Estridències
A una cala amagada
cercàvem pau i descans
i hem trobat quatre bergants
amb música arreu posada.
De forma ben educada
silenci els hem demanat. Continua
La glosa de Maribel Servera (231)
Respon
Arxiu de la categoria: Llengua
Imatge amb text / Text amb imatge
Es moda parlar d’escola. S’acostuma a utilitzar l’escola com a instrument electoral. Una manera com una altra de desviar l’atenció. Mestre es parla de l’escola, o de la llengua, o de l’adoctrinament… no es parla, per exemple de frau fiscal, de balances fiscals compensatòries o de partides pressupostàries. Continua
Mots perduts: cocou
De ver només l’he sentida de rampellada a la meva joventut, quan me deien o sentia a dir “ets un missèr de cocou”, expressió ja poc usada. I se veu que pot tenir altres accepcions: Continua
La glosa de Maribel Servera (229)
Drama
Hipòcrita, anomenes
realitat del país
al reemplaçament submís
de la llengua que malmenes.
Hem de contar les cadenes
en català i castellà? Continua
Mots perduts: tàpara
No tenia el mot a l’arxiu de la memòria, i segur que l’havia sentit moltes vegades. va ser na Caterina que em va assenyalar que era un mot usat sovint per ma mare “una cista amb tàpera” (de cista en parlarem un altre dia).
La força de la mirada externa!. Sempre resulten interessant les mirades externes!. Segurament, de forma incoscient, transformava el mot local (recollit a Manacor) pel més usual de tapadora. Un engany del cervell!. Continua
Refranys: Per Sant…
Per Sant Pere enrevolten la figuera.
Sant Pere és un sant d’aquells que fa vasa. A moltes cases hi ha peres; molts d’anys, com a col·lectivitat hem considerat que Sant Pere disposava de les claus del cel… molts son, idò els refranys i les creences referides al sant (L’amo en Capdepera, ja vellet, quan tronava, em deia: “veus, ara Sant Pere, tragina les caixes, per això fa aquest renou!”) Continua
La glosa de Maribel Servera (228)
Cirque du Soleil
Haurem perdut la destresa
del cos i l’habilitat,
l’art i la capacitat
d’admiració i de sorpresa.
Haurem perdut la bellesa,
la màgia i el paradís,
Mots perduts: conió amagar
Com a pare puc donar fe que aquest mot s’ha perdut entre els infants a l’hora de jugar al clàssic joc d’amagar-se i trobar. I no ha estat precisament substituït per cap mot més general, sinó que pel castellà escondite, que me fa mal a les orelles just de sentir-lo, tant graciós com és la nostra forma genuïna. Les meves pròpies filles he de reconèixer que el diuen, per molt que jo els hi corregeixi contínuament. I és que la força del carrer guanya…
Potser seria una bona idea, a part de treballar-ho des de casa, seria reforçar-ho a l’escola (és una proposta…). Aquí teniu la fitxa del joc, que ens deixa alguna sorpresa (no sabia que existissin tantes variants!): Continua
Mots perduts: cipró
L’havíeu sentit alguna vegada?. No sé si passa de ser un mot familiar. Era així com ma mare anomenava aquella petita repisa que sustentada per dues columnes, tot de ciment pulit, es posaren de moda en els anys quaranta i cinquanta (o potser abans), a manera de pòrtic a la llar del foc.
(El fet que ma mare fos carrionera ens podria convidar a treballar les singularitats diferencials de la parla entre Sant Llorenç i Son Carrió, però és un altre tema) Continua
La Flama del Canigó arriba a Manacor
La Flama arribarà enguany a més de tres mil pobles i ciutats d’arreu dels països catalans.
Aquest dijous matí ha arribat a Manacor la Flama del Canigó, que quedarà instal·lada a l’entrada de l’Ajuntament. La Flama, que arribà a Mallorca aquest dimarts 23 de juny va ser rebuda al pati de l’Ajuntament d’Alaró, on es va dur a terme un parlament i una actuació de la de xeremiers. Continua
Mots perduts: xaloc/basca
Més que mot perdut és una curiositat de la parla llorencina. A la calor forta i humida aquí li diem xaloc (Quin xaloc que fa!)
Identificam una determinada situació climatològica amb el nom del vent d’on habitualment acostuma a venir aquest aire calent i humit.
El mot es comparteix amb aquell altra potser més escaient: basca. Continua
Refranys: A l’estiu…
A l’estiu, tota cuca viu.
Refrany ben conegut i usat. El DCVB mostra algunes variants, segons el lloc de recollida: «En l’estiu (o «d’estiu») tota cuca viu» (Cat., Men.); «En l’estiu, tothom viu» (Mall.); «En l’estiu, tot lo món viu» (Val.); «A l’estiu, tot reviu» (Olot, Empordà), sense indicació de significat. Continua
Mots perduts: cascarrulles
Un mot que encara sent dir als meus pares és “cascarrulla”, però dins la societat ha perdut bastant el seu ús. Aquí teniu la fitxa descriptiva: Continua
Mots perduts: esquiterell, -ella
En la segona de les accepcions que mostra el diccionari és viva, encara que es va perdent o substituint per conceptes com exigent, malhumorat….
Particularment n’he arribades a conèixer moltes de persones esquiterelles. Continua
Mots perduts: culejar
Molts pensareu que me falta un bull posant aquest mot, que de cul tots en tenim de fa temps (més gros o més petit) i culejam des que som persones. I així és, però a Mallorca aquesta paraula té (o almanco ha tengut) significats més particulars i curiosos, alguns dels quals ara ja no se senten gaire: Continua
Refranys: Fins a…
Fins a setanta d’abril no te llevis un fil.
Sorgí d’una conversa espontània amb en Pere Santandreu (de sa Central), parlant del temps i de la terrorífica -per a sembrats i hortalisses d’estiu- granissada d’aquest proppassat nou de juny. Continua
Mots perduts: esbrellar
Si no és perdut (dependrà de l’entorn personal), s’usa poc. A vegades, l’he sentit, referit a pedres (esbrellar una pedra grossa a cops de mall) i també a l’hora de fer estelles (esbrellar una soca). Continua
Mots perduts: cop-piu/clopinsos
L’expressió “anar cop-piu” (variant dialectal mallorquina de la més estàndard “anar cloc-piu”) és ver que encara se sent, però va perdent a poc a poc vigència per altres sinònims més generals com “decaigut”, “deprimit” o “desanimat” o, fins i tot, per castellanismes, com “estar de bajón”.
El que sí que ja no se sent (i jo també desconeixia) és el mot clopinsos, de la mateixa família, i que he trobat per casualitat mentre cercava informació sobre el mot cop-piu. Resulta que clopinsos ve a ser un sinònim antic “a la mallorquina” de “doblers, menuts o ferro”. Aquí teniu la fitxa completa dels dos mots: Continua
La glosa de Maribel Servera (227)
Desconcert
De veres que és un expert
qui decideix les mesures?
De veres que són segures
les taules d’un bar obert
però si hi ha cap concert
no podem estar devora? Continua
Mots perduts: deume/delme
Segurament, en aquesta època de declaracions de renda, resulta un mot ben escaient. Encara que el mot tengui certa connotació religiosa, haurem de reconèixer que, amb el temps i pel que fa a l’aspecte contributiu, hi hem guanyat. Certament -la gran majoria- ara pagam molt més que la desena part del que s’ha produït, però en canvi podem gaudir d’uns serveis que abans no tenien.. Continua