Imatge amb text / Text amb imatge

Per l’escletxa que separa els nombrosos dies de pluja de novembre amb el dies de fred, aquests primers de desembre, varis dies dolços que s’aprofiten, segons es pot escoltar, per fer tions de les soques mortes  i,  com es pot veure, per encendre la llenya o brosta sobrant. Tasca, per cert, no gaire ecològica. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Qui ens ho havia de dir…
Avesats a estudiar assignatures sense cap relació aparent. A classificar segons taxonomies derivades d’aparences físiques. A separar el pensar del sentir i els fets de les idees. A separar les obres de les persones…

Qui ens pot dir ara que tot és un embolic. Quye tot es relaciona amb tot i que tot és mestall. Qui ens ho havia de dir… Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Una bella i afinada balança anglesa és la imatge seleccionada per suportar la frase,  referida o complementària, com sol passar darrerament, a la darrera EC publicada.

Stuart Sutherland, el prestigiós investigador sobre dades experimentals aportades per la psicologia, qüestiona el costum de premiar el que ens sembla. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Una llarga platja atlàntica, amb petjades de les onades i d’essers vius, serveix de fons a la idea.
Que les experiències radicals, per exemple canviar de feina o de ciutat de residència, ens afecten no en tenim dubtes. Però…
¿Fins a quin punt una experiència subtil: una abraçada, una mostela, els ànims d’una persona estimada…ens afecten?. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Els regalims de terra roja a les pedreres de Son Ribot conformen, avui, els fons la imatge que sustenta el text.
Una altra idea fonamentada en experiències científiques: fomentar la passivitat no és bon negoci (per a la persona que exerceix tal passivitat).
Es tema conegut i explicat, però com adesiara passa, una cosa és el coneixement i l’altra el compromís. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La pesada i mostosa gota de reina de la soca del pi podria suggerir tristesa. Una tristesa derivada de les dificultats en entendre la complexitat de la comunicació humana o, de forma més concreta, en el control de la pròpia comunicació.

L’eixida del “Chemombo” de Margaret Mead ens ajuda a discriminar l’entendre del comprendre. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

El que tenim, el que és nostre…te el valor afegit de la nostra subjectivitat i ens sembla millor que el que puguin tenir els altres.
Tant si és una quarterada, com una entrada per un partit de futbol. Des del moment en que ho tenim augmenta, segons la nostra percepció, de valor. Una aportació dels doctors Carmon i Ariely. que ens ajuda a entendre tant els propis posicionaments com el de les altres persones. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La imatge d’unes esforçades i diligents formigues que traginen gran (dos de blat i un de civada) cap el formiguer, serveix de canemàs a una idea que fa present Daniel Gilbert.

La ciència mostra qiue és condició humana. La “veritat” serà la que serà, però nosaltres, els humans, pensam i sentim que comparats amb els altres, superam la mitjana. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Les ones van i venen…al serrar un marès hi ha d’haver serradís a cada banda…jo guany si tu guanyes…el sol surt per a tots…són maneres de dir una mateixa cosa: els resultats han d’anar amb relació al compromís que ha de ser compartit.

De cara al futur, de cara a l’educació del futur es planteja un repte ambiciós, transcendent i inajornable: cal canviar i substituir la competitivitat per la cooperació. No hi ha altre camí. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Certament no havia fet la fotografia pensant amb la frase. Intentava especular sobre els origens de les façanes locals de “pedra rosa”, però pot servir de metàfora relativa a l’anomenat “biaix de confirmació”.

De rebot o per conveniències esgospam una idea i la feim nostra (per exemple “el camí asfaltat és millor”)
Una vegada l’hem feta nostra, ens costa moltíssim veure i analitzat altres possibilitats (per exemple “per la via del tren és més curt”)
Ens costa sortir del propi camí mental! Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La flor d’un garrover mascle -aquí li diem “bord” perquè no fa garroves- resulta un bon canemàs per presentar, de forma críptica, una idea substancial, rotunda, transcendent: cada un viu segons el relat que s’ha anat formant, derivat de gens i experiències.

En les meves escadusseres experiències d’acompanyament, en moments circumstàncials, a altres persones ho he pogut comprovar: pots anar fent preguntes fins que topes amb una resposta aparentment -si més no ho sembla- descontextualitzada, improceent, arbitrària… Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La contundència del text vol enfocar el que és situat en el nostre abast, per deixar de banda el que el supera: el contundent “I jo que hi puc fer?”.
La idea deriva de la recreació del “Nombre de Dunbar”.

En contraposició, i per jugar amb la paradoxa, s’ha triat una imatge simple, tres figues, però plena d’interrogants.(“Es real la realitat?” es demana Watzlawich) Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Inspiració és el concepte que alguns amics, creatius, usen quan les coses flueixen sense esforç.
No sé la paraula que acostumen a usar quan, perseguint una idea, donen voltes i voltes sense arribar a trobar l’expressió del que desitgen, quan la musa se n’ha anada a passejar lluny.
He de confessar que no hi crec gaire ni en muses ni en inspiracions, però cert és que, avui, m’ha duit feina trobar la frase, en versió positiva, i la imatge lligada a la frase. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

En un món reblit de certeses aparents que conformen els nostres relats, el dubte és mal aribat. Aviat apareix el despectiu “cagadubtes!”.

Amb tot i amb això, segons assenyalen els entesos, abandonar les pròpies certeses i conrar dubtes és el millor camí per descobrir nous hotitzons. Per guaitar en el que hi ha més enllà del nostre coneixement. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

A vegades “donar dues voltes” a una mateixa idea, té els seus fruits. De les oronelles del lledoner de ses Sitges a Dawkins. I de Dawkins a una lliçó de vida: si volem una família, un Sant Llorenç, un món més solidari i altruista, l’haurem de treballar.
Biològicament estem preparats per enganyar i mentir amb la intenció de mantenir els gens egoistes que conformen les nostres cèl·lules. El llarg període d’escola franquista, al no fer-hi res va incrementar la tendència individualista i egoista. L’entorn turístic, el neocapitalisme ha unidireccionat els interessos: guanyar més doblers peri tenir més coses en detriment del desenvolupament, la cultura i les igualtats socials. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

“Encara que no ens adonem, les coses passen”, ho repetia desiara el divulgador Itamar. Potser no ens n’adonem del xiscle o la voladissa de les oronelles, però hi són.

Potser no ens n’adonem dels fil, a vegades baldrumers, que creuen carrers, però hi són. Com hi era un cel ben net de núvols en el moment de la fotografia. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Les rígides, punxoses, complexes…fulles de donarda que enfilen un cel gris, abonyagat, insegur…conformen un bon canemàs per aguantar la frase dominical.

Tos disposam d’una manera de pensar rígida, amb arestes, complexa…que ens hauria de facilitar el viure. Voler avançar, gaudir d’altres mirades, com tot, te un cost: s’ha de treballar! Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Imatge marina, refrescant…un paisatge ben nostre que conté dos elements antagònics i alhora complementaris: la roca dura, persistent que confronta amb l’adaptabilitat de l’aigua, també persistent, que ve i va.

Escaient metàfora sobre el ser. A vegades pensar ser monolítics, lògics, carregats de raó sense entrar en el detall del joc de fílies i fòbies que ens conformen. Unes vendran determinades per un somriure o una mala sortida, altres poden arrelar en experiències infantils que defugen de la raó conscient. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre la imatge d’una pell esquinçada per una esgarrinxada qualsevol una frase que vol sintetitzar un farcell d’experiències acumulades.

A ningú li agrada que un altre, sense més ni pus, actuï a contrasentit. En aquests cas, no es fa referència als contrasentits il·legals -com podria ser transitar per una direcció prohibida-, sinó al contrasentit, ben lícit, de no seguir les imposicions del costum habitual. Per exemple asseure’s en el lloc, ara desocupat, però habitualment utilitzat per una altra persona. Continua