Fa part de l’ampli grup dels “pocs usats”. En la infantesa de les persones de la meva edat era ben viu. S’utilitzava a manetra d’amenaça definitiva quan la discussió arribava a la fi sense desig de brega.
Fa temps que no l’he sentit. Per a la mateixa funció amenaçadora s’utilitzen, ara. altres mots més castellanitzats. Continua
Que me perdoni el meu company Tomàs Martínez, membre del grup d’havaneres Arpellots, però el nom de la seva banda malauradament any rere any torna més estrany i folklòric al jovent que puja. De sempre per aquí l’havíem usat per referir-nos a una “persona d’aspecte i obrar groller, sense finura ni mirament”, però ara ja s’ha substituït molt per sinònims més generals com porc, groller.descuidat …
El mot, també, pot tenir altres significats. Vegem-ho a la fitxa: Continua
Encertar en la comunicació no resulta del tot fàcil. Per això moltes vegades s’agafa el camí de la unidireccionalitat, aquella en que l’emisor “diu coses” sense l’intercanvi d’idees amb els receptors.
Segurament el cas més habitual de comunicació de direcció única en són les “rodes de premsa”, moltes vegades davant un únic periodista i amb la finalitat que el missatge es publiqui en un determinat diari. Continua
Potser no és un mot perdut del tot, però en du camí.
En l’entorn pagès, els temps acostumava a ser relatiu i aproximat. “Per tots sants” era a l’entorn de dia 1 de novembre, una data aprocimada. El mateix passava amb les hores; de bon matí, a migdia….i grandia!.
Segurament va ser la Revolució Industrial, a l’estil Tiempos Modernos de Chaplin que imposà el control de les hores de feina, els rellotges, i les sirenes a les fàbriques… Continua
Aquest pic feim referència a una part del nostre cos que des de sempre s’havia anomenat així a Mallorca i que ara ja se sent ben poc:
Significat: Cavitat doble del nas, per on passa l’aire per alenar i olorar (Mall., Men.); cast. fosa nasal
Grafies documentades: “Hi ha un foradí a s’endret de cada ui i un foradí a s’endret d’ets aranells per veure-hi i alenar-hi.” Alcover Cont. 84.
Etimologia: metàtesi de narell.
(Tota la informació ha estat agafada del Diccionari Alcover-Moll )
Després d’unes quantes entregues col·laborant amb en Guillem Pont en la secció de “mots perduts”, crec guanyat dir, sense cap tipus de pretensió, que feim un bon treball d’arqueologia lingüística. Al final, si tot va bé ens quedarà un bon recull de mots molt nostrats que aviat, si ja no ho han fet, passaran a millor vida. Qui sap si en el futur algú n’hi treu profit per aquest món laberíntic d’internet. Continua
Àbalos
Amb l’estructura fatxenda
de cervell peninsular,
creu que hauríem de volar
segons el nivell de renda.
No veu que un vol, a l’agenda, Continua
En Serafí ens va fer a mà (gràcies!) una curiositat lingüística que, a més, mostra un mot perdut (en certa manera desorientat, perdut en l’espai).
Ho comentà Ramon Solsona, treballador del refranyer, en un programa de ràdio.
El mot no és un castellanisme com sembla, sinó una vella expressió ben nostra. Continua
Votar o no votar
Perquè hem de tornar votar
si es presenten els mateixos?
Jo tenc ganes de fer esqueixos
de tots els sobres que hi ha… Continua
Vox a les escoles
Si és vera que han de venir
als centres a fer d’espies
que no venguin per dos dies,
que venguin per quedar-hi.
Així aprendran a llegir,
practicaran l’escriptura… Continua
“Barca aturada, no guanya nòlits”, va ser una expressió que, de passada, va dir en Tomeu Ginard a l’assaig de la coral.
Ho vaig anotar. És un d’aquell mots que, tenint la sensació d’haver sentit alguna vegada, pertany al grup dels desconeguts, de significat desconegut. Què és un nòlit?. Continua
Seguint la línia de l’altre dia amb “apotecari” d’oficis que van perdent el seu nom per d’altres d’ús més general, avui proposam “misser/-a”. Actualment se sent poc i quasi tothom ja l’anomena “advocat/-ada” (o pitjor encara, el castellanisme “abogat/ada”).
Però la cosa no acaba aquí i fins i tot l’adjectiu “misser/a”, referit a una persona massa primmirada, de cada pic també se sent manco, almanco entre la gent jove, substituït per altres de caràcter més general com “pom/-a, mimat/-ada… Continua
Es un altre dels mots que, relatius al tractament dels cereals, va sortir en la conversa amb en Pedro Mesquida.
Es un mot en moltes accepcions, en la conversa feia referència a un apartat de la tercera que l’Alcover-Moll situa a Mallorca.
Mot ben viu abans de la mecanització de les feines de fora vila. Ara mateix i per raons òbvies. de banda espectacles de fira, resultaria ben difícil restrènyer una garba.
Pocs cartells queden ja amb el nom d’APOTECARIA. La majoria ja diuen FARMÀCIA i els joves que pugen així mateix l’anomenen. Un altre exemple, idò, d’expressió general que es menja (o s’acabarà menjant) un altre de més específic. Encara record la meva padrina dir “vaig a ca s’apotecari”. Continua
De soca-rel
Perquè els anys que som més pocs,
encara som molts, moltíssims.
I aguantam dempeus, digníssims,
com a soldats als seus llocs. Continua
La conversa amb en Pere Mesquida sobre els vencills i la llentura, derivà cap els mots lligats a l’acte de segar, gairebé avui tots perduts. Avui es presenten alguns d’aquests mots de forma encadenada: falcada, gavella i garba.
A manera de curiositat, el món de les imatges de Google també dóna pistes sobre la vigència dels mots. Si demanes imatges d’un mot, per exemple “haz” i surt de tot menys una garba, deu resultar tot un missatge!. Continua
Mare de Déu Trobada, dia d’església a vessar, de goigs i de brots d’alfabeguera. Una festa sentida, de significança singular per a bona part de les persones llorencines. Continua
És una paraula que pot tenir un sentit més general (“posar en remull una cosa fins que el líquid la penetri”) o un de més específic i tècnic referit a algun material (sobretot cànem o alguna altra planta filamentosa). La primera possibilitat encara se sent, a pesar que de cada cop menys, substituïda per l’expressió “posar en remull o banyar”; la segona, com que és una tècnica antiga en desús, molts ni tan sols la coneixen (jo el primer). Una altra expressió figurada amb aquest mot que sent adesiara i que trob molt graciosa és “anar amerat” (en sentit de borratxo). Continua
Acaramullava llenya. Sense parar-hi esment el caramull va sortir alt, llarguer i rodonenc a la part superior. El pensament, que mai descansa, va fer present una idea: “pareix un túmul”. Em va portar al record d’aquelles estructures de fusta cobertes amb un domàs negre voltat de canalobres que es posava, en els anys cinquanta del segle passat, davant l’altar major, els dies de funeral. Segons la categoria -i el preu- del funeral el túmul es feia més gros o més petitó.
La litúrgia dels funerals, com molts altres costums, han canviat de fotma radical en una sola generació. Continua
La primera paraula (“al·lot”) sí que se conserva, però unit a l’adjectiu “pucer” referint-se a nins que encara no han arribat a la pubertat, no se sent molt, almanco entre els més joves. Aquí en teniu la referència: Continua