Un mot ben exclusiu de la zona de llevant és “camiona”, referit a autobús. Si bé la gent de la meva edat i més major encara la diu, la majoria de joves ja usa la més “moderna i cosmopolita” bus o autobús. Per això seria una llàstima perdre una paraula tan genuïna com aquesta. Continua
Pocafarina va ser, molts d’anys, la possessió de referencia de Sant Llorenç. On la majoria de bergantells i algunes bergantelles, encetaren l’experiència laboral anant-hi a collir ametles i garroves. Una mena de procés iniciàtic per a bona part de les persones que, ara mateix, viuen la dècada dels setanta i vuitanta.
Cent per cent, de la mà d’Antoni Riera mostra una interessant entrevista a n’Antoni, el fill de l’amo. Continua
Gràcies, mares!
Per la dona que volia
tenir un fill i l’ha perdut,
per la que no n’ha volgut,
per la que en va tenir un dia,
per la que encara és novia,
i fins i tot pel novii. Continua
Les ovelles que pasturen a la falda del turó de Llucamar, just davant ses cases, van ben aumengarades. De lluny sembla que el color vermellós no tés res a veure amb aquella dissortada moda “d’aumengarar” les ovelles amb oli de motor usat.
La combinació d’almagra i oli bullit amb ruda i pebres coents s’acostumava a posar a l’esquena de les ovelles per tal d’espantar les mosques vironeres i estalviar, així la desagradosa tasca de curar les ferides dels virons. Continua
Amb l’entrega de dilluns passat referida a l’estimar es tancava la secció que anomenàrem “Recreació de molts essencials”.
A l’enllaç que es mostra tot seguit es presenta la llista, per odre afabètic, dels mots tractats. Continua
Ja que ahir em vaig oblidar de fer la meva aportació a la secció de mots perduts (el meu company Guillem m’estirarà les orelles) almanco, si m’ho permeteu, publicaré una curiositat lingüística. I és que l’altre dia vaig recordar un dels passatemps que els meus companys d’estudis i jo fèiem al campus de la UIB durant la carrera de Filologia catalana, el qual era enumerar diferents maneres de dir la mateixa paraula segons el poble d’on érem (curolles típiques de filòlegs, supòs). Record anècdotes ben divertides de menjars, insults… però el que més joc va donar mai va ser el dels “carepuntats” (que els deim aquí). No sé exactament quantes ens en sortiren, però record que ens va dur el seu temps i ens va omplir de joia descobrir tanta diversitat lingüística.
Recercant he trobat que segons el filòleg Cosme Aguiló aquest figura de les processons es coneix ni més ni manco que de 16 maneres diferents en territori de llengua catalana (ja n’hi ha!). Continua
El món és vostre
A jo, veure nins i nines
pel carrer, m’ha fet feliç;
i de cop, m’ha fuit el gris,
la pols i les teranyines. Continua
A vegades els mots perduts es retroben en les lectures. Al llegir un text apareix un mot que no havies sentit a dir des que eres infant. Tal és el cas present, retrobar i recordat per Tomàs Martínez.
(En el meu entorn personal no recordo haver sentit mai el mot. Fins fa poc, feia part, idò, dels desconeguts.) Continua
3 Qui no vols pols, que no vagi a s’era.
Victor Pàmies va estudiar quins eren els refranys més populars i aquest és el que passa al davant a les Illes Balears. I també és el més popular a Catalunya i al País Valencià.
El DCVB el mostra a la veu “pols” amb el significat: “per a evitar perills o molèsties cal allunyar-se de les ocasions de caure-hi o de sofrir-les”. Continua
Davant la petició d’alguns lectors hem decidit recopilar en un sol llistat tots els mots perduts que Guillem Pont i Pau Quina van publicant a les pàgines de Card.cat. Aquesta llista s’anirà actualitzant a cada nova publicació i així ens quedarà com una enciclopèdia virtual que es podrà anar consultant.
Igualment, com podeu veure a la fotografia, hem fet més visible i a un sol clic l’accés al llistat: Continua
Com podeu veure la nostra parella de mots perduts d’avui va de “caps”. La primera fa referència al “solc o síquia mestra que serveix per fer anar l’aigua de pluja als aljubs, heretats, etc. ” (Mall.); cast. agüera. És una paraula que encara se sent dir de tant en tant, però no ja entre el jovent.
L’altre, “cap-sord”, sempre me’l deia mon pare Continua
Passejos familiars
La família bujarrona
ha topat molta de gent?
La família d’Orient
ha topat qualque persona? Continua
Nins al carrer
Avui la xarxa difon
qualque plaça abarrotada
i molta gent va alçurada
perquè el pànic la confon.
Mes no sabem quan ni on
s’ha fet la fotografia; Continua
Assenyalen els biòlegs que tot ésser viu viu el seu viure com si fos el centre del cosmos; així tot coneixement humà sempre és limitat, es faci referència a mots, naturalesa o persones. Es distribeix, el coneixement, a manera de cercles concèntrics, personals i diferents per a cada una de les persones.
Referit als mots hi hauria en un primer cercle aquells que usam habitualment, en un segon cercle aquell que no usam però coneixem, en un tercer aquells que coneixiem i hem anat oblidatnt (on situariem la majoria de mots perduts) i finalment la immensitat dels altres dels desconeguts (a vegades considerats, de forma equívoca, inexistents.
Avui un mot de Salvador Galmés que, per a mi, era situiat a l’àrea dels desconeguts. Continua
Com dèiem a l’anterior entrega molts mots històricament han intentat dissimular la grossera paraula de “collons” o altres similars també mal vistes (es collades, es cotri, es pardals, es perdius…) de manera eufèmica. És el cas tamé de l’expressió ” es cobrombos” que ve a significar el mateix. I és curiós perquè davant de tanta varietat lingüística realment divertida per dissimular aquest mot gruixut de cada cop se’n senten manco i abunda la més general de “es coió” o “es collons” (mostra potser que la societat actual ja no té el pudor d’haver d’amagar res eufèmicament). Continua
GLOSA
#parauladesantjordi
Apost per la creació
per combatre el consumisme,
i per derrotar el cinisme
tenc els sabers i l’amor.
Dins un món ple de buidor
cal lluitar per sobreviure. Continua
2 Tots duim una campana dalt es cap
El DCVB també el mostra a la veu “campana” amb el significat “tots demostram amb les nostres obres el nostre caràcter, encara que no vulguem”
Vendria a ser un refrany de significat diferent a l’anterior. Aquest recollit Mallorca.
En la mateixa línia hi podríem incloure aquell de “S’homo es té per sa dita, i es bou p’es banyam” que vol dir que el compliment de la paraula és el que caracteritza l’home formal. Continua
“Et fotré una morma!” anys enrere, era una expressió amenaçant que s’utilitzava, entre els infants i adolescents, per marcar territori, per demostrar superioritat sobre l’altra. Generalment l’amenaça acabava en no res.
També, a vegades, entre adults, i amb un to de dolça cansueta, per mostrar amical disconformitat
Fixi’s que una de les referències és de “Flor de card” de Mn. Salvador Galmés
En molts casos, el coronavirus haurà significat una espectacular morma a la confiança.
I a la fi he acabat el llistat de paraules començades per la lletra B que tenia al meu quadernet (ja groguenc…) de “mots perduts”. Com podeu comprovar, idò, si tenim en compte totes les lletres de l’abecedari (a pesar que hi ha grafies amb més mots que d’altres) la llista total serà prou llarga, però ens ho agafarem amb tranquil·litat per degustar així, mot a mot, la riquesa del nostre lèxic antic.
I ara iniciam les paraules antigues que comencen per C. Continua