“No siguis blai!”. va ser una expressió popular dels nostre entorn fins que va ser substituïda pel castellanisme “tonto”.
Però també té altres accepcions. Continua
Mots perduts: blai
Respon
Arxiu de la categoria: Llengua
Mots perduts: atxul·lar
Ni jo coneixia ja aquesta expressió. No sé si algun lector d’edat més gran que la meva ens pot dir si encara l’usa o si ja ens trobam davant una reminiscència lingüística. Gràcies al brillant diccionari Alcover-Moll podem treure’n alguna informació:
Significat: Burlar, sorprendre desagradablement algú amb un resultat contrari al que ell esperava (Mall.); cast. chasquear.
Grafies documentades: “Ara St. Pere, per no tornar romandre atxul·lat i amb so pa més petit que ets altres (…)” (Rondalla mallorquina:UN PAS QUE LI SUCCEÍ A SANT PERE AMB EL BON JESÚS I ETS ALTRES APÒSTOLS)
Etimologia: incerta, potser d’un italianisme o també d’un nom d’ocell com ara xurla (o xorlit segons les Jornades de la Secció Filològica a València i Alcoi).
Curiositats: A la zona d’Artà se pronuncia xurlar i una persona burlada seria un “xurlat”.
Mots perduts: patacó
A vegades, com ja s’ha comentat en altres ocasions, la sorpresa deriva del nombre d’accepcions que te un determinat mot.
Tal és el cas del que suggerí, en un extens llistat, na Bel Alemany. Particularment tenia arxivada en els recors una de les accepcions, la sisena i en sentit amorós. Desconeixia les altres recollides per l’Alcover-Moll en altres indrets: Continua
RME – Cooperar
Utilitzam els mots a conveniència i els atorgam un significat, el nostre. Adesiara aquest significat és compartit, però no sempre. Fins i tot els significats compartits en una determinada comunitat poden divergir del significat primigeni. És el cas de la cooperació, moltes vegades identificada amb la col·laboració, amb un donatiu o amb simple presència. Continua
Mots perduts: atxerevit/atxerevida
Substituït per paraules més generalitzades com viu, llest, intel·ligent o, fins i tot, reputa, en segons quins casos, l’adjectiu “atxerevit/-ida” de cada pic se sent manco. Continua
Mots perduts: bastaix
A vegades els mots perduts (però no perduts del tot) apareixen sense voler en el pensar. Es veu que de forma incoscient la memòria cerca. avui, aquells mots viscuts en situacions semblants en el passat.
Anava carregat com una somera i vaig pensar en els bastaixos. Una altre d’enfilat!.
Per assegurar-te mires el diccionari i te n’adones que mostra un enfilall d’altres accepcions, algunes ben nostrades.. Continua
Ahir, dia de bajanades
Es demanava Wagensberg en un dels seus coneguts aforismes si “¿És l’atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrinsec de la naturalesa?”. Vaig recordar la cita ahir mateix ja que em va semblar un dia de bajanades aparents.
Una referida a la llengua i l’altre als plàstics. Continua
Mots perduts: “a recer”
Va ser una dia d’excursió amb els alumnes que em vaig adonar que aquesta paraula havia perdut el seu ús. Record que feia un vent incòmode i per berenar enmig de la muntanya els vaig recomanar que se posassin “a recer”. La resposta va ser una mirada incrèdula de “no tenc ni idea del que me dius”. Així que segurament als més grans ens sembli una paraula ben normal, però per les generacions futures potser no tant. Continua
Mots perduts: estampar
Fa part de l’ampli grup dels “pocs usats”. En la infantesa de les persones de la meva edat era ben viu. S’utilitzava a manetra d’amenaça definitiva quan la discussió arribava a la fi sense desig de brega.
Fa temps que no l’he sentit. Per a la mateixa funció amenaçadora s’utilitzen, ara. altres mots més castellanitzats. Continua
Mots perduts: arpellot
Que me perdoni el meu company Tomàs Martínez, membre del grup d’havaneres Arpellots, però el nom de la seva banda malauradament any rere any torna més estrany i folklòric al jovent que puja. De sempre per aquí l’havíem usat per referir-nos a una “persona d’aspecte i obrar groller, sense finura ni mirament”, però ara ja s’ha substituït molt per sinònims més generals com porc, groller.descuidat …
El mot, també, pot tenir altres significats. Vegem-ho a la fitxa: Continua
RME – Comunicar
Encertar en la comunicació no resulta del tot fàcil. Per això moltes vegades s’agafa el camí de la unidireccionalitat, aquella en que l’emisor “diu coses” sense l’intercanvi d’idees amb els receptors.
Segurament el cas més habitual de comunicació de direcció única en són les “rodes de premsa”, moltes vegades davant un únic periodista i amb la finalitat que el missatge es publiqui en un determinat diari. Continua
Mot perduts: grandia
Potser no és un mot perdut del tot, però en du camí.
En l’entorn pagès, els temps acostumava a ser relatiu i aproximat. “Per tots sants” era a l’entorn de dia 1 de novembre, una data aprocimada. El mateix passava amb les hores; de bon matí, a migdia….i grandia!.
Segurament va ser la Revolució Industrial, a l’estil Tiempos Modernos de Chaplin que imposà el control de les hores de feina, els rellotges, i les sirenes a les fàbriques… Continua
Mots perduts: aranell
Aquest pic feim referència a una part del nostre cos que des de sempre s’havia anomenat així a Mallorca i que ara ja se sent ben poc:
Significat: Cavitat doble del nas, per on passa l’aire per alenar i olorar (Mall., Men.); cast. fosa nasal
Grafies documentades: “Hi ha un foradí a s’endret de cada ui i un foradí a s’endret d’ets aranells per veure-hi i alenar-hi.” Alcover Cont. 84.
Etimologia: metàtesi de narell.
(Tota la informació ha estat agafada del Diccionari Alcover-Moll )
Reflexió sobre “mots perduts”
Després d’unes quantes entregues col·laborant amb en Guillem Pont en la secció de “mots perduts”, crec guanyat dir, sense cap tipus de pretensió, que feim un bon treball d’arqueologia lingüística. Al final, si tot va bé ens quedarà un bon recull de mots molt nostrats que aviat, si ja no ho han fet, passaran a millor vida. Qui sap si en el futur algú n’hi treu profit per aquest món laberíntic d’internet. Continua
La glosa de Maribel Servera (205)
Àbalos
Amb l’estructura fatxenda
de cervell peninsular,
creu que hauríem de volar
segons el nivell de renda.
No veu que un vol, a l’agenda, Continua
Mots perduts: tutia
En Serafí ens va fer a mà (gràcies!) una curiositat lingüística que, a més, mostra un mot perdut (en certa manera desorientat, perdut en l’espai).
Ho comentà Ramon Solsona, treballador del refranyer, en un programa de ràdio.
El mot no és un castellanisme com sembla, sinó una vella expressió ben nostra. Continua
La glosa de Maribel Servera (204)
Votar o no votar
Perquè hem de tornar votar
si es presenten els mateixos?
Jo tenc ganes de fer esqueixos
de tots els sobres que hi ha… Continua
La glosa de Maribel Servera (203)
Vox a les escoles
Si és vera que han de venir
als centres a fer d’espies
que no venguin per dos dies,
que venguin per quedar-hi.
Així aprendran a llegir,
practicaran l’escriptura… Continua
Mots perduts: nòlit
“Barca aturada, no guanya nòlits”, va ser una expressió que, de passada, va dir en Tomeu Ginard a l’assaig de la coral.
Ho vaig anotar. És un d’aquell mots que, tenint la sensació d’haver sentit alguna vegada, pertany al grup dels desconeguts, de significat desconegut. Què és un nòlit?. Continua
Mots perduts: misser
Seguint la línia de l’altre dia amb “apotecari” d’oficis que van perdent el seu nom per d’altres d’ús més general, avui proposam “misser/-a”. Actualment se sent poc i quasi tothom ja l’anomena “advocat/-ada” (o pitjor encara, el castellanisme “abogat/ada”).
Però la cosa no acaba aquí i fins i tot l’adjectiu “misser/a”, referit a una persona massa primmirada, de cada pic també se sent manco, almanco entre la gent jove, substituït per altres de caràcter més general com “pom/-a, mimat/-ada… Continua