No faig comptes fer un cant a favor del tabac (de fet, som dels que està a favor de la llei antitabac), però per molt que no m’agradi el fum he de reconèixer que aquest poema d’amor (al tabac, sí, encara que per moments sembli dedicat a una dona o a un amic) que avui vos propòs mostrar té la seva gràcia i enginy. No sé si és per l’accent argentí de l’intèrpret (que tant teatral trob), la passió que hi posa, la lletra del poema (de gran qualitat literària) o la humanització que fa del tabac (ben bé pareix que parla d’una persona), però aquest poema suposa una creació singular que val la pena compartir amb tots vosaltres. Continua →