Les dures roques de sa Punt de n’Amer acariciades per la transparència i adaptabilitat de l’aigua em sembla una imatge ben escaient per suportar la frase del biòlg cel·lular Brice H. Lipton (2007).
Es un envit a fer les coses d’una altra manera. Continua
Sobre una imatge manllevada a National Geogràphic un text d’Antonio Lozano.
Adesiara s’assenyala que “cada aportació de la ciència tomba una de les idees que hem anat encobeint sobre el que som”. Però aquestes aportacions, fonamentalment si fan referència a les ciències socials, no sempre es fan presents ni es tenen en consideració. Un exemple paradigmàtic en resultarien els continguts de la darrera campanya electoral.
Cada persona, enfrescada i donant per bo el “seu relat” de vida va fent el que considera. Continua
Tal vegada tengui raó en Mircea Eliades, els llibres que triam llegir defineixen el que “voldriem ser”.
Segurament tots ens hem demanat, alguna vegada, ¿per què ens “arriben” més determinats llibres que altres? ¿Per què els de determianada temàtica ens fan “vibrar”? ¿Per què la majoria dels llibres de la biblioteca particular són d’una temàtica i no d’una altra?… Continua
Les pedres grises i el càrritx també gris de la vella barraca de carboner amb petites i gairebé imperceptibles fulles verdes d’heura, podrien representar una metàfora de la força inconscient de les nostres arrelades creences (representades pel gris), front l’acció conscient (representada pel verd). Continua
Mircea Eliades, romanès nascut a Bucarest el 1907 va ser conseller cultural i posteriorment, i al llarg de trenta anys professor dd¡Història de les Religions a la universitat de Chicago.
Ens convida a deslligar acció i recompensa. Una frase sobre la imatge de la meravellosa Basílica de Son Peretó. Continua
Un grup e persones mira el paisatge meravellades per la bellesa. Pot semblar que un dels experts assenyala amb el braç estirat indrets i noms.
El posicionament dels cossos poden indicar diversos graus d’interès en la presumpta conversa. No ens podem ni imaginar, ni potser ens importi, el que pugui pensar cada un dells… Continua
Una altra referència a Lakoff en època electoral.. De joves arribarem a pensar que la lògica governava el vot, però no era, nni és, així
Sobre una imatge de la plaça en el darrer ball de bot, una metàfora del ball electoral. Les persones voten però no segons dicta la raó o l’interès, sinó seguint el ritme del sentir i de la identificació amb els candidats. Continua
La imatge d’una taronja oberta i mal desgrellada serveix de fons a una frase contundent de Stuart Sutherland.
Estem amarrats a les nostre rutines, al relat de la nostra ‘existència que hem anat construiint passa a passa.
Sortir d’aquesta dinàmica usual implica reflexió i esforç. Continua
S’apropen les eleccions i es comença a xafardejar de temes polítics.
La tendència generalitzada a donar la culta als altres dels nostres desencerts fa que assumir responsabilitats sigui un tant excepcional.
D’altra banda quan (ens) hem de vendre la moto o el mè ens centram a la teringa d’aspectes positius: que si te el manillar alt, que si hem fet molta feina, que si es gros però tendre, que si hem fet tal i tal cosa…
Les anàlisis crítiques ponderades també resulten ben excepcionals. Continua
A vegades basta el significat desconegut o errat d’una paraula. Altres la constatació de certs desequilibris relacionals o altres esdeveniments sobtats.
A vegades cal travelar per descsobrir la pedra.
Les certeses, encara que arrelades, a vegades resulten falses. Continua
La pedra persisteix front el suau onatge de la mar. Una excepció relativa que es pot trobar en qualsevol de les platges que volten l’Illa.
La singularitat pot servir de base a la idea de Jeferson (citat per E. Pinker) Un clam a la generositat.
Tal vegada la clau es situi no tant en la possible oferta de idees com en el desig de recepció. Continua
Bella i escaient imatge: una vella porta d’alzina tancada en un tradicional portal rodò. Tot per suportar una contundent frase de Claudio Naranjo..
La litúrgia dels simbols és important. Les caminades, minuts de silenci…i tants altres indubtablement seveixen per visualitzar el problema… però no resulten suficients. Continua
Escriure una frase sobre una fotografia és fàcil. Basta triar una de les fotografies i una de les múltiples frases que tens en els teux arxius personals de l’ordinador: (Avui, sobre unes belles transparències marines una frase de M. Seligman)
Més difícil resulta intentar aplicat el continguts de la frase. Si pens el que pens ¿per què ho hauria de qüestionar?. I si ho volgués qüestionar, ¿com ho podria fer?
Conec el que pens? D’on deriba aquesta manera de pensar?. Continua
Des de l’autosuficiència no hi ha reflexió, ens recorda Maturana. La reflexió sorgeix del dubte, del reconeixement que “no tenc tota la veritat”.
Dur però alhora clar i llampant.
La imatge d’una dura porta tancada en un finestral amb porta d’alzina resulta idònia per suportar la frase de Yogesh Sharda.. Continua
Els notres relats són diferents. Tu tens el teu i jo tenc el meu. He de tenir clar el meu relat, sobre tot saber el que vull conservar.
Imprescindible per poder compaginar relats.
De frma inconscient sempre ho fem així, altrament sortim, de la relació Continua
Diumenge passat moria Josep Maria Espinàs.
Sobre uns ulls, imatge parcial d’una pintura de Damià Arnau, una de les frases de la just iniciada lectura de la seva “Una vida articulada”. Continua
Un caramull de pedres. Material reciclat i triturat. Totes semblants, cap d’igual. Forma, origen i tamany determinen la seva singularitat.
Amb el caramull de fons, una frase de Stephen R. Covey. Les nostres percepcions, la lectura que en fem del que ens arriba pels sentits és el que hem de començar a canviar, si es que volem canviar determinades situacions. Continua
Tothom se’n surt. Des de sempre tothom se n’ha sortit. Potser per això anam fent sense considerar les aportacions de la ciència.
Se’m fa present la contundent reflexió d’aquella mestra al parlar de la seva condició de mare en el sí del, ja llunyà, programa “Implica’t” de l’Ajuntament al assenyalar: “Jo en teoria sé molt bé com s’ha de fer però a l’hora de fer em surt com, amb jo, ho feia ma mare”. Continua
La ciència ha descarabutat aquella vella creença de que “l’home domina tota la Creació”.
Ho portam gravat en el solam del ser. Es urgent desaprendre-ho.
Una cosa és pensar i creure i actuar segons conveniències i altre, ben diferent, és comprendre qui és el propi posicionament.
Afeacta a tots els nivells d’acció: desde reciclar paper a construir en una torrentera, desde usar el cotxe per anar a fer un cafè a cremar la terra amb sofisticats adobs. Continua
Dia de Reis.
Plàcid passeig familiar per la platja gairebé deserta.
Mondragó regala un enfilall de bones imatges.
Tarda plaent, dolça.
Ben diferent i alhora, en certa manera, semblant a les mirades d’ulls oberts i somriures il·lusionats i il·lusionants dels infants en la nit anterior. Continua