Cuidar els cuidadors
Als centres hospitalaris
no vull herois ni heroïnes,
vull màscares, medicines
i els protocols necessaris.
Vull per tots els sanitaris
la protecció requerida. Continua
Cuidar els cuidadors
Als centres hospitalaris
no vull herois ni heroïnes,
vull màscares, medicines
i els protocols necessaris.
Vull per tots els sanitaris
la protecció requerida. Continua
És una paraula que ja no se sent i que curiosament no és només “llorencina” ni tan sols “mallorquina”, sinó que compartim amb la resta de territori de parla catalana. Desconec si a la resta de zones també ja està en desús però per aquí, a pesar que surit a les rondalles de mossèn Alcover, ja se sent ben poc. Continua
Amb el tema coronavirus, cada dia ens mostren números de l’evolució dels infectats, dels curats i dels difunts, aquests darrers, segons diuen, generalment amb patologies prèvies.
Però els números, i encara manco les comparacions , no sempre resulten neutres o asèptis. Hi ha moltes maneres de comptar i encara més de presentar els resultats. Continua
No és mot perduts en el sentit que mostra la primera persona del singular del verb estimar. En canvi és pedut en el sentit estricte o agrícola del mot. Continua
Ara que ve Setmana Santa, va dir na Be, alhora que adjuntava un altre petit enfilall de mots.
L’expressió “Endavant ses atxes!”, utilitzada amb la mateixa intensió de” som-hi!”, era ben usual anys enrere. Moltes vegades sense conèixer el significat del mot “atxes”.
Un mot lligat, abans als túmuls funeraris que es posaven en els funerals dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, i ara a la Setmana Santa.
A manera de curiositat, atxa, referit a destral, no és un castellanisme. Continua
Diuen que ara, en aquest confinament foçat, es bo aferrar-se a rutines. Des d’aquí continuarem amb les arrelades. En dilluns toca allò de la recreació de mots essencials.
Avui amb unes poques pinzellades a un tema apassionant, la passió. Continua
Salvant les distàncies i la seriositat del tema que ens toca ara viure, dels mots perduts enmagatzemats, volem treure avui el tema de la pipida.
El més grans n’hem sentit parlar referit a malaltia contagiosa de les gallines, transcendent quan les gallines conformaven, mitjançant la barata dels ous, en una part important del benestar familiar. I també, algunes vegades, referit a malaltia. Continua
Ja sé que és un mot comú i que el seu sentit més popular de “ser suficient” és més que usat. Però hi ha una accepció que, almanco la meva generació, ja no empra. És la referida a “arribar a cert lloc”, la qual ha estat substituïda per la paraula més general “arribar”. Un exemple, perquè m’entengueu millor, seria: «A les branques baixes sí que hi bast (arrib); a les de dalt, no». Continua
Hi ha mots que a més de simpàtics (no us resulten simpàtics els mots amb x?) són ben nostres.
La definició que mostra el DCVB, sense que el DIEC2 en faci menció, resulta ben simptomàtica. Un mot que, ara, per això del confinament potser resulta escaient. Continua
En la recreació de mots essencials, es tracta avui el concepte “supèrbia”; un dels arrelats i alhora discret, set pecats capitals.
Agradar-se en excés pot comportar el despreci a les altres persones. Continua
Contenció
El Coronavirus és
altament contagiable,
per això és incontrolable
i s’escampa en un no res.
El protocol, compromès,
és vital i necessari. Continua
“Covid para todos”
Per què no tanquen Madrid
i els focus més importants?
La guarda d’inoperants
fa edictes sense sentit.
No faria més profit
tancar els ports i els aeroports? Continua
Pedro Servera ens fa arribar una altra paraula que recorda de la seva contrada d’Artà (desconec si per aquí es deia… si algú ens pot ajudar). Segons ell “a Artà tenim una interjecció que diuen si va poder venir a través de Ciutadella, ja que a sembla que és menorquina: VAMELLARA. Surt en es D.C.V.B. Hi ha una petita difer+encia amb sa pronunciació i escriptura, ja que a Artá deim MAMELLARA (no surt com a tal al diccionari), procedent de l’expressió ¨”vejam ell ara”. Significa “no et preocupis”, “ ja ho crec”.
Si es para atenció, en les converses de la gent major, adesiara en surten de mots perduts.
L’altre dia, a la taula del cafè, es parlava dels canvis conceptuals, el que ara es bo, passats els anys, resulta dolent i a l’inrevés.
Es parlava d’agricultura i de la retirada de llenya després de la poda de les oliveres -abans s’havia de retirar tot d’una i ara es tritura i es deixa-, però segurament el concepte es pot aplicar a altres creences i accions. Continua
Com s’ha comentat altres vegades es manté el que resulta útil, d’altra forma es perd, tant el mot com l’objecte. Es el que acostuma a passar amb l’ampli vocabulari pagès dels nostres padrins.
Altres vegades, com és el cas dels conceptes mèdics es van transformant, fonamentalment castellanitzant.
També resulta cert que, a vegades, un mot, desencadena altres mots, també perduts o quasi perduts. Es el cas del que es presenta avui. En la descripció de llegodissa surt engonal i sofraja.
Ahir, dia de la dona. El costum ens convida a actuar com si res haguera passat, i deixar que el temps vagi fent els seus efectes.
El patriarcat i el masclisme, practicat per homes i dones, malgrat els discursos, les manifestacions i els actes programats, perviu. Continua
Jo només el coneixia com aquella planta que mon pare, a l’hora de fer les herbes, me deia “d’aquesta posa’n ben poqueta que si no donarà mal gust i ens espenyarà totes les herbes”, però en Pedro Servera ens informa que també significa “aluda” (recipient de forma cònica; castellà cucurucho), sobretot usat a Setmana Santa. Continua
Mot conegut pels qui vam poder gaudir d’una part de la infantesa en aquell entorn rural que conforma el que s’ha anomenat “Mallorca preturística”.
Pellucar ametles era una activitat que, a més d’entretenir, podria aportar guanys suficients per poder comprar llepolies per menjar o cromos i bolles per jugar. .
Activitat semblant -i també en certa manera sinònim- i anterior al pellucar era l’espigolar. Continua
En sentit sexual o de fotre encara se sent bastant (“barrinar”), però l’expressió concreta “fer barrina” ja només la sent entre la gent més gran i potser la meva generació, però els més joves ja crec que la desconeixen més i per això la pos. Continua
En aquesta “recreació de mots essencials”, es presenta avui el tema de la justificació. En un doble sentit primer com la necessitat d’explicar el “per a què” dels programes i activitats Continua