Tot ens convida a posicionar-nos com a “reis de la creació”.(jo som jo i “punto pelota”). Altres vegades, asseguts a la cadira de la generositat intentam entendre els altres posicionaments (però sense trastocar el propi relat que, des de la raó, ens sustenta).

Malgrat això, existeixen altres camins, el de la reflexió, el de l’auto anàlisi, el de la indagació sobre l’ésser…camins que recomanen formadors psicòlegs i psiquiatres..

Relacionar i reflexionar sobre les possibles “adherències” que portam des de la més tendra infantesa potser un procés alliberador. Com era la meva família? ¿quins valors em trasmetia? ¿quines mancances hi podria intuir?. Continua →

Deia aquell que encara que no te n’adonis, les coses passen.
Podem continuar encallats en les creences que varem adquirir al llarg de la infància i bona part de l’adolescència. Però també les podem qüestionar.

Una dels objectius d’aquesta sèrie d’articles referits als experiments científics (EC) és precisament destapar preguntes; qüestionar els meus, els nostres, coneixements. Continua →