Anècdotes d’un temps (2)

Un dia, mon pare i jo, quan era bergantell, sembràvem per una finca dins Sa Marina Vella. Ell llaurava i jo donava es gra dins es solc.

Ençà i enllà hi havia algun matutlo, i mentre anavem, mon pare llaurant i jo donant gra dins es solc, sa bístia, amb una pota tocà un matutlo, i s’alçà un conill i se’n va anar a enfonyar dins un altre matutlo no molt enfora.

Mon pare i jo, sense dir paraula, agafàrem una pedra cada un, just que ens Continua