Anem a engegar una nova secció, la recreació de refranys (RR).
Es planteja com un joc lúdic on, a manera finalitat, s’intentarà lligar el saber tradicional que conformen dites i refranys, amb conegudes noves aportacions de la ciència.
La idea arrela en tres llivanyes,. Una es la proposta d’una de les lectores de “mots perduts” que va suggerir fer-ne una extensió a les dites i refranys. Continua
Una paraula d’aquestes que ja no se sent substituïda per les més generals com “gat” o “borratxo”. Resulta que exclusivament a la zona de Manacor també es deia ·”begasser” a la gent aficionada a beure. Continua
Petit comerç
Ja hem vist com són els carrers
amb les botigues tancades,
les barreres abaixades
i els mercats sense placers.
A pics en nom del progrés
deixam els carrers deserts Continua
Un altra de Setmana Santa.
Recordo la meva infantesa amb mitja dotzena de carapunats i les mateixes vexil·les que, enguany, no podran sortir.
El comentari d’en Rafel Duran a la imatge de la familia Vinyes i Pont publicada a “Forografies antigues de Sant llorenç des Cardassar”, recorda el mot. Continua
Resten unes poques entrades de la “recració de mots”, aquesta imposada per les circumstàncies. Les pèrdues i el dol que l’acompanya és un tema estudiat. Amb el coneixement actual es considera un procés que passa, ha de passar, per diverses etapes. El confinament impedeix l’acompanyament social en el moment del xoc. Continua
A causa de la introducció de certs castellanismes aquesta paraula se sent de cada pic manco. Ja sigui per “mecha” o “mechón” els joves de cada pic la diuen amb menys freqüència. A part, s’usa en enes expressions genuïnes, que ara veurem, les quals tampoc tenen gaire més vigència. Continua
Ben lligat a la Setmana Santa en una de les accepcions del mot (destacada en negreta).
Sortosament alguna de les accepcions, en concret la segona, resulta obsoleta. No és gens nostrada però avui tampocno seria d’aplicació al considerar-se maltracte animal.
Cuidar els cuidadors
Als centres hospitalaris
no vull herois ni heroïnes,
vull màscares, medicines
i els protocols necessaris.
Vull per tots els sanitaris
la protecció requerida. Continua
És una paraula que ja no se sent i que curiosament no és només “llorencina” ni tan sols “mallorquina”, sinó que compartim amb la resta de territori de parla catalana. Desconec si a la resta de zones també ja està en desús però per aquí, a pesar que surit a les rondalles de mossèn Alcover, ja se sent ben poc. Continua
Amb el tema coronavirus, cada dia ens mostren números de l’evolució dels infectats, dels curats i dels difunts, aquests darrers, segons diuen, generalment amb patologies prèvies.
Però els números, i encara manco les comparacions , no sempre resulten neutres o asèptis. Hi ha moltes maneres de comptar i encara més de presentar els resultats. Continua
No és mot perduts en el sentit que mostra la primera persona del singular del verb estimar. En canvi és pedut en el sentit estricte o agrícola del mot. Continua
Ara que ve Setmana Santa, va dir na Be, alhora que adjuntava un altre petit enfilall de mots.
L’expressió “Endavant ses atxes!”, utilitzada amb la mateixa intensió de” som-hi!”, era ben usual anys enrere. Moltes vegades sense conèixer el significat del mot “atxes”.
Un mot lligat, abans als túmuls funeraris que es posaven en els funerals dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, i ara a la Setmana Santa.
A manera de curiositat, atxa, referit a destral, no és un castellanisme. Continua
Diuen que ara, en aquest confinament foçat, es bo aferrar-se a rutines. Des d’aquí continuarem amb les arrelades. En dilluns toca allò de la recreació de mots essencials.
Avui amb unes poques pinzellades a un tema apassionant, la passió. Continua
Salvant les distàncies i la seriositat del tema que ens toca ara viure, dels mots perduts enmagatzemats, volem treure avui el tema de la pipida.
El més grans n’hem sentit parlar referit a malaltia contagiosa de les gallines, transcendent quan les gallines conformaven, mitjançant la barata dels ous, en una part important del benestar familiar. I també, algunes vegades, referit a malaltia. Continua
Ja sé que és un mot comú i que el seu sentit més popular de “ser suficient” és més que usat. Però hi ha una accepció que, almanco la meva generació, ja no empra. És la referida a “arribar a cert lloc”, la qual ha estat substituïda per la paraula més general “arribar”. Un exemple, perquè m’entengueu millor, seria: «A les branques baixes sí que hi bast (arrib); a les de dalt, no». Continua
Hi ha mots que a més de simpàtics (no us resulten simpàtics els mots amb x?) són ben nostres.
La definició que mostra el DCVB, sense que el DIEC2 en faci menció, resulta ben simptomàtica. Un mot que, ara, per això del confinament potser resulta escaient. Continua
En la recreació de mots essencials, es tracta avui el concepte “supèrbia”; un dels arrelats i alhora discret, set pecats capitals.
Agradar-se en excés pot comportar el despreci a les altres persones. Continua
Contenció
El Coronavirus és
altament contagiable,
per això és incontrolable
i s’escampa en un no res.
El protocol, compromès,
és vital i necessari. Continua
“Covid para todos”
Per què no tanquen Madrid
i els focus més importants?
La guarda d’inoperants
fa edictes sense sentit.
No faria més profit
tancar els ports i els aeroports? Continua