Quan na Caterina m’advertí “alerta que no caigui res, que està primparat”, vaig entendre el missatge però no la paraula; per això li vaig demanar repetició. Un mot que no vaig saber trobar en la llista de records familiars d’infantesa. Continua
Es tests s’assemblen a ses olles
No sé treure gens de suc als refranys que segueixen a la llista dels Top ten segons recerca de Víctor Pàmies comentada per Climent Picornell fa deu anys. “Qui barata es cap se grata” fer barates surt malament, “Qui dia passa any empeny” val més deixar passar el temps que actuar, “Gat escaldat aigua freda tem” fugir i no aprendre de les errades…em semblen d’un conservadorisme sumptuós. Continua
Aquest mot, que personalment desconeixia en l’accepció que posaré, no crec que se senti gaire pel poble, més que res perquè ja quasi no existeixen aquest tipus d’individus tan dedicats a foravila. I és que segons el diccionari Alcover-Moll “cuc de terra”, entre altres coses, a la zona de Manacor també significava “conrador molt aplicat als treballs del camp, que entra molt poc a la vila (Manacor); cast. destripaterrones.” . Sí que coneixia la variant missatge, que és més un “home llogat per mesos o per un any per a fer feina en una possessió o lloc”. Una paraula més al cistell, idò! Continua
Fase 1
Tot lo dia puc comprar
però just puc córrer una hora.
Me’n puc anar a un bar d’enfora
però no hi puc passejar.
Puc fer windsurf a la mar
però no fer una nedada. Continua
Ja s’ha comentat en altres entrades, a vegades els mots perduts sorgeixen d’una conversa intranscendent, parlant de temes diversos pot sorgir el mot que fa temps que no havies sentit.
Va ser així que, parlant amb en Rafel Duran, aquests recordava una conversa sobre els “calesses il·lustrats” dels anys quaranta, si fa no fa, a Sant Llorenç. Calessa!, un nou mot! Continua
Encara avui, agafat de mon pare, dic algun dematí quan aixec les meves nines “venga a costura!”. Però no vos creieu, són ocasions espontànies, per fer la gràcia ja que és un mot ben en desús, almanco entre el jovent. Continua
Fa anys era un mot ben usual. Actualment, en determinades circumtàncies (per exemple al contemplar una merdassa de ca en el carrer) encara s’empra. Però el seu ús, sobre tot a les noves generacions, es va perdent.
Es un mot que bé podria descriure la situació d’incertesa i descontrol vigent: Vaja endemesa que ens ha tocat viure!! Continua
S’ase va dir en es porc orellut
Després de “qui no vol pols..” és el que segueix a la llista dels Top ten dels refranys a les Illes Balears segons mostrà, ja fa 10 anys Climent Picornell, seguint les aportacions de l’investigador Victor Pàmies (http://paremiosfera.dites.cat/ ).
A la veu “ase”, el DCVB mostra 84 refranys referits a tal animal; es veu que a la Mallorca preturística, tenia importància cabdal i era ben present. El número 41, referit a Mallorca mostra: “S’ase diu an es porc orellut, i ell en tenia set canes”, no hi afegeix cap explicació.
Respon a aquesta tendència, tan humana i tan nostra de veure els defectes en els altres abans de detectar els propis. Continua
Un mot ben exclusiu de la zona de llevant és “camiona”, referit a autobús. Si bé la gent de la meva edat i més major encara la diu, la majoria de joves ja usa la més “moderna i cosmopolita” bus o autobús. Per això seria una llàstima perdre una paraula tan genuïna com aquesta. Continua
Pocafarina va ser, molts d’anys, la possessió de referencia de Sant Llorenç. On la majoria de bergantells i algunes bergantelles, encetaren l’experiència laboral anant-hi a collir ametles i garroves. Una mena de procés iniciàtic per a bona part de les persones que, ara mateix, viuen la dècada dels setanta i vuitanta.
Cent per cent, de la mà d’Antoni Riera mostra una interessant entrevista a n’Antoni, el fill de l’amo. Continua
Gràcies, mares!
Per la dona que volia
tenir un fill i l’ha perdut,
per la que no n’ha volgut,
per la que en va tenir un dia,
per la que encara és novia,
i fins i tot pel novii. Continua
Les ovelles que pasturen a la falda del turó de Llucamar, just davant ses cases, van ben aumengarades. De lluny sembla que el color vermellós no tés res a veure amb aquella dissortada moda “d’aumengarar” les ovelles amb oli de motor usat.
La combinació d’almagra i oli bullit amb ruda i pebres coents s’acostumava a posar a l’esquena de les ovelles per tal d’espantar les mosques vironeres i estalviar, així la desagradosa tasca de curar les ferides dels virons. Continua
Amb l’entrega de dilluns passat referida a l’estimar es tancava la secció que anomenàrem “Recreació de molts essencials”.
A l’enllaç que es mostra tot seguit es presenta la llista, per odre afabètic, dels mots tractats. Continua
Ja que ahir em vaig oblidar de fer la meva aportació a la secció de mots perduts (el meu company Guillem m’estirarà les orelles) almanco, si m’ho permeteu, publicaré una curiositat lingüística. I és que l’altre dia vaig recordar un dels passatemps que els meus companys d’estudis i jo fèiem al campus de la UIB durant la carrera de Filologia catalana, el qual era enumerar diferents maneres de dir la mateixa paraula segons el poble d’on érem (curolles típiques de filòlegs, supòs). Record anècdotes ben divertides de menjars, insults… però el que més joc va donar mai va ser el dels “carepuntats” (que els deim aquí). No sé exactament quantes ens en sortiren, però record que ens va dur el seu temps i ens va omplir de joia descobrir tanta diversitat lingüística.
Recercant he trobat que segons el filòleg Cosme Aguiló aquest figura de les processons es coneix ni més ni manco que de 16 maneres diferents en territori de llengua catalana (ja n’hi ha!). Continua
El món és vostre
A jo, veure nins i nines
pel carrer, m’ha fet feliç;
i de cop, m’ha fuit el gris,
la pols i les teranyines. Continua
A vegades els mots perduts es retroben en les lectures. Al llegir un text apareix un mot que no havies sentit a dir des que eres infant. Tal és el cas present, retrobar i recordat per Tomàs Martínez.
(En el meu entorn personal no recordo haver sentit mai el mot. Fins fa poc, feia part, idò, dels desconeguts.) Continua
3 Qui no vols pols, que no vagi a s’era.
Victor Pàmies va estudiar quins eren els refranys més populars i aquest és el que passa al davant a les Illes Balears. I també és el més popular a Catalunya i al País Valencià.
El DCVB el mostra a la veu “pols” amb el significat: “per a evitar perills o molèsties cal allunyar-se de les ocasions de caure-hi o de sofrir-les”. Continua
Davant la petició d’alguns lectors hem decidit recopilar en un sol llistat tots els mots perduts que Guillem Pont i Pau Quina van publicant a les pàgines de Card.cat. Aquesta llista s’anirà actualitzant a cada nova publicació i així ens quedarà com una enciclopèdia virtual que es podrà anar consultant.
Igualment, com podeu veure a la fotografia, hem fet més visible i a un sol clic l’accés al llistat: Continua
Com podeu veure la nostra parella de mots perduts d’avui va de “caps”. La primera fa referència al “solc o síquia mestra que serveix per fer anar l’aigua de pluja als aljubs, heretats, etc. ” (Mall.); cast. agüera. És una paraula que encara se sent dir de tant en tant, però no ja entre el jovent.
L’altre, “cap-sord”, sempre me’l deia mon pare Continua
Passejos familiars
La família bujarrona
ha topat molta de gent?
La família d’Orient
ha topat qualque persona? Continua