que, pel seu contingut a per la seva actualitat, al meu parer, semblin vigents.
El present no destaca pel contingut -amb el qual no em sento emocionalment gens identificat-, sinó per ser de rabiosa actualitat. Continua
Una frase divertida i ben mallorquina que sempre m’ha agradat sentir sempre ha estat: “És ben hora de copar-li” (en el sentit de marxar). Si bé encara avui es pot sentir, també és ver que de cada pic se sent manco entre les noves generacions.
Significat: anar-se’n, posar-se en camí (Mall.)
Grafies documentades: «I com haguérem dinat, | ja li vàrem ‘ver copat | altre pic a passejar» (glosada pop. Mall.).
Etimologia: format damunt copa. Continua
Crec que no és perdut del tot, encara s’empra en moments circumstancials: Va ben xalest aquest!
En la majoria dels casos, però, es va substituint per la paraula “alegre” si és persona riolera o “viu” si es vol accentuar el caràcter vivaç.
Mu mare encara ho diu: “vaig a grenar la carrera”. Però com que la gent de la meva edat ni els més joves ja ni grenam davant ca nostra (i just, just a dins) ni ens asseiem a la fresca (ens socialitzam més per xarxes socials i whatsapps des de la nostra habitació), és un mot que va en desús sobretot perquè ha perdut vitalitat. Abans era una part més de la casa, ara ja no la sentim nostra, ja és del carrer i com a tal esperam que ens la facin neta (i a pics fins i tot que ens hi posin cossiols si fa el cas). També és ver que el tipus d’empedrat que ens hi han posat i el trànsit continu que passa a segons quins indrets tampoc hi ha ajudat gaire. Continua
Certament no sé ben bé si és un mot perdut o forma part del ampli llistat dels “inexistents” (totalment desconeguts). En el meu entorn no l’havia sentit mai fins que vaig començar a festejar. A la banda de migjorn de l’Illa l’usen a manera de “remenar calaixos”, “cercar, “restrejar”… Recordava, l’altre dia, en Serafí que l’havia sentit, en el mateix sentit, a Felanitx. Això sí, en la versió “butxinar” (Ja se sap que en aquella zona a determinades “o” àtones, a l’hora de parlar, les converteixen en “u”) Continua
Mesures a educació
Contractaran professors
i triplicaran les aules?
Si no fossin just paraules
seria meravellós!
Serà el virus capritxós
qui farà el canvi possible? Continua
No diguis blat que no el tenguis dins el sac i ben fermat.
I amb aquests acabam la, varies vegades, esmentada llista dels Top ten dels refranys mallorquins (Victor Pàmies/Climent Picornell)
A l’Alcover-Moll no he sabut trobar significat o explicació. Bàrbara Sagrera en el seu “Corpus…” mostra:“vol dir que no cal confiar en aquelles coses que encara han de venir”. Continua
Si bé és un mot en moltes accepcions encara usat, en altres el jovent ja l’ha substituït per altres més moderns i generals, la qual cosa el converteix, almanco, en un verb en perill i desús, sobretot en l’apartat III: Continua